Translate

dilluns, 30 de novembre de 2015

L’equació de la lletera


                                      Ros ha pogut pactar temes claus amb els grups                                         que han volgut implicar-se en governar la ciutat.
FOTO: Tony Alcántara


Tot i ser de lletres, començo a entendre les equacions de la geometria variable estratègica que Àngel Ros està obligat a exercir des que la ciutadania el va deixar amb només 8 dels 27 regidors de la Paeria. De manera polièdrica –i amb l’estil agònic d’un equilibrista suïcida que una vegada vaig descriure– ha anat forjant majories plurals per tirar endavant les grans votacions. 

Fem números: Va ser proclamat alcalde amb 8 (PSC), va aprovar el Cartipàs Municipal amb 12 (PSC+C’s), va definir les Ordenances Fiscals amb 14 (PSC+C’s+CUP) i ha quadrat els Pressupostos amb 15 (PSC+C’s+ERC). O els números em fallen o a cada votació el suport es fa més gran, i aquests són comptes dignes d’estudi. 

El mèrit és compartit, ja que Ros ha pogut pactar temes claus per a la governabilitat de la ciutat amb els grups que han volgut contribuir precisament a això, a governar Lleida i no condemnar-la a la paràlisi amb la que acaba el tàctic conte de la lletera. 

Cada acord té un accent diferent i versos polítics diversos que, al final, ens han de narrar una gestió municipal més policromada que l’àtona majoria absoluta. Al final, em poden les lletres... Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 30 de novembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari