Translate

dijous, 28 de maig de 2015

La dignitat d’una sandàlia

Acompanyant l'entrevista a Pau Juvillà


La joventut és una malaltia que es cura amb l’edat, que deia no sé qui i que més d’una vegada han sentit la gent de les CUP, homes i dones que, en la seva gran majoria, han deixat de ser aquells joves que fa 10 anys van donar la passa de l’activisme polític decebuts per la institucionalització de la cosa pública. Ara tenen fills, alguns llocs de treball estable i una hipoteca que pagar, però no han perdut l’esperit de rebuig a la política clàssica que caracteritza la seva aposta antisistema.

La clau ha estat en mans de David Fernández, un dels tres diputats de les CUP al Parlament, que ha sabut trobar l’equilibri entre la crítica acerada al sistema des de dins del sistema, quadrant un cercle que els propis cupaires veien molt difícil fa temps: treballar des de dins de les institucions sense caure hostes de les cadires. En Fernández, o  Higinia Roig com és la seva identitat a Twitter, ha demostrat que amb una samarreta i una sandàlia a la mà es pot presidir amb dignitat ni més ni menys que la principal comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, la que burxa en les entranyes del finançament de la política.


El codi ètic de les CUP limita a un mandat de quatre anys la representació institucional dels seus electes, per evitar, entre altres coses, els hiperliderartges, però no haurien de fer caure a l’oblit el camí d’exemple de presència pública que els ha marcat. Avui entrevistem a un dels portaveus cupaire a la Paeria, un jove que ja encarrila els 40, amb dos fills i que ha mamat política a casa des que la seva mare va ser la regidora del PSUC de la Transició. També vesteix samarretes, tot i que ahir enlloc de sandàlies calçava unes Munich.

Conec el delit de Pau Juvillà per l’estil de David Fernández, així com les seves intencions de no caure en la demagògia més enllà del que, de vegades, toca... Com tothom. Té pel davant quatre anys de feina com a representant de la ciutadania, i només quatre anys, i un repte que ja veurem com el gestiona: equilibrar la contundència en la crítica i la denúncia i el rigor i la seriositat a l’hora de prendre decisions que poden marcar algunes accions del govern municipal -sigui quin sigui- en minoria.

Article publicat al diari La Mañana el 27 de maig de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari