Translate

dimecres, 14 de novembre de 2012

La tranquil•litat de Josep Cosconera


Josep Cosconera encapçala la candidatura d’ERC per Lleida en el seu primer salt a la política nacional, que li proposen quan ja tenia assumida la seva retirada de la política activa després d’anys com alcalde i diputat provincial. Substitueix al capdavant de la llista republicana el també veterà Carmel Mòdol, qui a darrera hora es va voler resistir, precisament, a una retirada que ell mateix anuncià fa dos anys. Malgrat això, en aquest relleu s’han esmorteït molt les típiques batusses internes que acostumaven a envoltar els canvis de cares d’aquesta formació política. Potser ha contribuït el posat tranquil de Cosconera, Cosco pels amics, que posa difícil als contraris els atacs bel·ligerants.


La tranquil·litat que caracteritza Cosconera de vegades es confon amb avorriment: no aixeca la veu, deixa parlar, escolta. És a dir, el perfil més allunyat de la política-espectacle i llampant que requereixen avui en dia les campanyes a les xarxes socials. No m’imagino cap frase seva sent trending topic a Twitter, com tampoc no m’imagino cap sortida de to que el situï per un dia al centre del debat partidista. Però és home d’idees fixes i arralades.

N’és conscient que és poc conegut a la Lleida metropolitana, l’àrea de la Plana de Ponent, ja que ell sempre ha fet política a la Segarra (des de que al 1991 va ser regidor de Guissona) i, circumstancialment, a la Diputació, on era diputat per la seva comarca i, en el mandat 2007-2011, va presidir l’àrea de govern vinculada a la promoció turística de la demarcació. No només ha estat durant temps l’únic alcalde d’ERC de les viles més grans de Lleida, és que ha estat l’únic que ha enfilat tres majories absolutes consecutives.

S’ha de tenir molta tranquil·litat per poder obtenir aquest resultat en la població lleidatana amb el major índex d’immigració, que ha arribat a superar el 40%, sense que es conegui un sol incident de tensió social a la història de Guissona. S’ha de ser dialogant i tenir les idees clares. De fet, són atributs aquests necessaris per ser alcalde d’una població petita.

Fa dies, en un esmorzar amb companys de la premsa i el candidat Josep Cosconera, aquest va admetre que és poc conegut a la Plana, però que no li preocupa gens. Tinc la impressió que en aquesta campanya, a nivell local, la marca del partit pesa més sobre l’electorat que el grau de coneixement del cap de llista, a no ser que aquest sigui dels que resten credibilitat al projecte polític que representa.

I, curiós, va parlar molt poc d’independència, conscient que en el seu cas no cal que en tregui pit d’aquest atribut ideològic. Es va mostrar més preocupat per gestionar el dia a dia del país mentre aquest camina cap el seu nou status estatal. I aquí va sortir l’alcalde que és. Li obsessiona a Cosconera que les lleis que aprovi la Generalitat tinguin en compte la seva aplicació en petits municipis, on “de la nit al dia te canvien una llei i l’Ajuntament s’ha de fer càrrec d’un nou servei sense tenir-ho previst i sense diners per cobrir-ho”.

L’objectiu que es marca a partir del 25 de novembre és “ser la veu dels petits municipis al Parlament”, ja que n’és conscient que “de les coses del país ja es cuidaran els que estan més preparats”. El dubte és quants més dels seus li acompanyaran en aquesta aventura.

Cap comentari:

Publica un comentari