Translate

dijous, 22 de novembre de 2012

Albert Batalla en tensió


Al cap de llista de CiU per Lleida, Albert Batalla, el veig aquests dies en tensió, fins i tot dóna imatge de ser el candidat més tensionat dels que apareixen als cartells. No sé si és el photoshop mal aplicat, el seu posat seriós i en posició de firmes o el fet que a la farola següent apareix un Artur Mas pletòric, amb els braços tallats perquè no li caben en una banderola. Li he vist somrient en públic, però són les excepcions a una mirada que em recorda la d’un molt bon amic quan comptava vots.


Abans de continuar, he d’aclarir que dels cap de cartell de les formacions amb representació parlamentària per Lleida Batalla és l’únic al que no conec personalment, i potser el veig només com ho faria un ciutadà dels ben informats però poc més. Fa temps que ens seguim mútuament a Twitter però no ens vàrem desvirtualitzar (l’encertada paraulota és seva) fins fa poques setmanes compartint un cafè ràpid. Li vaig fer una innocent broma malèvola i em va contestar amb total seriositat... Ja tenia posat el xip de candidat i, potser, algú li havia advertit que s’anés amb ull amb mi, que mai se sap. Fora d’aquesta anècdota, la conversa va ser molt aflable i apunto una altra característica de la persona que em va agradar: dóna la mà estrenyent fort. No sé perquè, però no em refio d’aquells que et deixen la mà morta i flàccida.

Clar, que escoltant dimarts Artur Mas al míting de Pardinyes, puc entendre part de la tensió de Batalla, al qual el President li va encarregar que millorés el resultat de fa dos anys, quan la candidatura que encapçalà també l’alcalde de la Seu d’Urgell va obtenir 9 dels 15 escons que es dirimeixen a la demarcació de Lleida. Si Batalla en fes l’escó número 10 igualaria el resultat de l’any 1984, quan Jordi Pujol va obtindre l’aclaparadora majoria absolutíssima de 72 diputats al Parlament de Catalunya. Amb aquestes xifres no es pot fer broma.

Tot i la seva joventut, Albert Batalla té una llarga trajectòria política des dels seus inicis a la JNC, que arribà a presidir, ocupa cadira al Parlament des del 2003 i és alcalde des de 2008, prenent el relleu al republicà Jordi Ausàs, amb qui governava en coalició. En resum, que tot apunta a que el seu nom no desentonarà amb la tradició dels darrers alcaldes de la Seu que, com també Joan Ganyet, han fet alta política nacional i han projectat la seva imatge molt més enllà del Pirineu sense perdre els arrels.

Potser conscient de l’aura que transmet aquesta emblemàtica alcaldia, Batalla va protagonitzar un dels moments més inèdits vistos en aquesta campanya, quan en un debat va fer callar el candidat socialista Àngel Ros. Aquest va argumentar que la taxa d’atur a la ciutat de Lleida és inferior a la mitjana catalana i que alguna cosa tenia a veure que ell fos alcalde. Batalla, àgil, li espetà: “L’atur a la Seu és inferior al de Lleida i mai se m’acudiria apuntar-me jo el mèrit”.

Batalla va demostrar en aquell moment no només les seves taules polítiques sinó també la seva formació com a llicenciat en periodisme (tot i que amb una carrera professional poc consolidada com a plumilla). Sap utilitzar el missatge i el mitjà. Quins mitjans? Fa esfereir visitar el seu bloc, http://albertbatalla.cat, i comprovar com manté canals oberts a Twitter, Facebook, Twitxr, Youtube i Flickr a més de les eines del Parlament 2.0.

Aquí descobreixo al seu perfil aquesta afirmació: “M’agrada més escoltar que parlar, perquè penso que s’aprenen més coses”... A veure si, en realitat, no estava tensionat per malfiança en el cafè que he referit més a dalt sinó que, de veritat, m’estava escoltant... És que seria dels pocs casos en què em trobo.

Cap comentari:

Publica un comentari