La Seu Vella a l’horitzó

Agraïm als Amics de la Seu Vella el seu reconeixement a LA MAÑANA

Portàvem cinc anys a Lleida quan una nit, tornant del nostre can pixapins natal, la Carmen va sentir com una emoció especial en veure a l’horitzó la Seu Vella retallada en la foscor: “Crec que ja som de Lleida”, comentà mentre jo alçava el peu de l’accelerador per mantenir uns segons més aquella imatge que, de cop i volta, se’ns havia descobert diferent; ara representava casa nostra, a mig camí de l’infinit. 

“Sigueu fortes, Irene, Joana i Artur”

El procés al Procés s'inicia amb un TC
presidit per qui havia amagat la seva militància al PP
Foto: @324.cat

Entenc que el Poder Judicial no s’hauria esverat si tot hagués estat un simple sms tipus “Irene, Joana i Artur, res és fàcil, fem el que podem, sigueu fortes”, enlloc de concentracions de ciutadans i alcaldes donant ànims uns governants encausats. Igual no s’haurien empipat tant aquells que reclamen l’esperit de Montesquieu (qui va teoritzar sobre la separació de poders i va donar per mort Alfonso Guerra). 

Què, com i el quan municipal

Demà s’inaugura Municipàlia, la fira que permet planificar les inversions 

de les noves alcaldies. Foto: Fira de Lleida

Mentre junts negocien el què, el com, el quan i el qui del sí al nou país, per la meva part avui no contribuiré al que anomenen soroll mediàtic i canviaré de tema... I és que a Lleida demà s’inaugura un què important: Municipàlia, una fira que acostuma a passar desapercebuda pel gran públic, curiosament l’autèntic beneficiari d’ella. 

La furgo contra l’audi

Això d'ara no és ficció, des del 27S és realpolitik... 

Tranquils, coral de les CUP, que no vinc en plan assetjament mediàtic del que dieu que podeu suportar però del que n’esteu tips des del minut 1... No, tot i que entenc els que us estan pressionant de cara a l’elecció d’Artur Mas com a President de la Transició, ja que ho fan –la majoria– convençuts que s’esgoten dies històrics. També comprenc la vostra posició incòmoda en la qual us ha posat un bon resultat electoral i un resultat no del tot excel·lent dels Junts pel Sí. 

‘Disquisición’ resolta

El independentismo suma, titular de portada de La Mañana

Al marge de la relliscada mateixa, jo sempre recordaré aquesta campanya electoral per la frase de Mariano Rajoy: “Estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna”, acompanyada d’una cara d’estorament difícilment oblidable. Doncs bé, la disquisició la van resoldre ahir els catalans i les catalanes que van omplir a rebentar les urnes, les majories que es mobilitzaven i les minories que anomenaven silencioses. 

Vots, escons i voluntats

Quadres de les enquestes publicades ahir a El País i La Vanguardia

L’últim diumenge de campanya –per una anacrònica llei electoral– és el dia de les eleccions virtuals. Els grans mitjans publiquen les seves enquestes i vostès no en podran veure cap més, com les que es fan fins a l’últim minut pels partits polítics i corren per redaccions sota gran secret de confidencialitat. 

Espanya no és problema

Els nous patriotes amb cap de cartró ho han intentat amb La Roja, 

fins que Piqué és xiulat pels propis

No! El problema és la inexistència d’una idea d’Espanya que entengui com a pròpies totes les realitats nacionals que hi conviuen. Pesa massa la història explicada en base a la Reconquista i la Colonització... I començar el segle XX amb la gran depressió postcolonial i 40 anys de Franquisme.