Translate

dilluns, 30 de juny de 2014

Desunió i divergència

Aquesta portada ha desfermat totes les teories de la conspiració possibles...



De temps immemorial venen les desunions al si de CiU, on convergeixen  disparitats de sensibilitats, orígens ideològics i, sobretot, personalismes fortament marcats. Divendres passat es van disparar els consums de telèfon i de whatsapp a Lleida entre els dirigents de la coalició, que es van esmorzar amb les reflexions del president del Comitè Local de CDC sobre la conveniència que el partit fundat per Jordi Pujol es presenti a les Municipals de 2015 sense els socis d’Unió Democràtica, precisament a la ciutat on Josep Antoni Duran i Lleida va iniciar la seva llarga carrera de lideratge polític.

Que a Convergència és on menys amics poden trobar els militants d’Unió no és ni notícia si m’apuren una mica. Ni tant sols que de tant en tant es posi en dubte si s’ha de mantenir l’aliança vàrem explicar en aquest diari. I és a partir de la incontestable visibilitat pública de la crisi que es disparen les diferents teories de la conspiració electoral... Però, de ben cert, és que fins ara no s’havia transmès a l’opinió pública aquest debat intern sobre les divergències de la manera tant descarnada com els al voltant d’aquella informació. Perquè? Per a què? Com?...

Crec que a hores d’ara no existeix més conspiració a CiU que la d’intentar arribar al #9N els menys canibalitzats possible. CiU no és el que era? Em costa recordar èpoques en que la coalició no anés a batussa mensual abans del Tripartit. Igual és que algú s’havia pensat que alguna cosa havia canviat. L’explicació més simple és: Com sempre, estan com sempre. Ens veiem dilluns vinent?


Article publicat al diari La Mañana el 30 de juny de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari