Translate

dilluns, 9 de juny de 2014

D’esquerres i monàrquic?


Portada censurada de la revista El Jueves...


Republicà molt abans que independentista, assisteixo al show de canvi de monarca amb ironia no continguda. Entenc que, voluntàriament, la casta ens pretengui despistar portant el debat cap a la política de curta volada enlloc d’afrontar la situació des del contrast de conceptes. A veure si ens aclarim: es pot ser de dretes i republicà, però d’esquerres i monàrquic? És un contrasentit de l’alçada del campanar de la Seu Vella! 

I per no perdre’m en petites disputes, aclarir que estic convençut que Felipe de Borbón, el fill del Rei que li traspassarà la corona només per ser fill seu, és a ben segur una persona més ben preparada i ètica que molts dels centenars de representants electes imputats per delictes de corrupció i que encara ocupen escons i càrrecs públics. Però la cosa va de conceptes i no de persones passatgeres ni principis suposadament inalterables al temps; va d’una monarquia circumstancialment útil a la societat després de la dictadura i no d’una Constitució que sembla que la proclamés Moisés en baixar de romeria al Mulhacén...

Què li passa als meus amics socialistes que fins i tot el relleu d’un  president d’escala pot provocar una nova crisi de partit? És el no-va-més del catxondeo... Massa anys enquistats al poder fent equilibris amb paraules buides: “OTAN, de entrada no”, “Aceptaré el estatuto que venga de Catalunya”, “dret a decidir en una consulta pactada”... Ja té nassos que es digui Pablo Iglesias (com el fundador del PSOE i la UGT) qui els posi contra la paret dels seus principis. Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 9 de juny de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari