Translate

dilluns, 7 de juliol de 2014

Més pendents del PSOE


"Junts podem"... Un joc de paraules de parvulari


Em comentava un veterà militant del PSC de Lleida la paradoxa que suposa que els socialistes catalans estiguin més implicats i esperançats en la renovació del PSOE que en la del seu propi partit. La raó és tan simple com òbvia: el futur lideratge de la formació espanyola s’està jugant entre tres candidats i a casa la cosa ha acabat en un pacte Iceta-Ros. Al carrer Ferraz de Madrid a ben segur que canviaran cares, estils i algun que altre missatge de fons, mentre que a Nicaragua de Barcelona el màxim debat previst serà amb quines paraules jugaran per fer veure que alguna cosa s’ha transformat sense remoure massa les diferències que l’han sacsejat els darrers anys.

D’entrada em va semblar decebedor el lema amb el qual Miquel Iceta, primeríssim secretari in pectore, va presentar en solitari els seus avals: “Junts podem”... Un joc de paraules de parvulari per fer una picada d’ull a la que consideren erròniament la seva bèstia negra... Però d’aquesta moda que és Podemos ja en parlaré un altre dilluns.

De la pugna entre Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias no espero, ni molt menys, una refundació del partit però sí una certa renovació d’idees que podria ser creïble en tant que cap d’ells ha format part del nucli dur que prenia les decisions estratègiques en el passat immediat. D’Iceta... Què es pot esperar de nou d’aquell al que Pere Navarro demanava informes cada vegada que tenia un cacau sobre la taula? Si va plegar per no entendre el que estava passant a la política catalana! Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 7 de juliol de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari