![]() |
| Va caminar per la vida amb pas ferm però, al temps, procurant no trepitjar l'altre |
Ens ha deixat la Dolors Sistac, amic; una notícia que dol en tant Lleida perd un referent i jo una referència personal. Va ser lluitadora perquè li va tocar viure temps de lluita i no volia mirar cap a un altre costat. Dona en un ambient d’homes, defensora del català en un país que tenia prohibit utilitzar-lo i renovadora de l’ensenyament en un moment en què l’adoctrinament era la tècnica imposada. No es va arronsar i va caminar per la vida amb pas ferm però, al temps, procurant no trepitjar l’altre. I tot això combinant l’orgull pel que havia construït amb una estranya modèstia que et deixava palplantat.






