Tornem a l’inici?

A partir d'aquí comença a créixer el que anomenen suflé...

Ara que dona la impressió que  tot està bloquejat, amic, no ens sobraria fer memòria, tornar als inicis de tot –si volen– i no perdre el context de vista. És en 2005 quan 120 diputats dels 135 del Parlament aproven una proposta de nou Estatut d’Autonomia. El PP, llavors amb 15 escons a l’oposició a Catalunya, i Espanya, vota en contra. 

El tràmit al Congrés dels Diputats –segons la Constitució– va modificar substancialment el text, però tot i amb això, l’Estatut és majoritàriament votat a favor en el preceptiu referèndum constitucional en 2006. El PP, que havia recollit signatures en contra a tota Espanya, ho porta davant el Tribunal Constitucional, que al 2010 decideix portar la contrària la voluntat popular –del poble–, que respon amb la primera gran mobilització ciutadana pel Dret a Decidir. I a partir d’aquí, comença a créixer el que anomenen suflé, recordes... 

A partir d’aquí, el PP recupera el poder a Madrid i neix un partit, Ciutadans, que va fent forat amb la bandera d’una lectura de la Constitució que, a dia d’avui, continua sent unilateral contra el parer reiteradament majoritari de la societat catalana. 

Reviso el que he escrit i em sorgeix el dubte sincer: Després de tot això, com es pot defensar intentar millorar l’autogovern “dins de la llei”? Aquesta llei sempre l’afinen per dir NO! És dimarts, comencem la setmana sense festes;)

Article publicat al diari La Mañana el 9 de gener de 2018