CiU vs. PSC

Els votants es mouen de manera molt infidel entre eleccions...
Fotografia: Diari Ara

Què fa que a la ciutat de Lleida el PSC passi de 25.940 votants a 8.915 en només dos anys i un any després el votin 18.864 persones? O que la papereta de CiU l’agafin 21.670 persones, que un any més tard són només 8.212 electors que mesos després s’eleven a 18.906 votants? No són números inventats, són els vots que els dos partits varen treure en les diferents conteses electorals celebrades entre les Eleccions Generals de 2008 i 2011, amb unes eleccions al Parlament de Catalunya i unes Municipals pel mig. En aquest període, el cens electoral s’ha mogut molt poc, 903 votants de més en quatre anys. A la ciutat de Lleida tenien dret a vot 91.096 persones al novembre de l’any passat.

Jo pacto, tu pactes, ells pacten?

Manllevo aquesta imatge del bloc de Josep Antoni Duran i Lleida,
l'entrada on l'he trobat (de maig del 2012) s'intitula: Diàleg, diàleg... pacte pacte

Incitat, provocat o simplement convidat per Èric López, l’altre dia a la seva columna de La Mañana, a mantenir una mena de joc i culebrot d’estiu de política-ficció, miraré de contestar avui la seva pregunta final. No patiu, no entraré en una saga interminable sobre com veig les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida. El que ja està dit, escrit queda per l’eternitat d’Internet...

La batalla per l’oposició

“Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (i III)

Les municipals de 2015 poden quedar molt condicionades pel procés sobiranista de 2014
Fotografia: alcaldes.eu

Si els actuals tres grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Lleida perdran al 2015 entre quatre i sis regidors, qui lluita per aconseguir-los? Quines majories es podrien establir? Com afectaria al sentit de la futura Alcaldia? Sembla ser que per fi arribo a la pregunta que fa uns dies intento contestar, no? Com a mínim espero que entengueu que la resposta fàcil no era... Bé, fàcil no és si es vol fer alguna cosa més que travesses, i jo no acostumo a jugar ni als cecs...

Tots perden regidors

“Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (II)

Imatge d'un dels darrers plens de la Paeria
Fotografia: Meslleida.cat

2015 hauria de ser l’any en el qual corregir les anomalies de l’actual mandat municipal a l’Ajuntament de Lleida: Un alcalde amb majoria absoluta consecutiva en un plenari de només tres partits polítics. Àngel Ros, doncs, hauria de plantejar-se un repte aparentment titànic si vol retenir el poder absolut o afrontar que li pertocaria intentar governar en minoria una Paeria a la qual tenen garantit el retorn ERC i ICV, tenint a les portes les CUP, Ciutadans i molt probablement una agrupació d’electors de nova creació que veuria la llum a Lleida passat aquest estiu. De totes maneres, existeix una variable nacional que pot desfer qualsevol plantejament local que es faci ara: 2014 i la consulta sobiranista.

Una Paeria anormal

“Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (I)

Plenari de constitució de l'actual Ajuntament al juny de 2011.
Fotografia: Paeria / Hermínia Sirvent

Des de diferents partits polítics m’han fet la mateixa pregunta en pocs dies de diferència. “Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” no és una pregunta qualsevol. Estem just al bell mig del mandat iniciat després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, el panorama polític català s’ha remogut a una velocitat inimaginable en només dos anys i Àngel Ros afrontaria unes eleccions a les que ell mateix semblava haver renunciat un any enrere. I com que quan em pregunten no sé callar, ara comparteixo amb vosaltres aquestes reflexions que els he fet.

Massa pa per tant poc formatge

Una de les bronques més grosses que recordo amb un polític va ser quan en vaig desvetllar unes negociacions secretes que mantenia amb un altre partit. Molt ofès, em va tirar en cara l’agressivitat de les meves crítiques, quan tots els partits polítics negocien i jo només l’apuntava a ell. La meva resposta va ser: Tu has marcat la mida amb la que mesurar-te en el moment que has anunciat que faries pública cada reunió, i resulta que aquests papers que he publicat no ens els ensenyaves. La resta, mai han volgut negociar amb els micros al davant... Recordo aquesta anècdota a tall de la decepció que ha suposat la presentació, per part del President Artur Mas, del suposat Pla de Govern 2013-2016. Ha decebut no tant pel que ha dit (el de sempre) sinó per l’expectativa que havia aixecat. Com deien per allà, massa pa per tant poc formatge...

La frontissa que grinyola

Vaig aplaudir en públic l’aposta d’Oriol Junqueras de situar Esquerra Republicana de Catalunya, segona força política al Parlament de Catalunya, en una situació frontissa entre Govern i oposició. En va semblar un plantejament agosarat i ple de riscos que la formació assumia sent-ne conscient del que els hi vindria a sobre. Passat el temps, crec que aquesta posició els fa grinyolar excessivament moltes línies del seu discurs. Abans de continuar llegint, adverteixo: No valen excuses de que són nous i la situació és inèdita... L’ERC del 2013 és un partit amb prou experiència al Govern i l’oposició com per no poder esgrimir raons naïfs.