Translate

dijous, 11 de juliol de 2013

Tots perden regidors

“Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (II)

Imatge d'un dels darrers plens de la Paeria
Fotografia: Meslleida.cat


2015 hauria de ser l’any en el qual corregir les anomalies de l’actual mandat municipal a l’Ajuntament de Lleida: Un alcalde amb majoria absoluta consecutiva en un plenari de només tres partits polítics. Àngel Ros, doncs, hauria de plantejar-se un repte aparentment titànic si vol retenir el poder absolut o afrontar que li pertocaria intentar governar en minoria una Paeria a la qual tenen garantit el retorn ERC i ICV, tenint a les portes les CUP, Ciutadans i molt probablement una agrupació d’electors de nova creació que veuria la llum a Lleida passat aquest estiu. De totes maneres, existeix una variable nacional que pot desfer qualsevol plantejament local que es faci ara: 2014 i la consulta sobiranista.


Els moviments polítics i electorals catalans insuflen força ERC i, possiblement, les CUP, així com consoliden la recuperació de l’electorat d’ICV. Per contra, van a la baixa els tres partits amb representació municipal: PSC, CiU  i PP. Aquest és el cercle que s’ha de quadrar: A costa de quins dels de dins entraran els de fora? Potser, abans de res, interessa més saber quants regidors perden els actuals grups municipals que no pas quants en guanyaran els aspirants.

CiU té un problema endèmic a la ciutat de Lleida: la direcció de la coalició a Barcelona mai no ha apostat clarament per l’Alcaldia des de l’amarga experiència de Manel Oronich. L’actual cap de llista, l’independent Joan Ramon Zaballos, no té ni molt menys garantida la continuïtat al capdavant del projecte. Va ser un candidat llançat des de la direcció amb una imperícia tal que no va aconseguir despertar ni passions a dins ni grans corrents de simpaties a fora. Els sis regidors amb els que lidera oficialment l’oposició municipal són la representació mínima de CiU al plenari... I, a més, mai a nivell nacional la marca CiU havia patit un desgast de la magnitud que auguren les darreres enquestes.

Joan Ramon Zaballos
Fotografia: CiU Lleida
CiU a Lleida hauria de contrarestar amb un nom propi d’indubtable vàlua i credibilitat la pèrdua del pes de la seva marca. És evident que el Grup Municipal de CiU no ha liderat de facto una oposició contundent a Ros. El tarannà dialogant de Zaballos, les disputes internes tan locals com nacionals, i la possibilitat de tornar a presentar una nova cara davant l’electorat són els principals handicaps que afronta. Mentre el PSC ha exhibit solament dos líders des de 1979, Antoni Siurana i Àngel Ros, els nacionalistes porten un llarg reguitzell de caps de cartell: Josep Antoni Duran i Lleida, Guillem Sàez, Manel Oronich, Josep Varela, Josep Giné, Isidre Gavín, Joan Ramon Zaballos... 

Aquesta varietat de propostes no ajuda a forjar un projecte de ciutat netament perceptible pels votants. No dic que CiU no en tingui, de projecte, escric que no el significa al voltant d'unes cares que es mantinguin perdurables en el temps. Existeix una fina línia entre la persistència en un projecte i el cansament davant un candidat que es manté més enllà de tres mandats. I més en unes Municipals, les més personals de les eleccions...

Tant si Zaballos repeteix com si el seu relleu és a dins de la Paeria, haurien d’iniciar una nova etapa de certa duresa per evitar caure per sota dels 6 regidors, ja que l’actual actitud positiva d’aportar idees de govern des de l’oposició no ha millorat la percepció dels nacionalistes al carrer. Si el futur candidat/a és a fora del Grup, ja es poden donar pressa a posar-lo a córrer.

El PP a la ciutat de Lleida es mou sempre als vents de les onades electorals generals. Tret de l’atractiu local amb el que Pilar Arnalot consolidava un grup de 4 o 5 regidors, els actuals 6 a la Paeria són producte de la sintonia que al 2011 tenia Inma Manso amb el discurs anti-ZP (que va aconseguir robar vots directes als socialistes a barris com els Magraners, la Mariola i el Secà) i que Joan Vilella manté ara amb les tesis anticatalanistes. Però el Rajoy dels papers de Bárcenas no sembla un bon company de viatge i la Sànchez Camacho constitucionalista ha tocat fa dies el seu sostre electoral.

Joan Vilella
Fotografia: PP de Lleida
És cert, en canvi, que Vilella sí que exerceix de punta de llança de l’oposició contra el govern socialista de Lleida, però acostuma a perdre’s en petits detalls. Massa fotos de cara a la premsa al costat d’un clot en un carrer, sense cap veí que l’acompanyi, i massa pendent d’estar a cada ple a la defensiva de les mocions i pronunciaments de PSC i CiU contra un PP espanyol invasiu i quasi colonial. A hores d’ara, l’amic Vilella (vàrem compartir redacció durant anys i això no s’oblida mai!) serà el cap de cartell al 2015. Crec que perdrà els regidors que la política general li mengi.


El procés sobiranista? L’any vinent es podrà palpar més netament la seva influència veritable en les Municipals, ara només podem parlar de tendències. Als que “mimetitzen” els resultats de les Eleccions al Parlament amb una possible nova configuració de la Paeria només els deixo una dada: El PSC, a la ciutat de Lleida, no va perdre ni cent vots entre 2010 i 2012 pels prop de 2.500 que es va deixar CiU i els 1.500 que va guanyar el PP. L’electorat està acostumat a diferenciar entre convocatòries.

Fins aquí els de dins: Tots perden! Ros podria perdre entre dos i tres regidors, CiU i PP, dos i tres més... (Advertiment: al PP li "resto" regidors malgrat el creixement al Parlament perquè la considero una tendència ja absorbida a les Municipals 2011) Això deixa una forquilla d’entre quatre i sis cadires a repartir, a no ser que la nova legislació redueixi la representació de la Paeria, que ara és de 27 escons... Una altra incògnita a resoldre tot i que per ara sembla descartat.


Deixem per la següent entrega l’anàlisi dels que poden entrar? Especialment la incidència que pot tenir la nova agrupació d’electors que intueixo?: La batalla per l'oposició

2 comentaris:

  1. I lo de les llistes obertes com esta? Perqué la credibilitat política está sota minims i la gent cada vegada esta mes desencisada, no creu en la "clase" política, i auguro un aument de l´abstenció i vot en blanc. De totes maneres crec que qui sortirá guanyant será Esquerra Republicana , ja que es la que defensa mes l´opció nacionalista.

    ResponSuprimeix
  2. En realitat, crec que l'actual afartament de la partitocracia i les permanents informacions sobre la corrupció institucionalitzada poden afavorir un increment de la participació, potser amb ganes de revenja. Sobre les llistes obertes m'atreveixo a suggerir que miris aquest post anterior em el que ja en parlava: #Regeneració: La por a les llistes obertes http://ignasic.blogspot.com/2013/02/regeneracio-la-por-les-llistes-obertes.html
    Gràcies per comentar!

    ResponSuprimeix