Translate

dimecres, 10 de juliol de 2013

Una Paeria anormal

“Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (I)

Plenari de constitució de l'actual Ajuntament al juny de 2011.
Fotografia: Paeria / Hermínia Sirvent

Des de diferents partits polítics m’han fet la mateixa pregunta en pocs dies de diferència. “Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” no és una pregunta qualsevol. Estem just al bell mig del mandat iniciat després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, el panorama polític català s’ha remogut a una velocitat inimaginable en només dos anys i Àngel Ros afrontaria unes eleccions a les que ell mateix semblava haver renunciat un any enrere. I com que quan em pregunten no sé callar, ara comparteixo amb vosaltres aquestes reflexions que els he fet.

D’entrada, un advertiment que espero sigui obvi: ni sóc un endeví ni tinc un nas polític més desenvolupat que els que em llegiu ara, eh! L’únic avantatge és que he viscut ja uns quants processos electorals en aquesta ciutat, des de fora i des de dins, que potser sí m’atorguen una perspectiva una mica més ampla. Segon advertiment igualment obvi: Abans de 2015 vindrà 2014... És a dir, segons com evolucioni el procés sobiranista, tot el que puc explicar pot quedar directament dinamitat. Per tant, potser hauria de dir com a les enquestes, si avui es fessin eleccions a la ciutat de Lleida... Per això, primer, cal entendre què és avui la ciutat de Lleida des d’una òptica electoral.

L’actual Paeria de Lleida és un consistori anormalment conformat només per tres grups polítics: PSC (15 regidors), CiU (6 regidors) i PP (6 regidors). És una anomalia perquè únicament en dues ocasions anteriors, 1983 i 1991, havia succeït una cosa igual. De les nou eleccions locals celebrades en democràcia, en sis el plenari havia estat composat per un mínim de quatre grups, sent la composició històricament més votada la de cinc formacions polítiques per a repartir-se els 27 escons de regidors al palau dels Senyors de Sanaüja.

Siurana va renunciar l'Alcaldia al 2003
Fotografia: Ajuntament de Lleida
En canvi, no és cap digressió històrica que sigui un socialista el candidat més votat a Lleida. En la única ocasió que CiU va ostentar l'Alcaldia (1987), amb Manel Oronich pactant amb Alianza Popular i Grup Freixes, el socialista Antoni Siurana havia tret un regidor més que els nacionalistes però no la majoria absoluta, que sí recuperà dos anys després amb la primera moció de censura amb trànsfugues en un ajuntament espanyol.

La tendència històrica que Àngel Ros sí va superar al 2011 va ser la de repetir majoria absoluta de manera consecutiva... Segons les dents de serra que caracteritzen l’evolució electoral municipal a Lleida, Ros hauria d’haver quedat per sota dels 14 regidors. Però no, va repetir els 15 edils amb els que al 2007 es va desfer del pacte de govern amb ERC i ICV. I, a més, ho va fer en una nit electoral en la qual la resta de destacats candidats socialistes d’arreu van perdre les alcaldies de manera inapel·lable o es veien forçats a pactes in extremis.

La mateixa nit que començava a decaure l’estrella del socialisme català (com després la resta d’eleccions s’entesten en demostrar) Ros passa a brillar amb llum pròpia... Potser enlluernat per aquella nit, inicia un camí cap a l’star sistem polític català que el porta, el passat 25 de novembre, a compartir al Parlament de Catalunya la mateixa desfeta i sensació de solitud electoral que el seu rival intern, Pere Navarro, i una família socialista que es mostra tan dividida com despistada respecte del camí que està agafant la majoria de l’electorat català.

Campanya al Parlament de Navarro i Ros a Lleida
Fotografia: Meslleida.cat
Curiosament, per a Ros és un avantatge aquesta situació, o la pot convertir en un avantatge... Tot i en hores baixes, continua sent el polític lleidatà millor valorat de tots i amb diferència. El pes de la seva marca personal pot ser suficient com per apaivagar el descens de la marca del seu partit fins a límits suportables en unes municipals. La seva calculada estratègia d’enfrontament amb la direcció del PSC pel Dret a Decidir el pot ajudar a contenir la fuga de vots catalanistes en una campanya electoral que procurarà centrar-la al màxim en la ciutat i allunyar-la del debat nacional.

El punt feble local d’Àngel Ros? Una dura crisi econòmica que li ha trencat els plans amb els quals tenia previst finançar l’indubtable canvi de cara que ha viscut la ciutat mentre ell l’ha regida. Una situació de revés econòmic amb la qual també lidien CiU a la Generalitat i el PP a l’Estat. Tots tres tenen les esquenes públiques febles de tantes punyalades que es creuen.

En resum: A Lleida ens trobem al mig d’un mandat municipal anormal, amb un alcalde socialista que disposa d’una inesperada còmoda majoria absoluta en un plenari de només tres forces polítiques. Ros, a més, pertany a un partit que normalment ha guanyat a Lleida però que sembla desnortat en el discurs majoritari nacional i, per rematar-ho, en situació de feblesa financera. A les portes de 2015 esperen ERC, ICV, CUP, Ciutadans i una més que probable agrupació d’electors de nova creació.

Aquest és el dibuix de la Lleida electoral amb una certa profunditat de camp. Amb aquest panorama, entendreu que la resposta a la pregunta “Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” no sigui tan simple com per entrar en un únic post!


Atents a la següent entrega?: Tots perden regidors

4 comentaris:

  1. Si Angel Ros es pasa a ERC crec que obtindrà uns 20 regidors. :)

    ResponSuprimeix
  2. Hahaha... És una bona conclusió. Però no ho veig tan clar com tu, això, hehehe

    ResponSuprimeix
  3.  "i una més que probable *agrupació d’electors*...."

    Potser la ciutadania s'esta organitzant davant l'adebacle que esta protagonitzat la casta política d'aquest país?...
    Esperem que si.

    ResponSuprimeix
  4. És una opció! Debatria el concepte que la ciutadania s'està organitzant però, entenc el que vols dir, els partits polítics clàssics a hores d'ara són percebuts més com a part del problema que de la solució,. Gràcies per comentar!

    ResponSuprimeix