Translate

divendres, 12 de juliol de 2013

La batalla per l’oposició

“Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” (i III)

Les municipals de 2015 poden quedar molt condicionades pel procés sobiranista de 2014
Fotografia: alcaldes.eu


Si els actuals tres grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Lleida perdran al 2015 entre quatre i sis regidors, qui lluita per aconseguir-los? Quines majories es podrien establir? Com afectaria al sentit de la futura Alcaldia? Sembla ser que per fi arribo a la pregunta que fa uns dies intento contestar, no? Com a mínim espero que entengueu que la resposta fàcil no era... Bé, fàcil no és si es vol fer alguna cosa més que travesses, i jo no acostumo a jugar ni als cecs...

La història de les majories absolutes a la ciutat de Lleida està íntimament lligada a la participació electoral. A menys votants, el PSC obté més regidors i la majoria, a més gent que acudeix a les urnes, els socialistes reculen en benefici dels nous grups municipals... Què significa això? Que existeix un gruix potent de votant fidel a les sigles socialistes que només queda en evidència, de manera percentual, quan les altres formacions que se li enfronten fan prou atractiva la seva oferta electoral. És a dir, la batalla es juga al camp de l’oposició!


El clima polític nacional fa evident que ERC tornarà al Saló de Plens després d’un mandat sense representació. Des de 1995, els republicans han tingut un, dos, tres i dos regidors, per tornar a desaparèixer. Han crescut des de l’oposició, i compartir govern, tant a Lleida com a Catalunya, els ha obligat a pagar una dura factura.

Carles Vega és candidat des de l'albril
Fotografia: ERC Lleida
A l’actualitat, el votant d’Esquerra és molta persona recuperada del desencís dels anys de govern, desencantats del sobiranisme a marxa lenta de CDC i noves fornades de votants atrets pel missatge clar en el plànol nacional. Superades les crisis internes, al menys a Catalunya, ERC és més una amenaça a les aspiracions de CiU a Lleida que per als socialistes. El recentment nomenat cap de llista, Carles Vega, és un veterà representant de la història del partit, ha estat regidor a l’oposició i representant del govern de la Generalitat. 


Una precisió arran d’alguna conversa privada mantinguda aquests dies de publicació: Antoni Siurana va baixar fins al mínim de 10 regidors al 2003. És cert. Però en quina situació? Investigat per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a causa del Cas Seinsa i acorralat per les denúncies, també judicials, d’irregularitats en l'Empresa Municipal de Serveis Comunitaris. Ambdós casos els va liderar des de l’oposició i en solitari l’ERC del moment. La mateixa ERC que, al govern estant, era acusada de no fer oposició! La memòria és feble... Tan feble que ja ningú a Lleida no relaciona Iniciativa amb aquella època obscura. Des de 1995 fins a 2007, ICV ha format part de tres governs municipals consecutius.

Sara Vila al Parlament
Fotografia: ICV
ICV recuperà el passat novembre, amb Sara Vila, un escó per Lleida al Parlament de Catalunya que acostuma a marcar el seu grau de penetració electoral a la ciutat, sensiblement per sota d’ERC (només l'ha superada a les Municipals de 2011) i gairebé sempre a costa de votants socialistes. Els ecosocialistes no disposen encara de candidat a l’Alcaldia, ja que el procés de primàries el tenen previst d’iniciar aquesta tardor, però Vila, jove regidora de Rosselló i compromesa activa amb tot moviment social, és una cara que ajudarà molt a la recuperació de la representació municipal. Si, a més, el cartell electoral l’omple alguna persona vinculada a moviments com el 15-M o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca el grup propi està sobradament garantit.

Les CUP són més difícils d’analitzar del que sembla. A la ciutat de Lleida es varen organitzar al seu dia al voltant del Casal Ocell Negre, que va saber captar un vot molt jove i emergent juntament amb votants desencisats d’ERC. Històricament, les seves eleccions han estat les Municipals. De 1.030 a 1.464 vots entre 2007 i 2011 a la ciutat de Lleida per fer-ne només 1.560 en les eleccions en les que entren per primera vegada al Parlament. S’evidencia una frenada en la seva projecció fruit, segurament, de la recuperació dels republicans.

Les CUP fan "accions" permanents
Fotografia: CUP Lleida
Ara, ningú no li pot negar que han estat el pal de paller de l’oposició fora el Palau de la Paeria, promovent iniciatives populars al voltant de la recuperació de les Basses i l’incert futur del Museu Morera. Si CiU ha de patir per ERC, ERC ha de patir per les CUP?

I Ciutadans? Doncs el camí invers a les CUP! Si al 2007 van fregar els 1.000 vots, al 2011 es van enfonsar a 400, però al novembre de 2012 van obtenir 3.692 vots que fan disparar les alarmes tant a PSC com a PP, el seu niu original de votants amb un discurs gens local i exclusivament basat en l’anticatalanisme més visceral que li fabriquen a Barcelona

La composició final del tauler la configura la més que probable irrupció d’una agrupació independent d’electors que podria decidir aquest setembre donar la passa dels voltants de l’activisme digital anti-Ros a la confrontació electoral. Fa mesos que un bon grapat de lleidatans, molts d'ells i elles molt actius a les xarxes socials i alguns estretament vinculats a formacions polítiques, es reuneixen sistemàticament per posar en comú el seu descontent amb la governabilitat de la ciutat: Tant amb el govern del PSC com amb l’oposició de CiU i PP. Setmanes enrere arribaren a la conclusió que cap partit actual dóna resposta les seves inquietuds, que consideren força compartides per una ciutadania cansada de la política clàssica. A hores d’ara disposen de nom, Comú de Lleida, i full de ruta al voltant de la idea de treballar pel canvi a la Lleida 2015, però busquen una cara de pes públic que els ajudi a ser clarament identificats al carrer.

Lleida no és aliena a les agrupacions independents. El mític Grup Independent Freixes va obtenir dos regidors, i durant dues eleccions l’Organització Veïnal Independent va aplegar uns centenars de vots. Pocs però suficients la primera vegada (900, l'any 1995) com per frenar l’ascens de les altres formacions de l’oposició. Alguna cosa em diu que pot succeir una cosa semblant, una lletja situació poc amical en la que l’allioli no acaba de lligar del tot en disputar-se el mateix electorat que ara acaronen CiU, ERC, ICV i CUP... Fragmentar el vot anti-Ros no és cosa que li agradi molt a la Llei D’Hont

Coneixedors, alguns dels membres del grup, d'aquest efecte electoral perniciós, propugnen més que presentar-se directament a les eleccions per separat en constituir-se en grup de debat i agitació pública que donaria suport (fins i tot dins de determinades candidatures) a aquelles formacions que facin seu el model de ciutat que diuen defensar. Al setembre coneixerem per quina de les dues opcions es decanten finalment.

Ros, l'objectiu de tots
Fotografia: Paeria
Contesto ara la pregunta “Com veus les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida?” I si ho faig a la gallega? Veieu en aquest panorama que he descrit alguna suma de partits que pugui desbancar Àngel Ros de la cadira de Paer en Cap?

Perdrà la majoria absoluta? Sí. Podrà governar? Dependrà, en realitat, de la magnitud dels moviments nacionals, ja que a hores d’ara continua sent el líder polític local que més suports aplega a la ciutat. 2014 i la consulta sobiranista, si no causen un sotrac de dimensions ara desconegudes, a Ros li marcaran el joc en la política d’aliances que haurà de dissenyar si vol que el PSC continuï mantenint l’Alcaldia de Lleida més enllà del 2015. Tret del PP i les CUP, a les portes pot tenir uns quants trucant el dia després o fent-se de pregar esperant que ell mateix telefoni...


Ondia! La porra! Clar, entre que no jugo i que això s'ha fet molt llarg m'havia oblidat de posar allò que tothom espera i resulta que és el menys important. A dia d'avui, crec que aquest repartiment de la futura Paeria està garantit, tot i que falten encara dos anys per modular més moviments:

                                            PSC ...... 12
                                            CiU .......   5
                                            PP ........   4
                                            ERC ......   3
                                            ICV ........  2
                                            CUP/C's..  1

4 comentaris:

  1. Encara falta pel 2015, sobretot tenint en compte com s'ha accelerat el tempo polític.
    Existirà el PSC? Ja serem independents?

    ResponSuprimeix
  2. Tens molta raó, per això m'agrada insistir en què és més una anàlisi de com està ara el panorama polític a Lleida que una porra. De fet, per limitar-me a la porra em sobràven els tres articles! Hehehe Gràcies pel comentari.

    ResponSuprimeix
  3. I CiU amb un nou o nova cap de llista perdrà representació?

    ResponSuprimeix
  4. Benvolgut Jordi, crec que (tal i com sostinc en la segona part de la sèrie) el factor del/la cap de llista, si no és alguna sorpresa amb nom indiscutible al carrer no només als despatxos, pot incidir en mantenir l'actual representació si al temps modifiquen l'estil d'oposició fet fins ara. La meva teoria és que la/el cap de llista ha de lluitar contra la fuga de vots de la "marca" a nivell nacional que detecten les enquestes.

    ResponSuprimeix