Translate

dimarts, 25 de juliol de 2017

Els que només es dediquen a mirar

Jo el que vull mirar és com la meva papereta entra en una urna.


Camí de l’1 d’octubre, amiga, encara haurem de veure titulars de tots els colors. En aquest joc del mocador que descrivia fa uns quants #foradellocs, sobiranistes i unionistes van acumulant errades que beneficien l’altre equip, però ara comencen a cobrar un cert protagonisme aquells que han decidit que el seu paper és només mirar com el mocador va canviant de mans. 

Uns volen “garanties”, però només pressionen la Generalitat, obviant que a l’Estat li haurien d’exigir també garanties que les seves accions per impedir l’1O són democràtica i jurídicament netes. Altres prefereixen passar la nit veient una vella pel·lícula de 007 que donar-se per entès de l’existència d’una presumpta trama político-policial que –curiós!– identifiquen però no veuen tan greu com per denunciar-la davant la Justícia. 

Si no hi són, no seran comptats, rumies... Aquest seria un error, perquè al final han de ser comptats, com són comptats els seus vots al Parlament i al Congreso. Els que han decidit que el seu paper és només mirar i posar-se de cantó a l’espera que passi la tempesta són aquells que, segons la darrera enquesta del CEO, fan guanyar el Sí. Però això és només un sondeig, jo el que vull és mirar com la meva papereta entra dins una urna. És dimarts, comencem una suau setmana preestiuenca:)

Article publicat al diari La Mañana el 25 de juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari