Lleida virtual

En la Lleida virtual sospito que fins i tot n'hi ha un Metro...

Ser molt de Lleida, amic, només t’habilita per a saber entrar i sortir en cotxe correctament als ponts Universitat i de Pardinyes, la resta són habilitats més o menys equiparables a qualsevol altra ciutat que té la sort de no patir un Metro. Un Ajuntament complicat? Doncs amb tants grups municipals com a Tarragona i amb una alcaldia en minoria com a Girona. Un entramat social desmobilitzat? Doncs qualsevol ho diria veient les mogudes que s’organitzen cada dues setmanes. 

Clar, que una cosa és la ciutat virtual 2.0 i una altra la de veritat. En la primera, fins i tot, sospito que existeixen túnels sota terra amb un gran moviment d’identitats –que no és el mateix que persones– que van canviant de pancarta com qui fa el transbordament de la línia 3 a la 5. Lleida té una gran vida a les xarxes socials, remarques... És el que la distingeix de Tarragona i Girona, on no he sabut trobar tal magnitud de trolls i falses identitats tan ben connectades com les que tenim aquí. 

És com si tinguessin vida pròpia, neixen, creixen (habitualment fins als 400 seguidors) i es transmuten en d’altres que neixen, creixen... I allò que em fa afirmar que viuen en una Lleida virtual és que cap d’aquests trolls encara no ha iniciat una campanya perquè la Paeria posi rotondes a les sortides dels ponts... És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 4 d'abril de 2017