Ros, entre Sevilla i Barcelona

Dissabte al matí, Cappont es semblava més a Sevilla que a Barcelona. El PSC de les comarques de Lleida celebrava el seu vuitè congrés amb dos aspirants a la primera secretaria: l’alcalde de Lleida i membre de la direcció nacional Àngel Ros i el regidor a l’oposició de la Seu d’Urgell Òscar Ordeig. Abans d’anar a dinar, els equips dels dos rivals auguraven un final semblant al del congrés celebrat a la capital andalusa, en el qual Rubalcaba s’imposà Chacón per un grapat de vots. Era, de fet, l’escenari que s’acabava de confirmar a la mateixa hora a Girona, on l’oficialista Juli Fernández batia el seu contrincant renovador per només 6 vots de diferència.

La síndrome del fiscal

La casualitat (?) ha volgut que en molt poc temps es barregin la decebedora sentència emesa per un tribunal de jutges per l’assassinat de Marta del Castillo, la inesperada (??) absolució per un jurat popular de l’expresident valencià Camps, la inacció de la justícia esportiva (???) davant el jugador Pepe, el jutge Garzón en la banqueta dels acusats i la intensificació de processos judicials com els que afecten Urdangarín, l’exvicepresident Pepe Blanco i l’expresident balear Matas. La salsa d’aquest indigest plat la posa el nou ministre de Justícia anunciant una reforma (????) del sistema judicial titllada de dretana.

L'estafa dels egoistes

Xavier Sàez, un amic molt especial que a mesura que el temps l’allunya del dia a dia polític les seves idees van guanyant en frescor i lucidesa, em defensava fa poc que per sortir d’aquest atzucac que és la crisi cal que tots en donem el millor de nosaltres mateixos. Tots: governants de les diferents administracions, representants de les diferents oposicions, sindicats, patronal, empresaris, funcionaris i treballadors. En canvi, l’egoisme s’ha instal·lat en els nostres comportaments. És un permanent salvi’s qui pugui, però jo primer.

Hem de fer un ERO a casa

Si no fos perquè el tema és molt seriós, ara escriuria que “em fa gràcia cada vegada que sento el responsable d’una administració pública explicant que fan els seus números igual que totes les famílies, estrenyent-se el cinturó”... Però no em fa cap gràcia! Cada impost o taxa que ideen per augmentar la partida dels seus ingressos és un forat més que les famílies li hem de fer als nostres cinturons. I, a més, els serveis públics cada vegada són pitjors malgrat ser més cars.

Ros a l'oposició

Fa unes setmanes, li comentava a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ell no havia tastat mai el desert de l’oposició en la seva carrera com a professional de la política i que, en cert sentit, era un dèficit en la seva apreciació global de la praxi política. Bé, doncs aquest passat cap de setmana Ros s’ha hagut d’afrontar a aquest repte d’estar a l’oposició amb força minoritària durant la celebració del XII Congrés del PSC que ha proclamat l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, com a successor de José Montilla. I se li ha notat a Ros i el seu equip que estan massa acostumats a treballar des del govern i en majoria.