Translate

dimarts, 27 de desembre de 2011

Hem de fer un ERO a casa

Si no fos perquè el tema és molt seriós, ara escriuria que “em fa gràcia cada vegada que sento el responsable d’una administració pública explicant que fan els seus números igual que totes les famílies, estrenyent-se el cinturó”... Però no em fa cap gràcia! Cada impost o taxa que ideen per augmentar la partida dels seus ingressos és un forat més que les famílies li hem de fer als nostres cinturons. I, a més, els serveis públics cada vegada són pitjors malgrat ser més cars.


A casa hem començat a preparar els nostres Pressupostos 2012 i sort tinc de la comptable seriosa que compensa la meva incapacitat amb els números. La previsió diu que les despeses globals pujaran una mitjana del 6% degut al increment de taxes ja anunciat: aigua, gas, llum, telèfon, carburants per als vehicles particulars i targetes de transport públic, assegurances i alimentació... Encara, els tres fills, conserven el mal vici d’esmorzar, dinar, berenar i sopar!

Aquesta previsió de despeses és a la baixa, ja que a mig any li haurem de sumar els increments no estimats encara en material escolar, una possible pujada de l’IVA de dos punts més i els imprevistos. La rentadora ja té 10 anys, tremolo...

He suggerit la comptable de la casa que fem com a les administracions i preveure només pagar els tres primers mesos de les despeses fixes i a partir de l’abril ja anirem guardant les factures que vagin arribant en un calaix, a veure si hi ha sort i la cosa s’arregla a finals d’any... M’ha mirat amb mala cara i diu que al maig estaríem els cinc membres de la família al carrer.

Respecte dels ingressos, la cosa és més simple. Sort en tindrem si ens quedem com estem. No albirem cap increment però no descartem alguna mossegada via IRPF que ens xolli una miqueta més la llana que ens cobreix. Una altra vegada em guanyo una mirada de desaprovació quan insinuo perquè no els hi cobrem la canalla un euro al dia pel llit? Perquè no imposem un tiquet dissuasori d’un euro pel berenar si és amb xocolata? Perquè no.... Ja callo!

Serem austers i mirarem de reduir més despeses. Sort tinc d’una biblioteca ben nodrida que em permetrà incrementar les relectures i deixar les novetats literàries per millors temps. Cinema? Si renuncien a les crispetes anem, sinó... Música? Coi, que aquest any toca nou disc de Bob Dylan! Reduir la paga dels nens? Sort tindrem sinó s’assabenten que amb la part que no gasten, i se suposa que li guardem, varem pagar la reparació del rentavaixelles.

No hi ha cap altre més remei, els números ens diuen que hem de fer un ERO a casa. A quin dels tres fills poso al carrer?

Publicat el 27 de desembre de 2011 a l'Araponent

Cap comentari:

Publica un comentari