La corrupció com a valor afegit

La capacitat de modificar voluntats si regales un pernil...

Si alguna situació professional em fa respecte, amic, és la del creatiu publicitari que rep l’encàrrec de parir un anunci de perfums pel Nadal. És aquí on es posen a prova els grans fonaments de la publicitat, la capacitat per a situar un producte al bell mig dels interessos i inquietuds d’una societat fent que el valor afegit d’aquella mercaderia coincideixi amb les teves necessitats o aspiracions, que acostumen a ser més concretes que els eteris missatges perfumats. 

Del 6D al 23F

Aquella constitució es va repartir per totes les cases
poc abans del referèndum del 6 de desembre de 1978

Si regirés bé algunes caixes, amiga, trobaria aquell exemplar de la Constitución Española de tapes groguenques que es va repartir per totes les cases poc abans del referèndum del 6 de desembre de 1978. A les escoles ens donaren una versió reduïda amb dibuixets. Era al Colegio Público García-Morato (un as de l’aviació franquista) ara reconvertit en Centre de Recursos Pedagògics a les Drassanes de Barcelona. 

De Rita a Castro: el context

 Fidel deixà de ser el cabdill de la llibertat 

per la qual es va embarcar al Granma al 1956 

Ens falla el context, amic, i és una mancança greu quan es pretén resumir la vida d’una persona en un meme o en un minut sense paraules. No vull comparar les persones –incomparables!– però sí les reaccions. En quatre dies ens hem quedat amb els darrers anys de Rita Barberà (els del caloret) i en els primers temps de Fidel Castro (els del la historia me absolverá)... I els contraris ho han fet del revés. 

Vallverdú: una gala esgotada

Proposo repensar la gala de lliurament dels Premis Vallverdú.
Fotografia: Xiqui Porqueras (La Mañana)

Recordes, amiga, la que es va organitzar entre alguns benpensats de Lleida quan al 2004 es va transformar el desfasat sopar de lliurament dels Premis Vallverdú en una gala literària i cultural oberta a la ciutat? Divendres a la tarda, mentre assistia a la d’enguany, no vaig poder allunyar-me de la trista sensació que el model s’ha esgotat i ja no es pot estirar més. 

Ara toquen les batusses internes

Fins i tot al PP victoriós n'hi haurà de batusses

Mariano Rajoy ha obert el calendari dels congressos per a mitjans de febrer. Ja saps, amic, és aquell espai en el que la militància d’un partit polític aprofita per ajustar comptes passats i tallar l’herba sota els peus a qui identifiques com un problema per a la teva projecció personal.

Duel entre milionaris

Pendents del duel entre el vell playboy masclista
i l’antiga primera dama enganyada

Barack Obama no és negre, amiga, ni Hillary Clinton és dona... Fonamentalment són milionaris, igual que Donald Trump i la pràctica totalitat dels seus antecessors tant dins com a les portes del Despatx Oval. És la seva condició d’acumuladors de bitllets verds la primera que els hi obre el camí a la Casa Blanca, després ja entren en joc altres valors. 

Sobrevivint en l’extrem

Has de comptar fin a 140 abans de dir el que penses...

Vivim moments de reaccions extremes, amic, en els que els extrems troben l’altaveu ideal a les xarxes socials. Entenc que inventes una cosa (una tecnologia, una exposició, un assalt al poder, un article d’opinió, un debat d’investidura, una entrevista...) amb una intenció i que després la gent fa el que li rota. Ha passat sempre i la única aportació moderna, en tot cas, és que a bona part de la gent que viu al 2.0 cada vegada li rota més confondre la crítica amb l’insult, l’oposició amb la confrontació i la discrepància amb l’acusació.