Translate

dimarts, 1 de novembre de 2016

Sobrevivint en l’extrem


Has de comptar fin a 140 abans de dir el que penses...

Vivim moments de reaccions extremes, amic, en els que els extrems troben l’altaveu ideal a les xarxes socials. Entenc que inventes una cosa (una tecnologia, una exposició, un assalt al poder, un article d’opinió, un debat d’investidura, una entrevista...) amb una intenció i que després la gent fa el que li rota. Ha passat sempre i la única aportació moderna, en tot cas, és que a bona part de la gent que viu al 2.0 cada vegada li rota més confondre la crítica amb l’insult, l’oposició amb la confrontació i la discrepància amb l’acusació. 

I en aquest context –amb el que hem d’aprendre a conviure– has de comptar fin a 140 (amb 10 ja no n’hi ha prou) abans de dir el que penses, i procurar pensar el que dius... que després necessites dos missals per matisar allò que volies dir en un tuit! Des de l’estàtua de Franco al Born a l’oportuna entrevista de l’Évole, passant pel descavalcament de Pedro Sánchez, una visió llunyana de la ciutat de Lleida i el cru discurs de Rufián. Tot això són dos hashtags i després ens oblidem, raones... 

Més que oblidar-nos-en, passa a ser intranscendent el que ha succeït en la realitat per donar protagonisme a allò que s’ha opinat. Avui seran més comentades les patètiques pallassades terrorífiques que el record als que hem perdut. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana l'1 de novembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari