Translate

dilluns, 19 de maig del 2014

El problema no és Twitter


Intel·ligent vinyeta d'Ermengol sobre la idea de "regular" la xarxa de l'ocellet



Voler legislar en calent és una mostra evident de falta de planificació i programa polític, així com una tonta cerca de titulars per mirar d’acontentar els més fervents seguidors. Ho escric a compte de la última ocurrència del ministre d’Interior del PP i català (sí, què li farem, de casa és...) de voler actuar penalment contra qui escriu bajanades a Twitter. El debat en qüestió és així de simple: ja existeix prou legislació, i fins i tot condemnes, per perseguir i castigar les difamacions, insults i passades de voltes en públic, sigui a través de les xarxes socials, els mitjans de comunicació tradicionals o sobre el vidre d’una porta. Debat finalitzat.

dilluns, 12 de maig del 2014

La (in)utilitat d'Europa

Lluís Foix, a la seva intervenció a la UdL.

Europa és aquest concepte del qual només en parlen els polítics els dies previs a la celebració de les Eleccions Europees o per denunciar d’on surten els fons que l’altre ha malbaratat o, directament, desviat de manera poc regular... Escric això amb la campanya electoral ja encetada i, per tant, en mig del suposat debat europeu. Però no ens enganyem, Europa ens continua quedant massa lluny perquè aquí no s’hi creu de veritat. L’altre dia vaig assistir a una xerrada del periodista Lluís Foix en la que intentà donar-li un sentit d’utilitat a anar a votar el 25 de maig. No li falta raó en recordar que la història d’Europa és la història de les guerres més devastadores i que retornar a aquells vells temps és la única alternativa si fracassa el projecte de construcció europea.

dilluns, 5 de maig del 2014

El blues de la crispació

Standby...ON, la darrera creació de Pegasus.


Gràcies a l’Andrés Rockdríguez (oh yeah!) se m’ha passat la setmana de crispació tot escoltant l’últim disc dels reapareguts Pegasus, la mítica banda de jazz-fusió catalana liderada per Kitflus i Max Sunyer. Fa temps que només escolto música d’avis, interpretada amb mans experimentades en estils diferents però que sonen més frescos i sorprenents que la majoria de les coses que roden per les ràdios actuals. Un dia vaig decidir que si algú no havia gravat abans de 1975 ni m’interessava, tot i que he anat fent excepcions.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Avui fa 25 anys de...


Oronich i Siurana fa 25 anys, època dels diaris en blanc i negre.
Fotografia: Tony Alcántara / La Mañana


Existeixen dates de rellevància en la Història que tenim més marcades que altres perquè les portem associades a experiències i afectacions personals. És un tòpic, però tots els que ho vàrem viure recordem què fèiem quan va morir Franco, quan Tejero va assaltar al Congrés dels Diputats o el dia que dos avions van esfondrar les Torres Bessones. El mateix em passa amb el 28 d’abril de 1989, el dia d’aquella moció de censura amb trànsfugues i un vot fantasma que va commocionar la ciutat de Lleida i la política municipal espanyola, tal i com ahir vàrem rememorar a les pàgines del diari. 

dilluns, 21 d’abril del 2014

Amb un llibre a la mà


Presentació del llibre que La Mañana regalarà per Sant Jordi
Fotografia: Tony Alcántara

Fa temps em vaig veure obligat a trencar una màxima pretensiosa: que la Diada de Sant Jordi fos l’únic dia de l’any en el qual no compraria un llibre. Sóc dels que gasto en qualsevol moment, i diria en qualsevol lloc. Però vaig caure rendit a la pressió de la jornada un any que em va tocar viure’l de manera oficial i ningú no entenia la promoció del llibre que conté la meva actitud i m’acusaven d’un inexplicable boicot a l’únic dia que llibreters, editors i autors fan l’agost. Des de llavors compro per Sant Jordi, poc, i continuo consumint la resta de l’any en proporció minvant al poder adquisitiu, clar.

dilluns, 14 d’abril del 2014

I’m a catalan with a vot



L'atrevida creació de @ganyet esbombada per @jordicalvis


De totes les reaccions escoltades, llegides i vistes del debat del NO al Congrés dels Diputats em quedo amb la de l’artista gràfic borgenc Jordi Calvís. El creador del divertit fenomen popes.cat ha dissenyat la plantilla d’un graffiti que, amb l’estètica de les guerrilles urbanes dels setanta, mostra un jove exhibint descaradament una papereta electoral sota el lema “I’m a catalan with a vote & i’m not afraid to use it. 9N2014”. (Esmena a l'edició publicada en paper: l'autor és en Josep Maria Ganyet @ganyet de Tàrrega, activista cultural ponentí... Ja he dit en alguna ocasió que la velocitat twitter ens gasta males passades...)

dilluns, 7 d’abril del 2014

Periodistes vs. polítics


Periodistes i polítics, moments abans de rodar la pilota...

El tòpic més gastat per definir la relació que han de mantenir periodistes i polítics és el de la trinxera: Cada bàndol parapetat i disparant contra l’enemic. I com que a l’enemic ni aigua, pot semblar difícil explicar el que va passar ahir al camp del Balàfia, on redactors i gestors municipals vàrem compartir amistosament un matí de diumenge jugant un partidet de futbol. (Qui això signa només va “jugar” de públic, eh!)