Translate

dimarts, 18 d’octubre de 2016

Enredats en l’abstenció

El gris PSOE ja no sap si és blanc o negre...


Abstenir-se és quedar-se al mig dels infinits grisos que existeixen entre el blanc i el negre, amic, i quan blanc i negre estan en guerra, qui paga el pato són els que no han pres partit entre un o l’altre. No és meu, li he llegit a Alfred Bosch a la seva novel·la Inquisito (Columna, 2006). 

I aquell paràgraf –que hauria de rellegir– s’ha convertit en premonitori del que li passa als socialistes: enredats en una abstenció que ara és un gris suport al Sí a Rajoy com a president en plenes funcions d’Espanya. Ara? Sempre! Em castigues amb el teu irrenunciable #noesno

Si aquest mateix no-vot s’hagués produït a l’inici de la legislatura repetida hauria estat ben diferent: a Rajoy li quedava una gris investidura per a formar un Executiu sense els suports suficients al Congrés, suant la blanca cansalada a cada votació i posant els socialistes al bell mig de la governabilitat. Però això per a Pedro Sánchez era caure en el xantatge del PP. Error! 

Al xantatge de Podemos s’ha rendit Susana Díaz, que ha portat el partit a un indefinit estadi intermig de negre futur entre qui farà govern de gratis i qui liderarà l’oposició per renúncia del contrari. Error! 

El botó a prémer és el mateix, però el context li dóna significats ben diferents. El que no té solució és que el gris PSOE ja no sap si és blanc o negre... És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 18 d'octubre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari