Translate

dilluns, 16 de març de 2015

Egos i sogues


Amb el permís d'Ermengol, reprodueixo el seu acudit de diumenge,
crec que s'entén millor que el meu article...

La Iniciativa de fer una Crida per posar en Comú tot allò que Més uneix l’Esquerra a Lleida se’n ha anat al carallo... Així, directament. He de suposar que tots i cadascun d’ells defensen veritats inalterables que fan del tot impossible articular una candidatura unitària i innovadora al voltant d’una idea de ciutat alternativa a l’actual.

Igual resulta que tantes veritats resulten incompatibles amb la realitat, tot i que diuen coses pràcticament idèntiques alterant, això sí, algunes paraules en funció de les habilitats lingüístiques de cada un dels líders. Igual resulta que la cosa està aquí: tants líders defensant la mateixa veritat i, de retruc, el seu dret inalterable a ser l’únic legitimat per defensar-la. D’això se’n diu lluita d’egos, i l’egoisme és el pitjor enemic de la mínima generositat que ha de demostrar tot dirigent... a no ser que estigui en possessió de la veritat inalterable, clar! 

Més que egos, veig sogues (és un joc de paraules molt tonto, aviso...) amb les que lligar algunes cadires, tot i que el cost siguin els milers de vots que no cobraran forma de regidor perquè s’han perdut en un laberint de veritat.  Ens veiem dilluns vinent?


Article publicat al diari La Mañana el 16 de març de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari