Dècada Ros

8 de gener de 2004, Àngel Ros (PSC) és investit alcalde de Lleida amb Xavier Sàez (ERC) i Francesc Pané (ICV) com a tinents d'alcalde. Fotografia: Hermínia Sirvent (Ajuntament de Lleida)

Dimecres es compliran 10 anys de la investidura d’Àngel Ros com alcalde de Lleida -“el període de la meva vida que més m’ha omplert”, com l’ha definit- i m’arrisco a valorar aquesta dècada, amb llums i ombres, en només  1.520 caràcters després que em costés 168 pàgines desgranar bona part d’aquesta etapa que ha transformat la ciutat. Al llibre Àngel Ros cara i creu (Pagès Editors) li vaig demanar de què no estava satisfet com a Paer en cap: Va reconèixer que no ha sabut o pogut abordar la reforma necessària de la Paeria com administració, i no és poca cosa.

Off Paeria

Diferents entitats ciutadanes han aconseguit que la Paeria debati la política de privatitzacions dels serveis públics.

Els 27 regidors de l’Ajuntament de Lleida representen la voluntat directa dels 34.486 ciutadans que van votar PSC, CiU i PP al maig de 2011. Lluny dels 43.548 lleidatans que en les eleccions anteriors, al 2007, van veure traduït el seu vot en capacitat de fer política local des de dins de la Paeria. A dia d’avui, 8.417 persones no tenen un regidor que segui al Saló de Plens a conseqüència del seu vot i, d’aquests, 5.867 electors optaren per ICV, ERC, CUP i Ciutadans, que fan política a altres institucions, com el Parlament.

Àngel Ros 2/3

Els cinc diputats del PSC que es van negar a votar contra el Dret a Decidir. Fotografia: ara.cat

  

La majoria absoluta (50% + 1 d’un plenari) la tenim associada al rodet que passa per sobre de les raons de tota oposició. La majoria qualificada (2/3 d’una cambra) és sinònim de gran consens per damunt de les estratègies partidistes. De fet, aquesta gran majoria es requereix per aprovar lleis transcendents, com per exemple tocar la inamovible Constitució. Els diputats del Parlament de Catalunya que donen suport l’acord per consultar la ciutadania el 9 de novembre de 2014 són 87, només a 3 de la majoria qualificada.

Zaballos ‘on fire’

Ros i Zaballos uniran els seus vots en el Pressupost municipal de 2014. Fotografia: Hermínia Sirvent

Des que l’independent Joan Ramon Zaballos ha anunciat que no tornarà a ser l’alcaldable de CiU la seva figura s’ha revaloritzat. Admeto que em costa, però de tant en tant crec en les casualitats, i atribuiré a una rara conjunció político-astral que en cosa de tres setmanes hagi passat de ser un polític amortitzat a mostrar un potencial que segurament trobarem a faltar en la futura Paeria.

Votarem el #9N2014

Finalment no és una simple pregunta, però ni és una endevinalla ni un trencaclosques, sinó una solució imaginativa que permet la ciutadania de Catalunya decidir clarament quin futur desitja: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". I tenim data, el 9 de novembre de 2014, dia en el qual ens veurem davant les urnes.

Sí, no, abstenció

Qualsevol pregunta que no pugui ser contestada amb un clar sí, no o abstenció no és una pregunta. Serà una altra cosa, una endevinalla o un trencaclosques, però no mereix ser impresa en una papereta que ha de ser introduïda dins una urna en un referèndum. Perquè l’objectiu, no ho oblidem, és que la resposta sigui clara sobre el que és el principal debat del país des de fa tres anys. I aquest debat no és altre que l’anhel d’independència d’una part molt significativa de la societat catalana. Sí, no o passo...

Els set del PSC

L'aparell surt reforçat del Consell Nacional del PSC.
Fotografia: lavanguardia.com

Democràticament i lliure el PSC ha decidit: “No volem caure en l’error de portar al Congrés dels Diputats iniciatives polítiques de les que ni tant sols s’hagi garantit prèviament la seva presa en consideració”. Així es diu al punt tres de la resolució aprovada més que majoritàriament al Consell Nacional de diumenge i que aquí podeu consultar de manera íntegra. Si és tota una declaració de principis d’acció política espero que a partir d’ara els senyor del PSC no presentin a cap Parlament ni cap Ajuntament cap proposta que prèviament no hagin pactat que la guanyaran...