Quin dimoni carrega el vot?

Ja té nassos que el canvi sigui una gran abstenció...
Imatge d'unes urnes solitaries a Hongria.

Les urnes les carrega el diable, amic. Sí, ho sabíem, però avui em pregunto quin és el dimoni que carrega els vots? Perquè és la única resposta que m’ajudaria a entendre tot el que ha passat aquest cap de setmana convuls arreu del món. 

El PSOE voldria tenir a Rajoy

La proposta federal podria ser l’únic fet diferencial,
però de federalistes, els socialistes, es diuen i no ho són.

Sóc el primer que entén, amiga, que Mariano Rajoy no pot ser el candidat del PSOE a la Moncloa. Per això comprenc el “no és no”. Però també sóc dels primers que al·lucino perquè Pedro Sánchez ha estat incapaç de superar el No per convertir-lo en un Sí alternatiu al PP d’entre la majoria del Congrés. 

Ambient irrespirable

M’he resistit massa temps a allò que tots els polítics són iguals.
Imatge: Forges

On està el límit de la paciència, amic? Barberá, Griñán, Camps, Chaves, Pujol, Matas, fills de Pujol, Bustos, Rato, Crespo, Rus, Gürtel, ITV, ERE, Pokémon, Púnica, Campeón, Pretoria, Clotilde, Palau... Tots aquests noms –més els que omplirien deu columnes el doble de llargues que aquesta– els llegim amb tinta que s’ha fet negra de podrida, i d’aquesta putrefacció emanen gasos que ens ofeguen a cada pàgina de diari que obrim. 

La moguda més grossa a Lleida

Allò que és impepinable és que a la capital del Segrià
mai s’havia viscut una mobilització d’aquesta magnitud.
Fotografia: Núria García / La Mañana

Es pot jugar amb la calculadora com cadascú vulgui, amiga, i és normal que davant qualsevol moguda els organitzadors unflin les dades (ho fan els ajuntaments amb els assistents a les fires) i els cossos policials les rebaixin (excepte les que munten els seus alcaldes). Però el joc de despropòsits de diumenge a Lleida és dels que fan més època que la pròpia manifestació, la més gran de la història per molt que es miri amb les partidistes ulleres fosques. 

L’Escolar i la vaca ‘Margarida’

Divendres a la nit ens va reunir en un homenatge a la vaca
i tot el que significà aquells anys de lluita

En Manel Escolar, amic, va ser un dels líders agraris més emblemàtics de la dècada dels 90 del segle passat. En la memòria col·lectiva de Lleida fa parella amb la vaca Margarida, autèntica icona de les protestes del sector lleter que lluitava per evitar que la PAC es carregués el que després va enfonsar un bichito anomenat prió, que tornà boges a les vaques i als vaquers en una espècie en extinció. 

Punts d’acord i puntets de tírria

No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans.

Tenim assumit, amiga, que les relacions personals marquen sobremanera les polítiques en l’àmbit local. Moltes iniciatives, mocions, pactes o desacords s’expliquen abans per la tírria o simpatia que es poden tenir els actors públics que per estratègies llargament madurades. Això passa a Lleida, Valls, Figueres i Sant Vicenç dels Horts. És a dir, a tot arreu. 

Nens en guerra i fotos de nens

14 milions de menuts a l'Orient Mitjà estan patint

Tinc molts dubtes, amic, sobre les fotografies de nens víctimes de les guerres. Dubtes sobre el seu ús, tot i que entenc que aquestes imatges –de les més cruels que poden veure uns pares o uns padrins– poden ser eines potents per a conscienciar en contra de la barbaritat. Però, no estem ja en contra –tu, jo i la immensa majoria dels que ens estan llegint– de tot conflicte bèl·lic?