Translate

dimarts, 22 d’agost de 2017

Les Rambles són de tothom


M'he criat a les Rambles de Barcelona...


M’he criat a les Rambles de Barcelona, amiga, on vaig veure els darrers grisos carregant contra manifestants de pancartes diverses, els marines de color buscant l’escalf barat de la dona que els hi pugés a un piset i els primers transvestits. He viscut la degradació del Museu de Cera i la transformació de la vella església de Santa Mònica en l’actual Centre d’Art Modern. 

A casa saben que quan em perdia en cotxe –sóc, com el meu pare, un despistat– la salvació era retrobar l’estàtua de Colom i des d’aquí encarrilar ja el bon camí. Als drugstore entrava de matinada a fer un cafè per la porta de servei i allà vaig topar amb els pits voluptuosos de les estrelles dels shows porno de moda. Una tarda, a l’alçada de l’antic Sepu –un supermercat que ara no sé ni com es diu– em vaig trobar a dos policies escortant El Lute, que signava exemplars del seu segon llibre. El conservo encara. 

Al Liceu, el d’abans que es cremés, només anava alguns vespres amb amics a escridassar els il·lustres que hi entraven. Fins que vaig saber que el sabater de davant de casa era un dels figurants habituals. Glups! Per les nits, el Miró em marcava que ja només em faltaven cinc minuts per arribar quan tornava de l’institut a peu, per així gastar-me els diners del Metro en tabac. És dimarts, comencem la setmana, i a les Rambles també:)

Article publicat al diari La Mañana el 22 d'agost de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari