Tota guerra és lletja

Amb 'Banderas en la niebla' he sabut de la massacre de Puente Genil,
la població cordovesa originària de la meva família

Suposo que em falta literatura, amic, però tinc la sensació que avui en dia s’està novel·lant la Guerra Civil espanyola amb més detall, sinceritat i cruesa que mai. Al meu imaginari, Herrumbrosas lanzas, de Juan Benet, era la recreació, a través de la ficció, més detallada que havia llegit d’aquella ignominiosa guerra que durant molt de temps havia associat a l’Homenatge a Catalunya, de Georges Orwell. 

I també compta el fet que em trobo ara amb paratges coneguts. Si en El monarca de las sombras, Javier Cercas em va sorprendre amb l’assalt de la ciutat de Lleida, ara amb Javier Reverte i les seves Banderas en la niebla he sabut que Puente Genil –la població cordovesa originària de la meva família– va patir una brutal razzia en la que van matar més de 1.500 persones en un sol dia. El seu delicte era ser fidels a la república que els governava legítimament. No podem oblidar, rumies... 

Més que no oblidar, es tracta de recordar que, com diu Reverte, “tota guerra és lletja”, com coincideixen un il·lusionat brigadista bis-net de Charles Darwin i un mediocre torero falangista que van morir inútilment en un descampat de la província de Jaén, ara fa uns allunyats 80 anys, on la lletja crueltat va trencar una generació sencera. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 16 de maig de 2017