Si ja tenim el Corte Chino...

Que aixequi la mà qui no hagi anat mai a comprar
a una gran superfície comercial

Et recordes, amiga, del dia que vam coincidir a l’Ikea de Badalona? “Només mirem quatre cosetes”, ens vam dir els dos. Més o menys el mateix que vaig repetir en passar la zona de les cuines amb un altre lleidatà que també estava de pas. 

A veure, que aixequi la mà qui no hagi anat mai a comprar a una gran superfície comercial, o a passar una tarda de dissabte per carregar el cotxe d’andròmines que aquí no trobem, veure una peli i sopar de ràpid amb les criatures. Es tracta d’una forma de consum complementari al que fem dia a dia en els nostres comerços de proximitat. 

Però els hi fem mal, em diràs. No canvio el meu carnisser de Balàfia ni a la ferretera de Pardinyes... Fa uns anys es va instal·lar també la polèmica sobre l’arribada del Corte Inglés a Lleida. Uns quants ja us dèiem que els números no els hi surten i per això no ha obert botiga. 

Lleida té una massa crítica de compradors escassa per a grans inversions, però atractiva per a plantejaments mitjans com semblen ser Vallrufea i Torre Salses, amb ofertes compatibles amb el que ja existeix, en la seva majoria franquícies amb capital forani. Aquest és el model a defensar, o el del Corte Chino a la carretera de Barcelona? És dimarts, comencem la setmana. Avui sí!

Article publicat al diari La Mañana el 29 de març de 2016