Translate

dilluns, 16 de febrer de 2015

Ulls que recompten

Les CUP van donar el salt del Cafè de l’Escorxador a la Sala 1 del Teatre


Tinc un molt bon amic al que, de tant en tant, li retreia que posés aquella mirada de comptar vots. Ulls afilats, nas unflat inspirant poc a poc i coll estirat cap endavant. Són ulls que no miren, són ulls que recompten paperetes entre els assistents a un acte públic. He tornat a veure aquesta mirada en les presentacions de Toni Postius com alcaldable per C(iU) i en la posada de llarg de la Crida per Lleida, la plataforma unitària d’esquerres... de la CUP. La pregunta és: “Es van deixar enganyar tot i veure sales ben plenes?”.

En Postius, en tot cas, ho tenia més fàcil per discernir. Li faltaven els socis d’Unió i tenia més de mig aforament que no el podrà votar tot i que volgués a no ser que s’empadronin a corre-cuita a la capital. Amb bon criteri, els convergents van defugir de la sala gran de la Llotja per mostrar múscul a la petita.

Just el camí contrari que els de la Crida, que van donar el salt del Cafè de l’Escorxador a la Sala 1 del Teatre. Aquests van rebre, però, la visita amical de simpatitzants i votants d’altres formacions amb les que han coincidit últimament a l’Assemblea. Ull viu! No és vot tot l’aplaudiment que escoltes... Ah!, i ho dic per experiència. Ens veiem dilluns vinent?


Article publicat al diari La Mañana el 16 de febrer  de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari