Translate

dilluns, 12 de gener de 2015

Qui vol? Qui pot...



Faré l’acudit fàcil, però lo de Convergència, ERC i Unió cada vegada s’assembla més a la pel·lícula La Vida de Brian, on el Front d’Alliberament Judaic està enemistat amb el Front Judaic per la Llibertat i mira de reüll al Lliure Front Jueu... Osti! Com se sembla aquesta columna a la de dilluns passat, però continuo pensant que tres actors polítics vulguin promoure la unitat del sobiranisme a Catalunya i que entre ells no es posin d’acord podria ser una broma de mal gust, però està passant... I en aquest cas en riuen uns quants...

Com la majoria dels que ho estareu llegint, també m’he perdut en aquest joc que més sembla aquell en el qual guanya la cadira qui seu quan para la música. Però de qui és el dit que ha de prémer el botó de l’stop? Jo, que fa quatre dies també volia eleccions immediates, començo a tremolar només de pensar que un Parlament escollit després d’aquest boig creuament de missatges de mòbils i tuits no servirà ni per gestionar les engrunes autonòmiques. 

Es vol assolir una candidatura àmplia del sobiranisme? Doncs no ho tinc clar, però es pot si es cedeix una mica més en favor de l’altre. I ja no li puc demanar als Reixos... Ens veiem dilluns vinent?


Article publicat al diari La Mañana el 12 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari