Translate

dilluns, 10 de novembre del 2014

Rajoy darrere un mur


Ahir no es va fer un acte il·legal, sinó una acció política de magnituds
mai vistes. Fotografia: Tony Alcántara (La Mañana)



Al principi de tot, va ser el ministre d’Exteriors l’encarregat d’aixecar el mur del Gobierno espanyol davant les informacions que apuntaven a la convocatòria d’un referèndum a Catalunya. Pel mig, Mariano Rajoy s’ha aferrat de tal manera al Lo que no puede ser, no puede ser y además es imposible, que aviat s’ha quedat sense paraules, més enllà de celebrar com una “gran notícia” que no es fes una consulta no refrendària contra la que havia mogut tota la maquinària de l’Estat. 

I ahir, el mateix 9N, és el ministre de Justícia el que valora (en una compareixença sense preguntes, clar) una jornada amb més de 2 milions de votants com “un simulacre inútil i estèril”... D’alguna manera havia de justificar les estèrils hores extres que haurà de pagar a jutges, fiscals i agents judicials que no han pogut frenar el que algú ja ha titllat com l’exercici de desobediència civil més gran dels últims temps.

Miri, senyor fiscal, jo ahir no vaig participar en cap acte il·legal, sinó en una acció política de magnituds que només els cecs sectaris poden obviar. De lleis en sé molt poc, just per saber que no puc amagar els diners a Andorra o pagar-me els viatges privats a càrrec de l’empresa; però de política he llegit una mica, i he exercit fins i tot en segona línia, el suficient com per saber que és d’una irresponsabilitat punible no voler donar resposta política a una mobilització de les característiques d’aquesta: Primer va ser una manifestació, després una cadena humana, més tard una enorme performance... Ahir van ser urnes. A cada una, més gent participant i donant la cara, mentre Rajoy torna a amagar-se darrera el mur aixecat per un ministre. Ens veiem dilluns vinent?


Article publicat al diari La Mañana el 10 de novembre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada