Tsunami econòmic

Faríem bé de fer cas els aessessors econòmics de Merkel

Tots els semàfors econòmics són en groc, amic, alertant que se’ns ve a sobre un tsunami econòmic de les dimensions d’aquella primera onada de 2007. Oficialment es parla de “signes de desacceleració”, tot i que a Alemanya –motor econòmic europeu– ja donen per descomptada aquesta fase per parlar “d’auguris de recessió”. 

Diada i unitat

Generalitat, Diputació i Paeria van celebrar ahir la Diada a Lleida
Foto: Tony Alcántara / La Mañana

D’entrada, amiga, deixar clar que, més enllà de l’habitual polèmica sobre si el Roser o la Seu Vella, no m’agrada que demà, Onze de Setembre, la ciutat de Lleida no tingui commemoració oficial de la Diada Nacional. Es va decidir fer un acte unitari –de Generalitat, Diputació i Paeria, sense el Consell Comarcal del Segrià– ahir, 9 de setembre, amb la presència del president Quim Torra, i deixar passar l’Onze de Setembre a la capital com si fos un diumenge qualsevol des del punt de vista institucional. 

Monocolor

El document que avui presentarà serà més un esborrany
de programa electoral que de govern

Entendries, amic, que després de les Municipals Miquel Pueyo hagués plantejat el govern de la Paeria sense que entressin ni Toni Postius ni Sergi Talamonte? I més tenint present que el republicà tenia garantida l’alcaldia sí o sí, en haver estat la llista més votada, a no ser que altres 14 haguessin proposat un nom alternatiu. 

El diàleg i els galls

Posats a escenificar, que pugin a una tarima
i s'enfrontin en una batalla de galls hip-hop

Per a Plató, amiga, el diàleg no era més que una eina, un sistema, per a fer avançar el coneixement mentre que avui en dia està considerat com el punt culminant de qualsevol estratègia. Quan algú amb poder apel·la al diàleg em recorda la dita aquella del savi, el dit i la lluna, i mai com ara hi ha tanta gent pendent d’un dit! 

Amb el peu canviat

El govern va de relliscada en relliscada amb la tragèdia de l'Open Arms

Quan perds el pas, amic, després toca fer un salt per recuperar el ritme de la marxa però la resta del camí és una tortura ja que estàs més pendent de no tornar a equivocar-te que compassar-te, i et sents vigilat pels que estaran atents a senyalar-te la següent relliscada. I així no hi ha manera d’anar bé. 

Sempre jove

De quan els joves podíem comprar llibres... I discos i vivíem...

La joventut és una malaltia que es cura amb l’edat, em deien, amiga, quan lluïa una incipient barba rossa. Una vegada suposadament guarit de la patologia, vull tornar a ser jove... Però en les condicions aquelles que, vistes a ulls d’ara, van ser de luxe tot i que no ens ho podíem ni imaginar. 

‘A río revuelto’...

Escombraries deixades pels CDR a les portes del PDeCAT i ERC a Balaguer
Fotos: @CDRCatOficial

Seré bastant previsible, amic, però l’ambient entre les forces polítiques de l’espai sobiranista s’està tornant cada dia més irrespirable. L’acció d’ahir dels CDR –deixant escombraries a les portes de les seus d’ERC i el PDeCat– el va transformar fins i tot en pudent.