Translate

dimarts, 9 d’agost de 2016

Sense mesurar el temps


Assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons

Suposo que des d'un punt de vista objectiu, amic, el temps és el que és. Però la seva mesura cronològica la fem en funció de les percepcions personals i et puc assegurar que aquests dies en tinc aquella que et permet assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons; aquella que et permet, fins i tot, donar-li tombs a una frase que superi un tuit o un titular.



Poc productiu el temps de vacances, m'etzibes. Et donaria la raó si és que li pensés treure més rendibilitat a un dia que el plaer d'estirar-me a l'herba, acaronant la Tila amb una mà mentre a l'altra sospeso un bon llibre o em veig una bona sèrie. Això del temps m'ha vingut al cap després de veure la primera temporada d'Occupied, producció noruega ideada per l'escriptor i music Jo Nesbø, i després llegir La noia del tren, de la periodista britànica Paula Hawkins.
No tenen res en comú, a excepció del tractament pausat del temps. En la novel·la, el pas dels matins i les tardes és el context necessari per entendre la trama. En la sèrie, els noruecs triguen més de sis mesos en organitzar una resistència a la ràpida ocupació del seu país. Ah, i he trigat més en escriure aquest #foradelloc. És dimarts, comencem la setmana;)      
Article publicat al diari La Mañana el 9 d'agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari