Translate

dimarts, 12 de juliol de 2016

La revolució noudemòcrata

El diable va actuar en forma de primera proposta errònia
de dos noms horrorosos per a la cosa.

Ja saps, amic, que els congressos dels partits els carrega el diable. Com s’ha posat les botes aquest cap de setmana! Després de parlar amb assistents al funeral de Convergència i el bateig del Demòcrata trec la conclusió que les bases del vell partit d’ordre –que se’ls havia fet vell per desgast no per cronologia– van veure que una altra democràcia interna era possible i que als dirigents se’ls pot rebatre... Més quan et diuen que en l’interregne entre la mort i el naixement no hi ha jefes

Els he vist, als nous associats noudemòcrates, excitats. Que estiguin tranquils, que tampoc no han descobert la sopa d’all. Han revolucionat l’estructura, han imposat la limitació de mandats i incompatibilitats, els defenses. Sí, i això és nou per a ells, no per a altres actors polítics que ja fa temps que ho fan. 

Siguem sincers, el diable va actuar en forma de primera proposta errònia de dos noms horrorosos per a la cosa seguida de l’eterna sensació d’imposició des de d’alt; i van dir prou... 

Però l’assemblea tampoc és que s’hagi lluit amb un nom que no diu res: és un Partit (com tots), és Demòcrata (el segon així dit) i Català (com quasi tots). Veurem si la revolució continua quan arribin a les estructures territorials. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 12 de juliol de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari