Translate

dimecres, 5 de desembre de 2012

L'Espanya wertebrada


Semblava complicat, però el ministre espanyol d’Educació (¿?), José Ignacio Wert, ha sabut aixecar els ànims que injustificadament estaven de baixa després de les eleccions del 25 de novembre en una part de la societat catalana. És el que passa quan no es vol fer cas la realitat i les anàlisis públiques (fetes amb ànim de propaganda) s’assumeixen com a verídiques. El PP es creu que ha guanyat les eleccions al Parlament i que això els autoritza a barbaritats com l’esborrany de l’enèsima reforma de la llei d’educació, feta amb l’objectiu d’espanyolitzar els escolars catalans. La unànime reacció de defensa del model de convivència catalana a un atac en tota regla deixa en segon pla els aspectes més tècnic del text, que també són peculiars, com l’eliminació de la Selectivitat i la invasió d’altres competències a les comunitats autònomes. Encertat, doncs, el hastag #wertgonya que ha incendiat Twitter. Però i si tot és una trampa?


A una setmana de les eleccions catalanes i en mig del procés de pressió sobre ERC perquè entri a formar part del Govern en minoria de CiU, res més fàcil que encendre un misto en forma d’esborrany legal sobre la immersió lingüística a Catalunya per colar sense problemes d’altres aspectes de l’educació global dels infants. Evidentment, totes les mirades s’han girat cap a la reacció del Govern català, amb el més que digne cop de porta de la consellera Rigau a la reunió del ministre amb els representants de la resta d’autonomies.

Ignoro si els professionals de l’educació han tingut ja temps i paciència per analitzar la resta d’aspectes de la nova legislació. El fet de ser un malpensat m’inspira a creure que, vista des d’Astúries, Múrcia o Andalusia, on no tenen el fet diferencial de la llengua, aquesta nova llei ha d’estar plena de trampes, clots i regressió. Són els qualificatius que, per ara, millor defineixen l’actitud del ministre Wert en l’any llarg que exerceix.

I amb quina intenció (que jo li declaro perversa) es fa això? Despistar la comunitat educativa amb un fals debat per desatendre la resta d’aspectes. O forçar una mena de negociació amb l’objectiu de rebaixar pretensions per aquí a canvi de cedir per allà. O fer veure que les pretensions secessionistes s’han desactivat pel relatiu fracàs de CiU. O... O directament cabrejar tothom que no sigui com ells.

Es pot deslligar aquest invent de Wert del fet de deixar fora del sistema sanitari públic els immigrants? Aquest Gobierno de Mariano Rajoy que tan incompetent s’està demostrant en la gestió de la crisi econòmica busca sortides de to típiques dels més ignorants: el problema és de l’altre! Com poden els nens entendre les matemàtiques si se les expliquen en català???  Com poden els immigrants rebre la mateixa atenció sanitària que els nascuts aquí??? Com poden dos homes estimar-se i voler tenir fills??? Com poden ser tan estranys tota aquesta gent???

Mireu, aquests dies tenia dubtes sobre la posició d’ERC respecte del nou Govern català. Reconec, però, que m’agrada la contundència del discurs d’Oriol Junqueras en aquella imatge del cap del Govern i el cap de l’Oposició defensant un mateix model de país. Al cap i la fi, que no fan el mateix PP i PSOE quan es toca l’essència del model d’Espanya? Però gràcies a Wert encara li he vist més raons a ERC per no entrar a l’Executiu d’Artur Mas: recuperar la importància per al sistema democràtic del Parlament. És a la Cambra Legislativa on està representada la voluntat popular i davant la qual el Govern ha de retre comptes. Tants abusos de majories absolutes legislant via decret-llei i utilitzant els parlaments com a mals menors han ajudat al descrèdit de la política. Amb l’opció Junqueras de forjar acords parlamentaris forts que aportin solidesa l’acció principal d’un Executiu, aquest, a més, està permanentment obligat a pactar amb la resta dels partits totes les polítiques que afecten el país.

És positiu el diàleg, ens allunya de l’Espanya wertebrada que volen refundar a cop d’esborranys de dubtós tuf legal.

2 comentaris:

  1. Hola, bon nit:
    Quanta raò que tens, però del català no és menjar, con diuen els nostres padrins. És una manera de distraure al personal i que va bé pels polítics d'aquí com els de Madrid.
    Poseu-vos tots les piles polítics, periodistes, que la gent n'ens tips de tanta tonteria i sol·lucioneu problemes que serveixen el dia a dia de la gent. (atur, sanitat, etc.)
    Salutacions.

    ResponSuprimeix
  2. Certament, sembla que alguns polítics (i també periodistes) jugen a la confusió, però la crítica situació de massa famílies no permet tant joc irresponsable.

    ResponSuprimeix