He compartit una experiència única amb una bona colla tafanera, a partir d'ara m'hi sumaré a un altre projecte professional |
La d’avui no és una columna, amiga, és un particular punt-i-a-part als cinc anys més intensos de la meva carrera. Acostumo a fer la broma que de LA MAÑANA m’he marxat tres vegades i he tornat quatre, i avui empato aquest particular rànquing per tal d’emprendre d’aquí uns dies un nou projecte professional que, com m’acostuma a passar, també serà un repte de vida. Però d’això ja s’en parlarà.
Avui toca comunicar que li traspasso les regnes d’aquestes pàgines a un bon amic i millor periodista, en Francesc Guillaumet, que sabrà gaudir tant com jo ho he pogut fer del suport, la comprensió i la implicació d’un equip humà que comença amb na Conxi Romeu –qui us obrirà amb un somriure la porta de la nova seu del diari– i acaba amb en Jordi Solana –qui ocupa el despatx més al fons, el dels mals de cap–. Pel mig, una bona colla tafanera amb ganes d’explicar el millor que sabem tot allò que algunes vegades veiem i altres vegades ens expliquen.
No crec que el periodisme sigui el millor ofici del món –el meu pare forner i el meu fill mecànic us serien més útils que un plumilla– però no tinc dubtes que m’he fet millor persona gràcies als esforços còmplices que hi ha darrera de cada pàgina cada dia de cada mes de cada any viscuts aquí dins.
Per la resta, disculpes pels meus errors. És dimarts, comença la última setmana d’aquesta experiència única;)
Article publicat al diari La Mañana el 24 de setembre de 2019