Tempesta

Bob Dylan dona sobre l'escenari tot el que valen els seus 76 anys

Escoltar Bob Dylan en directe, amic, és una experiència que vius de manera diferent a qualsevol altre artista. Dissabte a la nit, al Liceu, vaig poder comprovar –una altra vegada– que els crítics dels mitjans encara no han aprés que el seu públic sap al que va, i ni esperen aquelles coses que són normals en d’altres cantants, i en les seves cròniques ressalten com a negatiu: No té empatia amb el públic, ni el saluda, ni li adreça una sola paraula, ni... 

El codi penal

La violència no ajuda a fer repúbliques modernes.
Fotografia: Selena García

Estem retornant al passat, amiga, i no als violents anys 30 com alguns s’estan autoenganyant, sinó al 1978, quan l’objectiu de la ciutadania era recuperar les institucions i forçar la llibertat dels presos polítics... 

Padrines i padrins

El Pacte de Toledo va ser un pegat
i s'han petat la guardiola de les pensions.
Foto: Núria García / La Mañana

Estan revoltats, amic, totes les persones que viuen del sistema de pensions. Lluny del rebuig simple a la missèrima pujada del 0,25% que els hi ha aprovat Rajoy, les seves reivindicacions són un altre front obert que posa en qüestió la qualitat del suposat Estat social i democràtic de dret que propugna l’article primer de la Constitució de 1978. 

Desconcert

La trencada de corda de Salvadó el perseguirà,
donant per vàlida la filtració interessada.

En uns temps de sobreinformació per totes les bandes, amiga, és comprensible l’estat de desconcert generalitzat que traspua la societat. Fent un símil musical segurament molt mal trobat, és lògic que no n’hi hagi concert perquè aquí tothom desafina, hi ha qui toca el violí amb guants de boxa i qui li importa un rave la partitura que se suposa li toca interpretar. 

La vaga és dona

Una vaga és passar de la reivindicació simbòlica
a una acció ideològica...

Com li explico a la nostra amiga comuna de columna, amic, que no necessito dir-me feminista per a no comportar-me com un masclista? Per a demà-passat està convocada una vaga feminista i les veus crítiques s’han aixecat per la banda d’elles, precisament. 

Desproporcionat

"Quantes vegades pot un home girar el cap,
fingint que ell no veu?" Pregunta pels benpensants...

Es preguntava Bob Dylan, amiga, quant de temps han de volar les bales de canó abans que siguin prohibides per sempre? Quants anys pot la gent existir abans que li sigui permesa la llibertat? Quantes orelles ha de tenir un home abans que pugui  escoltar a la gent plorar? A aquelles preguntes, quina resposta és al vent, li podem sumar: Quantes vegades una acció ha de ser considerada “desproporcionada” perquè els benpensants aixequin la veu contra la injustícia? 

Salmeron

La democristiana Rosa Mari Salmeron va passar-se ahir
del grup de CiU al govern de Ros.
Fotografia: Selena García / La Mañana

Els que tenim memòria perquè ja som vells, amic, associem el binomi Antorn-Arbonès a la nefasta pràctica del transfuguisme. Ahir la seva ombra es va tornar a projectar sobre la Paeria. També un mes de febrer, de 1989, aquests dos –el primer, edil del Grup Independent Freixes i de CiU el segon– van abandonar els seus grups, llavors al govern, per facilitar a Antoni Siurana la recuperació de l’alcaldia a l’abril a través d’una moció de censura en la que va gaudir d’un vot fantasma de més.