 |
| La violència no ajuda a fer repúbliques modernes. Fotografia: Selena García |
Estem retornant al passat, amiga, i no als violents anys 30 com alguns s’estan autoenganyant, sinó al 1978, quan l’objectiu de la ciutadania era recuperar les institucions i forçar la llibertat dels presos polítics...
Aquesta regressió en el temps té molts pares i mares: La repressió com a forma d’acció política per part del govern Rajoy, amb el suport i consentiment dels altres dos partits espanyols i el ball de la yenka de l’autoproclamada esquerra transformadora. Les errades i enfrontaments caïnites dels partits i entitats independentistes per capitalitzar l’èxit ciutadà de l’1 d’octubre. I, sobretot, l’ús espuri i ideològicament tergiversat del Codi Penal, puntualitzes...
El 155 va ser l’ocupació il·legítima de les institucions, i el no reconeixement explícit del resultat electoral del 21-D és l’evidència que no pensen retornar l’autogovern autonòmic. Com als 70 –quan la rebel·lió i la sedició eren delictes contra el poder franquista–, l’acusació, tot i sustentada en mentides evidentment palpables, es vol fer passar per sentència inapel·lable. Llavors, el crit era “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
40 anys després, i de nou en aquella cruïlla, hi ha qui ja sap què ha donat de si la tercera part i no vol tornar a fer aquest camí. Val, però la violència no ajuda a fer repúbliques modernes. És dimarts, comencem una santa setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada