Desproporcionat

"Quantes vegades pot un home girar el cap,
fingint que ell no veu?" Pregunta pels benpensants...

Es preguntava Bob Dylan, amiga, quant de temps han de volar les bales de canó abans que siguin prohibides per sempre? Quants anys pot la gent existir abans que li sigui permesa la llibertat? Quantes orelles ha de tenir un home abans que pugui  escoltar a la gent plorar? A aquelles preguntes, quina resposta és al vent, li podem sumar: Quantes vegades una acció ha de ser considerada “desproporcionada” perquè els benpensants aixequin la veu contra la injustícia? 

Ahir vaig descobrir amb sorpresa que Tatxo Benet –qui portarà l’obra sobre els presos polítics censurada a ARCO al Museu de Lleida– també escolta “fanàticament” aquell cantautor, Premi Nobel de Literatura 2017, que va transformar la forma de fer cançons perquè ens interpel·la davant les més profundes de les nostres contradiccions. 

Desproporcionada va ser la brutalitat policial de l’1-O; desproporcionada és la presó preventiva que pateixen Junqueras, Forn i els Jordis; desproporcionada l’aplicació del 155 per entrar a la força al Museu de Lleida i desproporcionat l’intent de liquidar la immersió lingüística. Però callen! T’esveres... 

No callen, no, diuen que és “desproporcionat” i després assumeixen el marc mental i judicial que permet l’A por ellos. “Quantes vegades pot un home girar el cap, fingint que ell no veu?” La resposta... És dimarts, comencem la setmana que pot ser de proporcions desconegudes;)

Article publicat al diari La Mañana el 27 de febrer de 2018