tag:blogger.com,1999:blog-37394052127428723412024-03-13T09:50:00.062+01:00#foradellocComentaris a l'antiga, és a dir, intentant reflexionarIgnasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.comBlogger384125tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-50095972879800767952019-09-24T07:00:00.000+02:002019-09-24T07:00:09.044+02:00Últim #foradelloc<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB15h20jgSlRLhD2LO3LF094KPyD9E6XU8LC2yJvo9RM2oD8Fj684eu2tYqkmw61_a7Tp4QmnTq5fv-Ya_El2hqQ48nqMxXxtEk4KB2jh9c0BIwdAt0jFwSohIARA8iV4kGwZ-wukRpsk/s1600/LM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="643" data-original-width="1208" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB15h20jgSlRLhD2LO3LF094KPyD9E6XU8LC2yJvo9RM2oD8Fj684eu2tYqkmw61_a7Tp4QmnTq5fv-Ya_El2hqQ48nqMxXxtEk4KB2jh9c0BIwdAt0jFwSohIARA8iV4kGwZ-wukRpsk/s400/LM.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He compartit una experiència única amb una bona colla tafanera,<br />a partir d'ara m'hi sumaré a un altre projecte professional</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">La d’avui no és una columna, amiga, és un particular punt-i-a-part als cinc anys més intensos de la meva carrera. Acostumo a fer la broma que de LA MAÑANA m’he marxat tres vegades i he tornat quatre, i avui empato aquest particular rànquing per tal d’emprendre d’aquí uns dies un nou projecte professional que, com m’acostuma a passar, també serà un repte de vida. Però d’això ja s’en parlarà. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Avui toca comunicar que li traspasso les regnes d’aquestes pàgines a un bon amic i millor periodista, en <a href="https://twitter.com/fransguillaumet">Francesc Guillaumet</a>, que sabrà gaudir tant com jo ho he pogut fer del suport, la comprensió i la implicació d’un equip humà que comença amb na Conxi Romeu –qui us obrirà amb un somriure la porta de la nova seu del diari– i acaba amb en Jordi Solana –qui ocupa el despatx més al fons, el dels mals de cap–. Pel mig, una bona colla tafanera amb ganes d’explicar el millor que sabem tot allò que algunes vegades veiem i altres vegades ens expliquen. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">No crec que el periodisme sigui el millor ofici del món –el meu pare forner i el meu fill mecànic us serien més útils que un plumilla– però no tinc dubtes que m’he fet millor persona gràcies als esforços còmplices que hi ha darrera de cada pàgina cada dia de cada mes de cada any viscuts aquí dins. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Per la resta, disculpes pels meus errors. És dimarts, comença la última setmana d’aquesta experiència única;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 24 de setembre de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-68340891514070939852019-09-17T07:00:00.000+02:002019-09-23T12:42:14.195+02:00Tsunami econòmic<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYaYM5K8LKLz9J3DeTqmwGFqghkEtQrYf5-tGriJbdByplYx5BMvjLGRn4XrvFH3NMMpf0H4Y4LTG9cFCLltSnTLBy2irIU2JHDmsx9n3W9nj5MdgMlBR16OPihvLLomh4yxBZKj8CRVM/s1600/crisis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="700" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYaYM5K8LKLz9J3DeTqmwGFqghkEtQrYf5-tGriJbdByplYx5BMvjLGRn4XrvFH3NMMpf0H4Y4LTG9cFCLltSnTLBy2irIU2JHDmsx9n3W9nj5MdgMlBR16OPihvLLomh4yxBZKj8CRVM/s400/crisis.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Faríem bé de fer cas els aessessors econòmics de Merkel</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Tots els semàfors econòmics són en groc, amic, alertant que se’ns ve a sobre un tsunami econòmic de les dimensions d’aquella primera onada de 2007. Oficialment es parla de “signes de desacceleració”, tot i que a Alemanya –motor econòmic europeu– ja donen per descomptada aquesta fase per parlar “d’auguris de recessió”. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Faríem bé de fer cas els assessors econòmics de Merkel, ja que acostumen a fixar-se en dades secundàries que, de vegades, són més fiables que les grans xifres macroeconòmiques. D’aquell inici de la crisi, en la que crec que molts encara hi som a dins, recordo especialment com m’avisava un empresari del packaging –els que fabriquen els embolcalls dels productes de consum– quan una gran cadena de supermercats li va encomanar per a l’any següent el doble dels cartrons de dotze iogurts de la seva marca blanca mentre la marca de tota la vida els reduïa a la meitat. “Si preveuen que la gent anirà al producte més barat, és que és gros el que esperen”, em deia. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Era l’època en què ZP es negava a utilitzar la paraula “crisi”, fas memòria... Sí, i ara ho haurem d’afrontar sense govern a Espanya, sense rumb a Catalunya i sense un euro als calaixos de la Paeria. L’austeritat passa de ser una opció ideològica a una obligació sense fugida. És dimarts, comença la setmana d’ajustar-se el cinturó:(</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 17 de setembre de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-74263042831490701692019-09-10T07:00:00.000+02:002019-09-16T10:39:38.192+02:00Diada i unitat<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFejDLvL2WYq3CUOIZHH98jNHT1atfmtygbm7QXkieLoC-WcmrGrjMEksRZ30Z7sVEkizIALNdSeVG8rzc__uUrq-GVPWD3g9i2Y7n0Y3UeCBA3D-EdRQcVwPDlgz76rvoX3zPVFc2HhM/s1600/Diada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="872" data-original-width="1305" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFejDLvL2WYq3CUOIZHH98jNHT1atfmtygbm7QXkieLoC-WcmrGrjMEksRZ30Z7sVEkizIALNdSeVG8rzc__uUrq-GVPWD3g9i2Y7n0Y3UeCBA3D-EdRQcVwPDlgz76rvoX3zPVFc2HhM/s400/Diada.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Generalitat, Diputació i Paeria van celebrar ahir la Diada a Lleida<br />
Foto: Tony Alcántara / La Mañana</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">D’entrada, amiga, deixar clar que, més enllà de l’habitual polèmica sobre si el Roser o la Seu Vella, no m’agrada que demà, Onze de Setembre, la ciutat de Lleida no tingui commemoració oficial de la Diada Nacional. Es va decidir fer un acte unitari –de Generalitat, Diputació i Paeria, sense el Consell Comarcal del Segrià– ahir, 9 de setembre, amb la presència del president Quim Torra, i deixar passar l’Onze de Setembre a la capital com si fos un diumenge qualsevol des del punt de vista institucional. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Feta l’esmena –i tenint present que el millor moment per equivocar-se és el més allunyat de les properes eleccions i queden tres Diades per esmenar errades o millorar el model– aquesta serà la Diada dels fiscals, atesa la memòria de la Fiscal General de l’Estat, que dubta que l’administració penitenciària catalana pugui ser “imparcial” amb els presos polítics catalans i reclama que si són condemnats siguin traslladats a presons mesetàries. Segur que buscaran funcionaris de presons en les fotos de demà. És ofensiu!, esclates... </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És una més d’un càrrec nomenat pel govern de Pedro Sánchez a qui la parcialitat dels policies que van venir al 2017 al crit d’<i>A por ellos </i></span><span class="s1">no li deu de semblar més que un lògic compromís amb la unitat de la pàtria. Ells sí que saben que la unitat es practica i no només es proclama. És dimarts, comença la setmana ja a velocitat de creuer;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 10 de setembre de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-26939780178179545922019-09-03T07:00:00.000+02:002019-09-09T19:36:29.096+02:00Monocolor<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi29bx_U497k_xZPWDvg7LR7XG5NBPXqloC6HGk4llibhHcc1XSfRJCRLOTNZIG80a85XCt_cyoA-O-WhB3oI83aou1x2VRspW3O2oBfA3a9cHisGLj5Bo6yCCU9UDK4PBrW8dlzxI4qZE/s1600/PSOE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="1072" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi29bx_U497k_xZPWDvg7LR7XG5NBPXqloC6HGk4llibhHcc1XSfRJCRLOTNZIG80a85XCt_cyoA-O-WhB3oI83aou1x2VRspW3O2oBfA3a9cHisGLj5Bo6yCCU9UDK4PBrW8dlzxI4qZE/s400/PSOE.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El document que avui presentarà serà més un esborrany<br />de programa electoral que de govern</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Entendries, amic, que després de les Municipals <a href="https://twitter.com/MiquelPueyo"><i>Miquel Pueyo</i></a> hagués plantejat el govern de la Paeria sense que entressin ni <a href="https://twitter.com/antonipostius"><i>Toni Postius</i></a> ni <i><a href="https://twitter.com/minutron">Sergi Talamonte</a></i>? I més tenint present que el republicà tenia garantida l’alcaldia sí o sí, en haver estat la llista més votada, a no ser que altres 14 haguessin proposat un nom alternatiu. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Allò que li ha servit a <i><a href="https://twitter.com/sanchezcastejon">Pedro Sánchez</a></i> a Barcelona –una coalició de govern dels socialistes amb els comuns tot i haver estat ERC la llista més votada– ha de ser profundament pervers a ulls del ministre <i><a href="https://twitter.com/abalosmeco">Ábalos</a></i>, qui ahir, recordant massa la <i><a href="https://twitter.com/InesArrimadas">Inés Arrimadas</a></i> post-21D, assegurava que no volien repetir eleccions perquè ja les han guanyat, i com que les han guanyat volen governar ells solets. Ens enganyen, certifiques... </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Oculten sistemàticament a la gent com funciona el sistema: No votem presidents de govern –malgrat el que posin a les pancartes– si no diputats que després han de sumar per escollir un candidat a ocupar La Moncloa. Pedro Sánchez no té els vots necessaris i enlloc de buscar-los el que proposa és tornar a presidir un executiu monocolor que no li ha durat ni un projecte de Pressupost després de la moció de censura. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">El document que avui presentarà serà més un esborrany de programa electoral que de govern. És dimarts, comença la setmana de la <i>reentré</i></span><span class="s1">;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 3 de setembre de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-39613472342018952512019-08-27T07:00:00.000+02:002019-09-02T17:50:46.656+02:00El diàleg i els galls<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_uxnJC5dWIISME_w3ZOZUKtCPsw1tpgeOBFDECHmVbeepNj0U-YPD_Rn40xHUVPGyHf2wrxgXKUN_VcpViIzdO4qH1rqv_O6fW2eaKIVW08GxT6oNPM3IOj4SJ8MHgW2XBEapbILMgQ/s1600/PSOE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1600" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_uxnJC5dWIISME_w3ZOZUKtCPsw1tpgeOBFDECHmVbeepNj0U-YPD_Rn40xHUVPGyHf2wrxgXKUN_VcpViIzdO4qH1rqv_O6fW2eaKIVW08GxT6oNPM3IOj4SJ8MHgW2XBEapbILMgQ/s400/PSOE.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Posats a escenificar, que pugin a una tarima<br />i s'enfrontin en una batalla de galls hip-hop</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Per a Plató, amiga, el diàleg no era més que una eina, un sistema, per a fer avançar el coneixement mentre que avui en dia està considerat com el punt culminant de qualsevol estratègia. Quan algú amb poder apel·la al diàleg em recorda la dita aquella del savi, el dit i la lluna, i mai com ara hi ha tanta gent pendent d’un dit! </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">El diàleg com a estratègia parteix d’assumir el risc que al davant pots tenir algú que estigui més preparat que tu i et faci variar la postura inicial que defensaves. El diàleg com a finalitat només entén que l’altre s’ha de plegar a les teves conviccions o obrir la via del mercadeig que finalitzi amb un empat emmascarat de <i>win-win</i></span><span class="s1">, els dos guanyen perquè han pactat guanys i cessions que gestionaran amb una pinça al nas. Avui en dia no es dialoga, s’imposa, enraones en aquest fals diàleg que mantenim... </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Posats a escenificar –que és el que s’està fent– optaria per fer pujar els líders polítics a una tarima i que s’enfrontin en una d’aquelles <i>batalles de galls </i></span><span class="s1">que ha popularitzat el hip-hop a base de rimes forçadíssimes i en les que l’insult improvisat adquireix dimensions èpiques quan s’escola entre dos versos. “Ingeni, <i>flow</i></span><span class="s1">, actitud i <i>punchlines</i></span><span class="s1">” són l’essència d’aquest show, llegeixo en un web que en promociona una gran final per al novembre. És dimarts, comença la setmana platònica escoltant uns i els altres, i els altres altres;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 27 d'agost de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-58032345428952130352019-08-20T07:00:00.000+02:002019-08-26T12:43:14.801+02:00Amb el peu canviat<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvb_PXguOreLKD3UxM5d_dOt-jtHnTCasTS1S2FfV4ZQDE7gSPDKd-dQt-VBsqzYj_xdER8n3E90zPGI-1F2Jk6kon2NClSy3CvudyS5JeoullaGzyuCHgaI0fm7jkUo3h5kYAByW6N9w/s1600/Open.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvb_PXguOreLKD3UxM5d_dOt-jtHnTCasTS1S2FfV4ZQDE7gSPDKd-dQt-VBsqzYj_xdER8n3E90zPGI-1F2Jk6kon2NClSy3CvudyS5JeoullaGzyuCHgaI0fm7jkUo3h5kYAByW6N9w/s400/Open.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El govern va de relliscada en relliscada amb la tragèdia de l'Open Arms</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Quan perds el pas, amic, després toca fer un salt per recuperar el ritme de la marxa però la resta del camí és una tortura ja que estàs més pendent de no tornar a equivocar-te que compassar-te, i et sents vigilat pels que estaran atents a senyalar-te la següent relliscada. I així no hi ha manera d’anar bé. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Quan feia la mili, tenia un sergent instructor amargat perquè no n’hi havia manera amb mi. No és que canviés el pas en un moment determinat, és que ja iniciava la desfilada amb el peu canviat... Serveixi l’anècdota per descriure el <i>patiment</i></span><span class="s1"> –així en cursiva maliciosa– del govern espanyol amb la tragèdia de l'Open Arms. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És lògic, en la lògica del que porta el ritme descompassat, que la vicepresidenta Carmen Calvo es pregunti “què més pot fer Espanya?”. No es preguntarà què no ha fet des del principi, t’irrites... Va amb el pas canviat, ha fet el saltet, i continua sense voler assumir la seva errada original: Va ser quan es va organitzar el rescat de l'<i>Aquarius</i> </span><span class="s1">amb bombo i plateret mediàtic, segurament pel bombo d’inaugurar una presidència forçada. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És el problema de la propaganda, que quan no hi ha estratègia sòlida al darrera se li veu el llautó del plateret a la primera. Allò trist és que no parlem de desfilades si no de vides humanes. És dimarts, comença la setmana pendent dels que regressen de vacances;)</span></span></div>
<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 20 d'agost de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-40325374418520801822019-08-13T07:00:00.000+02:002019-08-19T12:32:08.153+02:00Sempre jove<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCU_8OovAGSQv5y69KgeAhyphenhyphenCqu_2ZDP82kJ0lSKUqypBvTHCbxKmdWwkgyVDOurf9sDEt45xp5K3sOb5-rQCLpUBaR7MUNge5TGY5wgtkVTL4ZMBw33Hu5JvIUs4ndmxs4_wmqDnPCICs/s1600/pelas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="932" data-original-width="1509" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCU_8OovAGSQv5y69KgeAhyphenhyphenCqu_2ZDP82kJ0lSKUqypBvTHCbxKmdWwkgyVDOurf9sDEt45xp5K3sOb5-rQCLpUBaR7MUNge5TGY5wgtkVTL4ZMBw33Hu5JvIUs4ndmxs4_wmqDnPCICs/s400/pelas.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De quan els joves podíem comprar llibres... I discos i vivíem...</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">La joventut és una malaltia que es cura amb l’edat, em deien, amiga, quan lluïa una incipient barba rossa. Una vegada suposadament guarit de la patologia, vull tornar a ser jove... Però en les condicions aquelles que, vistes a ulls d’ara, van ser de luxe tot i que no ens ho podíem ni imaginar. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Amb el grupet d’amics més íntims estrenàvem cada setmana disc nou –un el comprava i els altres el repicàvem en cassette–, gràcies, per exemple, al <i>precio redondo</i> </span><span class="s1">de la CBS: 500 peles (3 euros) per <i>Planet Waves</i></span><span class="s1">, la joia de Bob Dylan que inclou l’obra mestra <i>Forever Young</i> </span><span class="s1">–que dóna títol aquesta columna–. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Ahir, suposat Dia Internacional de la Joventut, la USO desvetllava que només el 19% dels joves tenen capacitat per a emancipar-se a causa de l’equació maligna que sumen la precarietat laboral amb els preus de lloguer de pisos, que ja estan al nivell de tot un Salari Mínim sencer. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">La culpa la té l’euro, t’esveres... L’euro i la superinflació encoberta és només una de les potes d’aquest vell pop que ens tenalla: empreses que volen semblar més sòlides del que són a costa dels sous dels més tendres. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">L’altre dia vaig iniciar una relectura de quan la barba ja em fosquejava: 975 pessetes (poc més de 5 euros) IVA inclòs! I ja ens havíem pogut embarcar en la primera hipoteca i el primer fill. És dimarts, comencem la setmana enganyant-me amb la malaltia que pateixo;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 13 d'agost de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-9216792553792749362019-08-06T07:00:00.000+02:002019-08-12T19:03:57.875+02:00‘A río revuelto’...<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV972VfTZv91y_SnTHNRL6EAWIbsAmrXHt1pjAXFTMWNM5nsvogFZjfCIA6yc6Bd4whSavnEd8uUa2wiRyAjiw8gTdRhkwe7ycCZCWmK5IQkz2HbG-4CEhhvpSwUt4UKc62z26WGdy1W0/s1600/basura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="972" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV972VfTZv91y_SnTHNRL6EAWIbsAmrXHt1pjAXFTMWNM5nsvogFZjfCIA6yc6Bd4whSavnEd8uUa2wiRyAjiw8gTdRhkwe7ycCZCWmK5IQkz2HbG-4CEhhvpSwUt4UKc62z26WGdy1W0/s400/basura.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escombraries deixades pels CDR a les portes del PDeCAT i ERC a Balaguer<br />
Fotos: <a href="https://twitter.com/CDRCatOficial">@CDRCatOficial</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Seré bastant previsible, amic, però l’ambient entre les forces polítiques de l’espai sobiranista s’està tornant cada dia més irrespirable. L’acció d’ahir dels CDR –deixant escombraries a les portes de les seus d’ERC i el PDeCat– el va transformar fins i tot en pudent.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És complicat d’explicar a la gent que no viu permanentment pendent de la política el que està passant, entre d’altres coses perquè els que ho hauríem de fer de la manera més planera possible tampoc ho tenim massa clar; o sigui que serà fàcil que aquesta columna rebi tota mena de desqualificacions a la selva antipolítica en què s’ha convertit Twitter. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Despenjada al seu dia la CUP del que podria ser un espai d’unitat d’acció política, que al PDeCAT insistien en convertir en unitat electoral davant les reticències d’una ERC que manté al seu ADN el gen anticonvergent, allò perillós no és que els partits s’esbatussen, com a rivals electorals naturals que són, sinó que la baralla es traslladi a les entitats cíviques i als partits amb els seus electors, que dia a dia escolten crides a la unitat que minut a minut grinyolen pels pactes que es fan els uns contra els altres. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Detecto un marc mental que no està en sintonia entre tots aquests actors i, com ens ensenya la dita castellana, <i>a río revuelto, ganancia de PeSCadores</i></span><span class="s1">... És dimarts, comença la setmana encara amb presos i exiliats polítics:(</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 6 d'agost de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-21121613085299705382019-07-30T07:00:00.000+02:002019-08-05T12:01:40.245+02:00Això s’acaba a BCN<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi23QIgYg2B9n9G7vhhswAeJQSVQrnDuExZmWEWBkbcLr_TMN5jt0Ye1k2qjByaTiIkfV9dv-KcMQAZ_R2tc3jIklpvKX7CjVeKl-RQG-OyFPbXZvxbnwHwd7IDmoRMrrqQ98AL3z6gxl0/s1600/Rotonda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="836" data-original-width="1059" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi23QIgYg2B9n9G7vhhswAeJQSVQrnDuExZmWEWBkbcLr_TMN5jt0Ye1k2qjByaTiIkfV9dv-KcMQAZ_R2tc3jIklpvKX7CjVeKl-RQG-OyFPbXZvxbnwHwd7IDmoRMrrqQ98AL3z6gxl0/s400/Rotonda.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sant Boi: Tot el trànsit de sortida col·lapsat...</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Sentia ahir, amiga, que l’espècie humana ja ha esgotat les reserves naturals previstes al planeta per a tot l’any, de manera que a partir d’avui ja comencem a gastar les previstes per a l’any vinent, en un cercle perillosament viciós en el que cada dia que passa ens anem ofegant una mica més. Vist des de Lleida –parafrasejant el company de pàgina dels dimecres Marc Cerón– hem de fer un cert exercici d’imaginació per a entendre la crueltat d’allò que ens expliquen sobre la contaminació a les ciutats. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I és que no valorem prou poder queixar-nos només de les olors d’algunes explotacions agràries. Aquests dies m’he vist obligat a rodar entre Sant Boi i Barcelona i us ben asseguro que he vist el final de tot plegat. Massa vehicles, justifiques... I un desastre de vies de comunicació!, afegeixo. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Amb una població de 83.000 habitants, i a uns 15 quilòmetres de la gran capital, tot el trànsit de sortida de Sant Boi es col·lapsa en una rotonda a mig fer perquè l’Estat va frenar al seu dia les obres d’una variant i no té molta intenció de reprendre-les. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Cotxes aturats cremant benzina a l’espera d’un forat per colar-se a base d’accelerar a fons. I al carril del costat, els autobusos abotifarrats competint per l’espai. No ho arreglarem amb multes sinó amb inversions. És dimarts, comencem la setmana respirant a fons;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 30 de juliol de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-14534281848366393022019-07-23T07:00:00.000+02:002019-07-29T22:13:32.175+02:00Acabi com acabi<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFRDm4ucS-rODM9PTvFQopqn2wW23mqw8rvlvqrE6FZuppVQnU-DYBS_6ze346wqo7OsVpqFv68COupUQsaqQsTZ6BmGncK2haxjiruO13KxtuT8KmWo9bBTC6kji2DT0Uz6wRWqCmpQY/s1600/Pedro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFRDm4ucS-rODM9PTvFQopqn2wW23mqw8rvlvqrE6FZuppVQnU-DYBS_6ze346wqo7OsVpqFv68COupUQsaqQsTZ6BmGncK2haxjiruO13KxtuT8KmWo9bBTC6kji2DT0Uz6wRWqCmpQY/s400/Pedro.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un PSOE que està basant l'èxit del seu futur govern<br />en la rendició del líder del seu soci preferent</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El final justifica els mitjans, amic,<span class="Apple-converted-space"> </span>o bé està allò que bé acaba són frases que ajuden a passar els mals tràngols de tota negociació amb el contrari per a encetar un projecte comú. És cert que, al final, acabem valorant més el resultat que el procediment en sí mateix, però estaria bé no oblidar que cada passa donada a contracor del suposat soci abona el cuc de la discòrdia que apareixerà, no ho dubtis, en un moment o en un altre convertit en el drac de la polèmica. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Passa arreu i no és una excepció el que aquests dies estem veient al Congrés dels Diputats, amb un PSOE que està basant l’èxit del seu futur govern en la rendició del líder del seu soci preferent, o va succeir en les setmanes prèvies al referèndum de l’1-O, amb alcaldes de forces independentistes fugint d’estudi, com a Alpicat (i no és l’únic), que és a l’origen de la guerra irreconciliable que ha agafat tints surrealistes amb Ciutadans de pel mig. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Ningú no és de fiar, t’indignes... La confiança hauria de ser més cara, especialment amb aquells que esmercen més esforços en justificar que tenen la cadira enlloc d’explicar com han arribat a ella. Són els que, quan vinguin les crisis, ni admetran que al seu dia es van equivocar i són l’origen del mal que, ja sabem, sempre és culpa dels altres.<span class="Apple-converted-space"> </span>És dimarts, comencem una setmana a l’espera de saber com acaba;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 23 de juliol de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-73616007970050055702019-07-16T07:00:00.000+02:002019-07-22T13:12:23.923+02:00Desorientats<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibXjhYlRRV1X3b92Z_aecCxPjrDDgZPeS-NK0yjc2b7lmSzkNrMCacKcWwNTw2z7PbYx_3LlXXo7CveoTXv0B0lGhOg273o0qwH7aNWEEAmJZjfC_Vgsion0EdmcaRUkcVLRQ71OwzYGU/s1600/Ermen190711.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="880" data-original-width="1600" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibXjhYlRRV1X3b92Z_aecCxPjrDDgZPeS-NK0yjc2b7lmSzkNrMCacKcWwNTw2z7PbYx_3LlXXo7CveoTXv0B0lGhOg273o0qwH7aNWEEAmJZjfC_Vgsion0EdmcaRUkcVLRQ71OwzYGU/s400/Ermen190711.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un cop d'ull a les darreres vinyetes de l'Ermengol<br />dóna a entendre la magnitud de la falta d'enteniment</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Uns dies fora de lloc de veritat, amiga, i ho trobo tot més desorientat del que ho havia deixat. Només cal donar un cop d’ull a les darreres vinyetes de l’Ermengol per a entendre la magnitud de la falta d’enteniment que protagonitza aquests dies la vida política, i no només al món independentista. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Ens afrontem –per un costat– a unes màquines de partits polítics gens acostumades al pacte, que el presenten a l’opinió pública com a símptoma de derrota, cosa que fa que estiguin en l’aire no només el govern de l’Estat sinó els de diverses comunitats autònomes. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I –per un altre– ens afrontem a unes altres màquines de partits polítics més acostumades a pactar, cosa que fa que els han sancionat de tot tipus davant l’astorament dels que s’han sentit perjudicats, perquè quan dos acorden hi ha un tercer que perd. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Com a mínim ens queda Lleida, et felicites... Sí, si de moment no ho mirem amb lupa i els permetem en els propers mesos que desmenteixin alguns signes de distorsió que m’arriben a un nas poc confiat. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Tant a la Paeria com a la Diputació de Lleida l’acord entre les forces independentistes era més fàcil que a d’altres indrets perquè unes majories alternatives eren més complicades de justificar, tot i que argumentaris en contra no han faltat... És dimarts, comencem una setmana de posar-se al dia;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 16 de juliol de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-438433551928816852019-07-09T07:00:00.000+02:002019-07-15T17:30:35.675+02:00Llegir a l’estiu<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOw8qqPK_OA8OEeXiWkdC9Ax8Vwrb0U3aG29KYiCO_zLzSsE3qcgVEWU54gWvuniDb0CQliy4GWtG_RaOHPlnK3L4GzKSAyHEwunVAFNnOhtaxglY_7r-MzSzDCokbYBYUG0x2GN4NJBs/s1600/dickens.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOw8qqPK_OA8OEeXiWkdC9Ax8Vwrb0U3aG29KYiCO_zLzSsE3qcgVEWU54gWvuniDb0CQliy4GWtG_RaOHPlnK3L4GzKSAyHEwunVAFNnOhtaxglY_7r-MzSzDCokbYBYUG0x2GN4NJBs/s400/dickens.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Puc fer girar tot un mòn inabastable al voltant de Charles Dickens</span></td></tr>
</tbody></table>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
</span><br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Fa anys que per a mi l’estiu és sinònim de llegir <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Dickens">Charles Dickens</a>, amic, una tradició que vaig iniciar com comencen totes, quan un dia te n’adones que has sistematitzat una pauta, ves-te’n a saber perquè. Amb el pas del temps, esgotada la primera lectura de la seva llarga bibliografia, vas a les relectures, que et tornen a sorprendre perquè gaudeixes de detalls secundaris ja fora de l’angoixa de resseguir la trama principal i t’endinses en l’altra part de les tradicions: buscar coses relacionades, inspirades o directament copiades en ell. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Més o menys, amb Dickens em passa com amb en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Dylan">Bob Dylan</a>, puc fer girar tot un món inabastable al voltant de les seves creacions. Així són d’eterns! Ja saps que de vegades són un pesat –jo prefereixo dir-me persistent– i de tant en tant em proposo guanyar adeptes a la causa. A la del gran escriptor londinenc li he sumat un lector nou (per ara no desvetllaré el seu nom) i resto a l’espera de com li ha anat aquesta primera experiència. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">I si tu tens un mínim interès, i de pas qui m’estigui llegint, no perdeu l’oportunitat d’endinsar-vos en una constel·lació de personatges i històries que no estan tan allunyades del nostre dia a dia: <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Grandes_esperanzas">Grans esperances</a></i>, <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Oliver_Twist">Oliver Twist</a></i>, <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Tiempos_dif%C3%ADciles">Temps difícils</a> </i>i <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/La_peque%C3%B1a_Dorrit">La petita Dorrit</a></i></span><span class="s1">. Això per començar... És dimarts, comença la setmana obrint i tancant llibres;)</span></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 9 de juliol de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-318587112225912842019-07-02T07:00:00.000+02:002019-07-15T17:30:48.672+02:00‘Purgatori’<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNSmvOuhxdzYNQ2P2PmPm_WngwqmG69xeht4xJA1gZ3jkYkUB78XXY9H_PNY1uBC9VegbVhUVUT6fVi2GED2QjXULASe-pOM1Hfc6XhYiopAZC285fddvwdGhlzWJh2AyfxV7Cz-OMdE/s1600/purgatori.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="229" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDNSmvOuhxdzYNQ2P2PmPm_WngwqmG69xeht4xJA1gZ3jkYkUB78XXY9H_PNY1uBC9VegbVhUVUT6fVi2GED2QjXULASe-pOM1Hfc6XhYiopAZC285fddvwdGhlzWJh2AyfxV7Cz-OMdE/s400/purgatori.jpg" width="261" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La novel·la ha guanyat el X Premi Crims de Tinta</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">En <a href="https://twitter.com/dvmarin?lang=es">David Marín</a>, amiga, forma part d’aquella part dels professionals de la comunicació al que la crisi del model de negoci dels mitjans clàssics ha deixat injustament desubicat. Uns es dediquen a posar els seus coneixements en benefici d’assessories, altres es donen a la beguda i en Marín s’endinsa cada vegada més en uns personatges que ja va perfilar en la seva primera novel·la, <i><a href="https://revistabearn.com/2016/10/06/mala-lluna-gran-novel%C2%B7la/">Mala lluna</a></i></span><span class="s1">, uns Mossos d’Esquadra de Balaguer que ara es veuen embolicats en una trepidant trama a <i>Purgatori</i></span><span class="s1">, obra amb la que ha guanyat el X Premi Crims de Tinta. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Es va donar a conèixer el guardó quan encara s’estava en plena promoció del llibre escrit a quatre mans amb en Pau Juvillà, <i><a href="http://ignasic.blogspot.com/2019/04/sang-politica.html">Primàries de sang</a></i></span><span class="s1">, i em va reconèixer de manera planera que mai se li havia acudit que podria guanyar un premi, que és una cosa de la que escrivíem quan els guanyaven els altres. Més o menys com jo, en David ha arrelat profundament al Ponent –sumant-se ell al clan dels de Balaguer– i ha transformat aquesta passió pels racons del prepirineu en un escenari perfecte on apareixen bruixes, un capellà assassinat, una societat feréstega i tancada i uns polis tan propers que fins i tot els hi pots posar cara. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És una opció immillorable per convertir l’estiu en un segon Sant Jordi!<span class="Apple-converted-space"> </span>És dimarts, comença la setmana fugint de l’infern;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099; text-decoration-line: none;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 2 de juliol de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-87671398890812891202019-06-25T07:00:00.000+02:002019-07-15T17:31:03.333+02:00Tripartit<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkyqZ8VGohyphenhyphenZFwDN287mpYv5szDIol6gEMjB1up5gaxzaq8cZp5BvZzvU30F36myGBD9aHA5prAq2paeaYwWkC6c-rzlD1vIETChYLmGAM7CmeiWniCyJWvCza4EPiP6363I2CLTybaZw/s1600/Ermen190624.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="880" data-original-width="1600" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkyqZ8VGohyphenhyphenZFwDN287mpYv5szDIol6gEMjB1up5gaxzaq8cZp5BvZzvU30F36myGBD9aHA5prAq2paeaYwWkC6c-rzlD1vIETChYLmGAM7CmeiWniCyJWvCza4EPiP6363I2CLTybaZw/s400/Ermen190624.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com acostuma a passar, l'Ermengol l'encerta més que jo...</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Sense l’ànim que ningú vegi una mena de <i>#pressingComú</i></span><span class="s1">, amic, no encerto a trobar on poden ser els problemes perquè l’assemblea d’adherits del Comú de Lleida pugui votar avui en contra de formar part del govern tripartit a la Paeria que han dissenyat ERC, JxCat Lleida i el propi Comú. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Per definició, una coalició de govern és una mena d’Unió Temporal d’Energies polítiques conformada per rivals electorals que toparan cada vegada que es convoquin eleccions. Però això és així a la Paeria i a la Xina continental, que diria aquell. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Què fa l’esquerra amb la dreta compartint executiu?, em preguntes com esgrimint un raonament inapel·lable... Vist l’esborrany del programa de govern, diria que està molt basat en aquelles coses que des de l’oposició denunciaven que s’havien d’arreglar a la ciutat, i ho feien a través de mocions que signaven de manera conjunta sistemàticament. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">No entenc d’esquerres i dretes que poden anar juntes darrere de la pancarta i són incapaces de sumar esforços per transformar en canvis executius allò que eren reclamacions, algunes, insistents. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Si finalment es materialitza el tripartit, serà una autèntica singularitat lleidatana, com ja va intuir el Paer en Cap, que tenen 4 anys per intentar rendibilitzar a les urnes cada un amb els seu propi accent. És dimarts, comencem la setmana més calenta de l’any;)<span class="Apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 25 de juny de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-87813807222345446522019-06-18T07:00:00.000+02:002019-07-15T17:31:11.911+02:00Un que sobra<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN2muNEklcefA-_U3AEMMvHBeOZFhZOVbOkyxEgjWjzAZ7eZZpEkcMip-j8Kl2uCam6OcopaoCE9Oq42khP2hANligfG4ciNQAI3RS0vRpyaSN_FyaK1xMdVcKIdoXTovyKOZxIzp-hjU/s1600/SG-ALCALDE-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN2muNEklcefA-_U3AEMMvHBeOZFhZOVbOkyxEgjWjzAZ7eZZpEkcMip-j8Kl2uCam6OcopaoCE9Oq42khP2hANligfG4ciNQAI3RS0vRpyaSN_FyaK1xMdVcKIdoXTovyKOZxIzp-hjU/s400/SG-ALCALDE-5.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Miquel Pueyo rep la vara de Paer en Cap sota l'atenta mirada<br />de Fèlix Larrosa i el bust de Juan Carlos I<br />Fotografia: Selena García / La Mañana</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Em faig ressò, amiga, dels missatges que aquests dies critiquen una presència al Saló de Plens de la Paeria que molesta, que sobra, que demanen jubilar. No és cap regidor ni assessor ni director d’equipament: és el bust del rei emèrit Juan Carlos I, que ocupa un raconet just al costat de la porta que connecta, al fons, el saló amb l’anomenada alcaldia protocol·lària, el despatx on es reben formalment les visites institucionals, i on estan ubicats els quadres oficials del president de la Generalitat i el cap de l’Estat. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Existeix una norma que obliga a debatre sota aquesta vigilància fotogràfica i que a la Paeria mai ha estat objecte de gran disputa perquè el cap de l’<i>exrei</i></span><span class="s1"> ja complia la funció, més o menys. L’alcalde Pueyo l’ha de retirar ja!, t’hiperventiles... Republicà d’antuvi sense sospita, l’actual Paer en Cap segur que té en ment –o el seu futur cap de Gabinet– què s’ha de fer amb aquesta presència. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">No va ser fins a l’entrada d’ERC a la Paeria al 1995 que no es van retirar els vitralls amb iconografia franquista del mateix saló de plens, i no va ser fàcil. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Ara hi ha un bon argument: Què fa en un lloc públic algú que s’ha retirat definitivament a la vida privada? Segur que Jesús Navarro, director del Museu Morera, té als magatzems algun altre bust més adient als nous temps. És dimarts, comença la setmana per intentar formar govern;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 18 de juny de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-49575019102994261042019-06-11T07:00:00.000+02:002019-06-17T12:58:08.161+02:0015 de juny<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJudY_weEBTdqKS1rwJVgsYZIUjHWc_Ame25ke8KcCKUxSPdN1OKx_9AtUioHtDxcStbuATPhTKlgWklA0jUaEz4MtB18hgt54vaEpHr0mBlMN69iYVqFwCYeIW5Sj_Gg5M5ZhzzT_amk/s1600/LS-PUEYO-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJudY_weEBTdqKS1rwJVgsYZIUjHWc_Ame25ke8KcCKUxSPdN1OKx_9AtUioHtDxcStbuATPhTKlgWklA0jUaEz4MtB18hgt54vaEpHr0mBlMN69iYVqFwCYeIW5Sj_Gg5M5ZhzzT_amk/s400/LS-PUEYO-4.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Miquel Pueyo, abans de ser alcalde, presidirà la mesa d'edat...<br />Foto: Lídia Sabaté / La Mañana</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">En cinc dies, amic, el Saló de Plens de la Paeria serà la seva segona casa per a 19 dels 27 regidors electes el passat 26 de maig a la ciutat de Lleida. Fa quatre anys, la renovació va ser de 17, i a més en aquesta ocasió s’incrementen les dones respecte el mandat anterior, passant de 10 a 13, a un de la majoria absoluta i amb l’afegitó que tots els grups municipals s’han feminitzat, ja que el Comú i la CUP eren tot homes, això sí, parlant en femení... </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">No m’he entretingut a fer els números (sóc massa de lletres), però també tinc la impressió que el plenari s’ha rejovenit en la mitjana d’edat, tant que Toni Postius deixarà de portar la bandera de la ciutat els dies de Festa Major i passa a engronsar la fila de ses senyories veteranes. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Calia aire nou a la Paeria, simplifiques... Fa temps que faig la broma que procuro anar una horeta a cada ple per tal de mantenir un cert lideratge en les hores de vol, que crec que ja només em podien disputar Àngel Ros i Montse Mínguez per la <i>trampa</i> </span><span class="s1">de fer aquests plens maratonians del darrer mandat. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">He vist entrar aire nou amb polítics que no eren de nova encunyadora i, de fet, és el que passa amb Miquel Pueyo, al que vaig conèixer quan era un dels únics tres diputats independentistes al Parlament i dissabte presidirà la mesa d’edat. És dimarts, comença la setmana del canvi;)</span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> l'11 de juny de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-69261682556524705022019-06-04T07:00:00.000+02:002019-06-10T13:06:24.432+02:0012 de juny<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7a8RXkBbG4_31Faj-5TpViR57HOMt2HPbSgK0s_wBvgfWLkxV2l8lFJ_1lmpzZt9PLyI98vMAYus-2Zhyv8MIY9yfKBpsUJlTRhQDbYmLTBj-UTDtVBT9QJKtJzsOvOMmyYbbpPHBIVw/s1600/SG-PLE-13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7a8RXkBbG4_31Faj-5TpViR57HOMt2HPbSgK0s_wBvgfWLkxV2l8lFJ_1lmpzZt9PLyI98vMAYus-2Zhyv8MIY9yfKBpsUJlTRhQDbYmLTBj-UTDtVBT9QJKtJzsOvOMmyYbbpPHBIVw/s400/SG-PLE-13.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dels quatre edils que no repeteixen, avui en parlo<br />dels dos de les puntes: Juvillà i Vilella.<br />Foto: Selena García / LA MAÑANA</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">En un marc més institucional que la cafeteria d’un bar, amiga, ahir es van encetar de manera formal les negociacions per a configurar el nou govern de la Paeria entre els tres grups que poden reeditar un nou tripartit municipal: ERC, JxCat Lleida i el Comú de Lleida, amb l’objectiu primer d’investir el republicà Miquel Pueyo el proper 15 de juny. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Però abans vindrà el 12, el dia en què formalment s’extingirà l’actual mandat municipal sorgit de les eleccions del maig de 2015 amb l’anomenat <i>ple escombra</i></span><span class="s1">, breu però que servirà especialment pels adéus dels que no repetiran. De tots ells i elles, em quedo amb dos noms. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">En Pau Juvillà, que ha sabut traspassar les fronteres de la Crida per Lleida-CUP (certament, fent tàndem amb en Francesc Gabarrell, Oh Yeah!) amanint la seva contundent feina d’oposició amb un àcid sentit de l’humor i empatia que, a ben segur, trobarem a faltar. Com que té pendent l’amenaça d’una querella per posar llaços grocs a la Paeria, faria bé el nou govern municipal d’oferir-li tota l’assistència jurídica que l’anterior li va negar. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">L’altre és Joan Vilella, que ha estat la veu cavallerosa d’un PP que li ha fet la segona puntada de peu en quatre anys. El seu coneixement de la ciutat hauríem de procurar de no perdre’l, però no facin cas dels rumors... És dimarts, comença la setmana pactant;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 4 de juny de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-29434850223920201212019-05-28T07:00:00.000+02:002019-06-03T10:28:01.455+02:00El malson de Ros<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOmOdGidK4kAHgp6HXPGchGfeRUJx01wa7zIpmv_vRsw25TeEQ-2gTWuf5pVvxQhvkyFaszQ5F2mTVLB-J4_LAE0AHgBEUu0CFnLL3KegIgrdkjLIPT1uZBI23PhQaJBaH3-CdYilRiLE/s1600/NG-PSC-05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOmOdGidK4kAHgp6HXPGchGfeRUJx01wa7zIpmv_vRsw25TeEQ-2gTWuf5pVvxQhvkyFaszQ5F2mTVLB-J4_LAE0AHgBEUu0CFnLL3KegIgrdkjLIPT1uZBI23PhQaJBaH3-CdYilRiLE/s400/NG-PSC-05.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Montse Mínguez, mà dreta de Ros, consola Fèlix Larrosa <br />en una trista nit electoral.<br />Foto: Núria García / La Mañana</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Si alguna cosa li feia patir les nits de campanya a Àngel Ros era el malson de ser el socialista que perdés l’Alcaldia de Lleida per al PSC, amic. Era una obsessió, i ara, des d’Andorra, veu com li ha passat al seu successor, Fèlix Larrosa, que per 81 vots ha fet perdre el partit d’Antoni Siurana la primera posició en les Municipals que defensaven des del 1978 al Saló de Plens de la Paeria. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És evident que la responsabilitat és compartida en no haver superat en més que 900 vots el pitjor resultat del PSC al 2015. Diuen que a Larrosa li han faltat mesos amb només 9 com a Paer en Cap. És que no ha tingut temps ni per cagar-la!, m’espetes... Igual no ha sabut aprofitar el poc temps que sabia que tenia per a recuperar fins a l’últim vot possible sota qualsevol pedra. Li han faltat expressament els 166 vots dels ex d’Unió que tenia com a socis al govern, i no incorporar-los a la llista va ser decisió seva, com no anar a tots els debats i d’altres iniciatives que es poden quantificar en vots no guanyats. Com a mínim no va anunciar la <i>recompra</i></span><span class="s1"> de la Meta l’últim dia de campanya... </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Ara puc dir que ho he vist tot a la política municipal de Lleida: de trànsfugues a tripartits i d’absolutes a governs de no-pacte. Estaré expectant a com entoma Miquel Pueyo el repte de ser Paer en Cap per ERC amb una minoria que requerirà cintura. És dimarts, comença la setmana inèdita;)</span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 28 de maig de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-67974753140847698112019-05-21T07:00:00.000+02:002019-05-27T13:25:20.536+02:00Catorze<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOk1_na6eHuONnbVfXIFcYPtL-9hpvi2askoJSHKrepL2Z9WqGgtIr8xTr-qn-Ot7Zz20j2gXTuTbF-8HGh7s8f9n3EjsnFMEQ1SyLNy5EK1HeYOZkMmJkPrN5OLOz4V3eBRAT9HtZxPw/s1600/Paeria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="909" data-original-width="1600" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOk1_na6eHuONnbVfXIFcYPtL-9hpvi2askoJSHKrepL2Z9WqGgtIr8xTr-qn-Ot7Zz20j2gXTuTbF-8HGh7s8f9n3EjsnFMEQ1SyLNy5EK1HeYOZkMmJkPrN5OLOz4V3eBRAT9HtZxPw/s400/Paeria.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Última instantània dels 27 regidors de l'Ajuntament de Lleida <br />
que han finalitzat el mandat que es va iniciar ara fa quatre anys.<br />
Foto: Ajuntament de Lleida</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">És el número de regidors que garanteix la majoria absoluta a la <a href="https://www.paeria.es/cat/">Paeria</a>, amiga, i qualsevol altre xifra inferior que es doni a les eleccions de diumenge és sinònim de pacte. De fet, hi ha hagut més governs de coalició a l’Ajuntament de Lleida que el que diu la propaganda: Dels 11 executius en 40 anys, només 5 ho han estat en majoria absoluta del PSC (tres d’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Siurana_i_Zaragoza">Antoni Siurana</a> i dos d’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Ros_i_Domingo">Àngel Ros</a>). </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">La resta han estat tot tipus d’acords: l’anomenat del Progrés al 1979 –amb <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Antoni_Duran_i_Lleida">Josep Antoni Duran Lleida</a> de tinent d’alcalde–, el del convergent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Manel_Oronich_i_Miravet">Manel Oronich</a> amb PP i Freixes del 87 fins a la moció de censura del 89, el de Siurana amb els trànsfugues del 89 al 91, el de socialistes amb Iniciativa del 1995 que fins i tot es va allargar al mandat posterior tot i l’absoluta de Siurana al 99, i el tripartit PSC-ERC-ICV de 2003 a 2007. Però l’alcalde ha estat sempre del PSC, puntualitzes... </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Perquè aquesta ha estat la variable més invariable en quatre dècades: el PSC és sempre la llista més votada a les Municipals de la ciutat de Lleida i quan no obtenia la majoria absoluta tampoc no es reunien al davant 14 vots per proclamar un altre Paer en Cap, tret del bienni Oronich. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per això Ros va poder governar amb només 8 regidors amb el suport extern de Cs i PP i –la història es repeteix– l’absorció d’una trànsfuga al final. És dimarts, comença la setmana calculadora en mà;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 21 de maig de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-50479072252588403482019-05-14T07:00:00.000+02:002019-05-19T20:46:26.575+02:00Control d’hora<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCxjehQxO5dJ7i8bVfnpWee2_A4T0ef5uzYBj4Yx8N23s_qr0_n-vG2tPSAbpMwA94W3w0BWnpNxmpP-ypn5_srPt8YeHBeyLWqtAa6fpffib42PNP1Glm_ytFs_B5ymeJ2lNjN_SKRSE/s1600/maquina-de-fichar-antigua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCxjehQxO5dJ7i8bVfnpWee2_A4T0ef5uzYBj4Yx8N23s_qr0_n-vG2tPSAbpMwA94W3w0BWnpNxmpP-ypn5_srPt8YeHBeyLWqtAa6fpffib42PNP1Glm_ytFs_B5ymeJ2lNjN_SKRSE/s400/maquina-de-fichar-antigua.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Premiar el fet d'estar al lloc de treball<br />independentment de la feina que hagi fet</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">En set anys treballant a l’Administració, amic, un dels meus principals cavalls de batalla era contraprogramar l’obsessió malaltissa pel control horari. Venint de l’empresa privada –i especialment per les incontrolades redaccions periodístiques–, això de fitxar ho he tingut associat sempre a qui premia el fet d’estar al seu lloc de treball independentment de la feina que hagi fet. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Suposo que ara que han prescrit alguns dels <i>delictes</i></span><span class="s1"> que vaig cometre en aquest sentit puc explicar que una de les coses que els hi deia als funcionaris amb els que treballava era que si tenien la capacitat de fer allò que tenien encomanat en una hora, les altres dues no miraria... El resultat? S’hi estaven, si era necessari, dues per fer-la ben feta i gaudir de la tercera. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Però l’objectiu ara és diferent, és per controlar els abusos de les hores extres, dius... Allà on aquest concepte existeix ja fitxen, on són extres totes les hores del dia ja mirem d’arribar a acords extres, cosa que l’Administració que ens controlarà a partir d’ara és incapaç de fer. Ara que tenim al cap la nit electoral del proper 26-M, sabent que el recompte s’allargarà més enllà de les 2 de la matinada, qui serà el ministre que ens vindrà a fer pàgines? </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És dimarts, comença una setmana encara colpit per la inesperada pèrdua del fotoperiodista <a href="https://www.segre.com/noticies/guia/2019/05/11/oscar_miron_fotograf_segre_mor_accident_transit_75914_1111.html">Òscar Mirón</a>, un gran tros de pa:(</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 14 de maig de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-5434004764701756602019-05-07T03:00:00.000+02:002019-05-13T13:35:26.730+02:00El ‘cachondeo’<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2R_N8E9tQQczoE9Cg_wf2i5k5fmux2icP56Z0gndpxjvBfPT5i9yNWPcBBd7kGoQwr8KOkbQ_4dSVr3X0i6HPH1K9hptQjz1KOiAL0EzNlc7DgjEju6RGBo-8xQ_FHbHwm5DvuO9BBxY/s1600/Puchi-%2540KRLS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="402" data-original-width="720" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2R_N8E9tQQczoE9Cg_wf2i5k5fmux2icP56Z0gndpxjvBfPT5i9yNWPcBBd7kGoQwr8KOkbQ_4dSVr3X0i6HPH1K9hptQjz1KOiAL0EzNlc7DgjEju6RGBo-8xQ_FHbHwm5DvuO9BBxY/s400/Puchi-%2540KRLS.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">"Que abandonin tota esperança els que creguin <br />que ens venceran retorçant el dret"<br />escrivia @KRLS adjuntant la imatge</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Intento comprovar què no he escrit fins ara sobre la justícia espanyola, amiga, i arribo a la conclusió que difícilment es pot superar aquella màxima elevada a categoria d’incunable imprès a foc sobre pedra per Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera, al 1985: “<i>La justicia es un cachondeo</i>”. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Lo catxondo és que han passat 34 anys (i ell en va ser uns quants a presó) i ha estat la frase més escrita aquest cap de setmana del joc de la cadira del togat: l’últim serà el jutge traïdor a la pàtria que permetrà els rebels en fugida Puigdemont, Comín i Ponsatí presentar-se a unes eleccions que només tenien la censura de la Junta Electoral Central. No és que els arbitres electorals s’hagin equivocat –que entra dins les possibilitats–, és que l’error és advertit amb vots particulars del propi president, per Fiscalia i el Tribunal Suprem, però el recurs ha vagat de jutjat en jutjat, com si el propi Kafka escrivís un guió absent de tota força narrativa. Només s’havia d’aturar la música de <i>la yenka</i></span><span class="s1">, ironitzes... I ara volen fer ballar el Constitucional! </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">La extravagància, sembla ser, és de les defenses dels polítics exiliats, que s’han afartat de posar recursos davant uns tribunals als que els hi crema a les mans qualsevol paper on posi Puigdemont. Potser és que saben que estan pagant per deixar que la justícia s’hagi instrumentalitzat fins al ridícul. És dimarts, comença la setmana;)</span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 7 de maig de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-47439646650514374552019-04-30T07:00:00.000+02:002019-05-06T18:09:41.515+02:00‘Váyase’<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA6IyAmspZsNdlQIi7gXqXhxavw5Ib0YpFP9RakIuUWs-BtxLO56RcxKcyFhvgLAUKiF-_pgn15A6RoEQA83sEyxOUqkDPKC57xtMzlmz6tPNS4nfFV9xIVUVrHmkS4qGSObcmeIzSmJU/s1600/Cayetana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="743" data-original-width="909" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA6IyAmspZsNdlQIi7gXqXhxavw5Ib0YpFP9RakIuUWs-BtxLO56RcxKcyFhvgLAUKiF-_pgn15A6RoEQA83sEyxOUqkDPKC57xtMzlmz6tPNS4nfFV9xIVUVrHmkS4qGSObcmeIzSmJU/s400/Cayetana.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Assumir respponsabilitats, en política, inclou la dimissió<br />
Foto: @cayetanaAT</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Assumir responsabilitats per la derrota, amic, no és només posar carona de corder degollat davant la premsa i enviar-se paraules més o menys rotundes. En política, assumir responsabilitats és saber conjugar aquell verb que sembla que ha desaparegut dels diccionaris (no, no faré la broma fàcil sobre la marca...) que hi ha a les seus dels partits: dimitir. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Pablo Casado a part, del qual des de les Andaluses no he parat d’escriure que està en declivi imparable, em va impressionar la intervenció nocturna de Cayetana Álvarez de Toledo: “Ha estat una derrota rotunda, contundent i molt clara, de la qual me’n faig personalment responsable”... I llavors esperava l’anunci lògic: ‘No prendré possessió de l’única acta de diputada del PP a Catalunya’. Però això, potser ja era massa, contemporitzes... </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Des del minut u com a candidata ha jugat a la provocació com a únic factor polític, buscant aquelles cares d’odi que ella mateixa incitava per després poder viralitzar els seus vídeos. Fins i tot el mateix diumenge en mig de la jornada electoral. La fanatització del seu discurs impostat ha rebut un missatge claríssim de part del seu propi electoral: <i>Váyase señora Cayetana</i></span><span class="s1">, parafrasejant al seu líder natural, José Maria Aznar. És dimarts, començo la setmana planificant ja les Municipals;)</span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 30 d'abril de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-4252527443888197142019-04-23T07:00:00.000+02:002019-04-29T19:15:02.468+02:00Carta de la presó<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaB7iZ_QVAntJjcchwo84dJd7NDJF0oEZyGpGfRCn67hC3ep1PEwixr_mz-OeBhTbgWlk57EAA-3o_KlrkRZ5RRWJE2GlL1B-OFo_v5Ele3uMWVD7tN0DqbRjVbuRx25XaNhevX3ukwRg/s1600/TURULL+PORTADA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaB7iZ_QVAntJjcchwo84dJd7NDJF0oEZyGpGfRCn67hC3ep1PEwixr_mz-OeBhTbgWlk57EAA-3o_KlrkRZ5RRWJE2GlL1B-OFo_v5Ele3uMWVD7tN0DqbRjVbuRx25XaNhevX3ukwRg/s400/TURULL+PORTADA.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El pres polític i candidat Jordi Turull fa campanya <br />amb la seva llibertat restringida.<br />Foto: Míting de <a class="twitter-atreply pretty-link js-nav" data-mentioned-user-id="748256028786032640" dir="ltr" href="https://twitter.com/JuntsXCat" style="background: rgb(245, 248, 250); color: #038543; font-size: 14px; text-align: start; text-decoration-line: none; white-space: pre-wrap;">@JuntsXCat</a><span style="background-color: #f5f8fa; color: #14171a; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"> </span>a la Seu d'Urgell </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Amb sorpresa, amiga, he rebut una carta “en mà” des de Soto del Real signada pel pres polític i candidat de JxCat per Lleida Jordi Turull. Amb emoció l’obro i em quedo palplantat amb les primeres paraules: “Abans de res, disculpa la gosadia d’aquesta carta. M’hagués agradat poder-ho fer personalment però la meva situació d’empresonament m’ho impedeix”. Gosadia? En Turull trenca els murs per transmetre’m allò que els altres candidats ja han fet, sigui amb un cafè de pel mig o una ràpida encaixada de mans: els seus motius per encapçalar la llista electoral. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“La meva no és en cap cas una candidatura simbòlica, assumeixo el repte i el compromís amb totes les conseqüències”, escriu amb la lletra atapeïda de qui sap que no pot malbaratar un centímetre de mig full en blanc. </span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“A banda de defensar tossudament a l’Estat tot allò que encara decideix sobre les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, és una oportunitat per enviar des d’aquí un missatge clar a l’Estat i al món que reforci la legitimitat democràtica del que vam començar l’1 d’octubre i que volem culminar i que el clam que es viu a Catalunya ha de trobar solucions des de la política i les urnes, i no des dels Tribunals, els empresonaments o la restricció de drets i llibertats fonamentals”. És dimarts, començo la setmana amb els punys fermats:(</span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 23 d'abril de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-17467574877245852932019-04-16T07:00:00.000+02:002019-04-22T12:05:03.500+02:00Un del poble<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw9sdZhgHUvbRfGArydfYLZGRSHfdnwr8KJiWQaElRlZ76Vv8qAbEZXk02dpx1GEoi19r2oFbVV3Vd7FA6TCZj8kPApvIvJNdkrZjF5oTOQDLhfpPsbkrPjMJ_JangJ8lKG1kaRBupMTc/s1600/Forges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="416" data-original-width="586" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw9sdZhgHUvbRfGArydfYLZGRSHfdnwr8KJiWQaElRlZ76Vv8qAbEZXk02dpx1GEoi19r2oFbVV3Vd7FA6TCZj8kPApvIvJNdkrZjF5oTOQDLhfpPsbkrPjMJ_JangJ8lKG1kaRBupMTc/s400/Forges.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Poc més es pot afegir a Forges...</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Cada vegada em costa més entendre els antipolítics, amic,<span class="Apple-converted-space"> </span>aquells que ho arreglarien tot sense cap responsable electe a les administracions i s’agafen a falsos genèrics per a justificar-se: Tots menteixen, només els interessa la seva cadira, cobren un potosí per a no fer res, els problemes els generen ells, són una olla de grills, a la política només es dediquen els que han fracassat en la seva carrera... </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És un discurs que em molesta de fa anys –i en més d’algun altre <i><a href="https://ignasic.blogspot.com/2016/09/ambient-irrespirable.html#more">#foradelloc</a></i> </span><span class="s1">ja he defensat que no tots són iguals– però en aquesta campanya electoral especialment em regira l’estómac. Tenia clar que la pose antipolítica té molt a veure amb aquella frase atribuïda al dictador Franco, “haga usted como yo<span class="Apple-converted-space"> </span>y no se meta en política”, i ara m’espanta comprovar que els seus hereus exploten aquesta fòbia amb un cap de llista que es presenta com a “un del poble” quan ha estat l’exemple d’aquells pocs privilegiats que viuen de la política sense donar un pal a l’aigua gràcies als <i><a href="https://www.20minutos.es/noticia/3508903/0/quien-es-santiago-abascal-lider-vox/">xiringuitos</a></i> en els que ha xuclat dels nostres impostos. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Ens dius que hem de votar obligatòriament? No! L’abstenció activa és una opció política que respecto i he practicat, però de cara a aquest 28-A es pot convertir en la catifa vermella dels que “no se meten” en política. És dimarts, comencem una setmana que per a molts finalitza demà;)</span></span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099; text-decoration-line: none;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 16 d'abril de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3739405212742872341.post-31496667264713511372019-04-09T07:00:00.000+02:002019-04-15T11:13:41.761+02:00Vèncer enquestes<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZJLTEhmbOciKc7Xfi8qwCbdQdTU3WrZzeU-GH8OVrcEpDqbKSBnmw-UuyYaMu7YeOGJrJUXLA83G1hgdO2Eh8NvZ0kXr4CtaqqXfjPNPBpN-ouJuRibxzlB0hAK2-CwCrqYFrIHAlFMQ/s1600/analisi+enquesta+CIS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="859" data-original-width="1194" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZJLTEhmbOciKc7Xfi8qwCbdQdTU3WrZzeU-GH8OVrcEpDqbKSBnmw-UuyYaMu7YeOGJrJUXLA83G1hgdO2Eh8NvZ0kXr4CtaqqXfjPNPBpN-ouJuRibxzlB0hAK2-CwCrqYFrIHAlFMQ/s400/analisi+enquesta+CIS.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Són una foto fixa amb dos problemes: massa indecisos<br />i cada vegada és més difícil localitzar el vot jove</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; line-height: 13.0px; font: 10.5px 'Calibri Light'}
span.s1 {font-kerning: none}
span.s2 {font: 10.5px Calibri; font-kerning: none}
</style>
<br />
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">El primer objectiu en l’inici de tota campanya electoral, amiga, és mirar de girar la truita que t’han cuinat les enquestes, et vagin bé o malament. Si et són favorables has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que es plantaria davant l’urna amb una pinça al nas– es quedi a casa donant per segura la teva victòria. Si t’auguren una pèrdua de suports has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que dubta entre tu i un altre del mateix espectre ideològic– jugui a cavall guanyador, per allò que a ningú li agrada quedar la nit electoral entre els perdedors. </span></span><br />
<a name='more'></a></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">Llavors, els sondejos ens els hem de creure o no?, interrogues... Són una foto fixa d’un moment determinat feta amb mostres molt petites i projeccions sociològiques molt grans que pateixen de dos grans problemes: registren un elevat índex d’indecisió i tenen difícil localitzar el vot jove. Les enquestes es fan via telefònica als números fixes que són els que tenen prefix provincial, i per sota dels 35 anys poca gent està a l’altre costat d’aparells tan antics com els formatgets dels sondejos. </span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1"><br /></span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span class="s1">És dimarts, comencem la setmana presentant un llibre que és una bomba, <a href="https://www.grup62.cat/llibre-el-risc-de-la-veritat/290494">El risc de la veritat</a></span><span class="s1">, de Duran Lleida, avui a les 20 hores a l’Acadèmia Mariana;)</span></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #141414; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 21px;">Article publicat al </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"><a href="http://www.lamanyana.es/" style="color: #320099;"><b><span style="color: #f81e09;">diari La Mañana</span></b></a></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #141414; font-size: xx-small;"> el 9 d'abril de 2019</span></span></span>Ignasi Calvohttp://www.blogger.com/profile/13678713564992458644noreply@blogger.com0