Desconcert

La trencada de corda de Salvadó el perseguirà,
donant per vàlida la filtració interessada.

En uns temps de sobreinformació per totes les bandes, amiga, és comprensible l’estat de desconcert generalitzat que traspua la societat. Fent un símil musical segurament molt mal trobat, és lògic que no n’hi hagi concert perquè aquí tothom desafina, hi ha qui toca el violí amb guants de boxa i qui li importa un rave la partitura que se suposa li toca interpretar. 

El que hi ha és petites bandes que, suposadament, van improvisant; però sorprendre el públic amb solos fora de to és un art a l’abast dels millors músics, els que després saben tornar de manera harmònica a la melodia que els seguidors identifiquen. Al públic sobiranista només li ha faltat la trencada de corda de Salvadó –que el perseguirà per al que li queda de vida política–, sense pensar que donem per vàlida la filtració interessada, suposadament per la guàrdia civil, d’una conversa privada enregistrada en el marc de la causa general contra l’independentisme. 

Hauria de plegar!, sentencies... Segurament, però què haurien de fer els que s’han abraonat a aquesta gravació per mirar de fer oblidar els seus cops de puny al teclat del piano? De la banda unionista diuen que volen un president lliure d’acusacions judicials i que governi sota la batuta de la Constitució. La tenen, es diu Inés Arrimadas, però no la presenten davant el desconcert dels seus nous votants. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 13 de març de 2018