Translate

dimarts, 21 de març de 2017

El referèndum


No només cal pactar la pregunta, també un termini
en el qual es pot tornar a repetir

Que fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya és una de les solucions, amic, podria considerar-se una d’aquelles afirmacions més o menys veritables. Totes les enquestes fetes públiques coincideixen en que la consulta –independentment de quin sigui el resultat desitjat– rep suports demoscòpics de fins al 73%. A excepció de l’encarregada per Societat Civil Catalana, contradictòria –curiosament– amb una altra feta per la mateixa empresa però pagada per un diari. (Allà els enquestadors...) 

Si el referèndum és la solució, entenc que a la vegada sigui el problema, ja que l’actual lògica política és la de transformar en negatiu allò que li pot ser positiu al contrari. Posar urnes no pot ser mai negatiu!, proclames... Depèn de com se posin. Trobo a faltar que els defensors del referèndum pactat no pressionin al PP a Madrid i només collin a la Generalitat, però coincideixo en que és la solució

M’explico: No només cal pactar la pregunta, també un termini en el qual es pot tornar a repetir. Si guanya el No, els independentistes insistiran en una segona ronda, com ara a Escòcia. I si guanya el SÍ, els espanyolistes no renunciaran a una segona oportunitat democràtica per retornar Catalunya a Espanya. Perquè hauria de ser també democràtic aquest altre procés, no? És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 21 de març de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

Corruptes

Per a que el saqueig funcioni és necessari que a banda i banda
de la taula conflueixin la mateixa malsana intenció


“Vostè fuma? –Sí (contesta amb els ulls de sobte il·luminats) –Docs ara surt a fora, es fa un cigarret, torna a entrar, truca a la porta i comencem de zero, perquè crec que fins ara no m’ha entès”. Aquesta conversa, amiga, la vaig mantenir fa uns anys quan jo ocupava un despatx oficial i un industrial que aspirava a que li adjudiqués una feina va portar la conversa cap el relliscós terreny dels beneficis personals a canvi d’encàrrecs més o menys discrecionals.

dimarts, 7 de març de 2017

Cercas, a prop

La última genial novel·la de Cercas en toca d'aprop
en descriure la caiguda de Lleida a mans de l'exercit franquista


Abans que em saltis al coll, amic, aclarir que el títol és un tonto joc de paraules sobre el cognom de l’escriptor Javier Cercas inspirat en una anècdota que ell mateix explica en el seu darrer llibre, El monarca de las sombras (Random House). Explica que 50 anys després d’emigrar de l’extremenya Ibahernando a Girona, la seva mare és incapaç de distingir la catalana “endavant” d’una illetrada castellana “¿Ande vas?”. 

dimarts, 28 de febrer de 2017

Mobilitzats

Ha desaparegut la sensació que no existeix temps
entre el moment que es produeix un fet i es percep com a notícia


Recordo el primer telèfon mòbil que vaig tenir a les mans, amiga, aquell matalot amb bateria de cotxe que –en l’època de ràdio– ens permetia entrar en directe abans que ningú altre. Però no el podíem utilitzar més que en casos d’emergència, perquè el facturón que ens clavava Telefònica era d’infart. 

dimarts, 21 de febrer de 2017

La postmentida

Vivim l'època de la postveritat, que deu ser com dir de la postmentida


No crec ni en l’objectivitat ni en la veritat, amic; allò que certament valoro és l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques. Dia sí i dia també ens bombardegen amb això que vivim l’època de la postveritat, que més o menys deu de ser com dir de la postmentida. 

dimarts, 14 de febrer de 2017

La Tanit i el Jordi

La Tanit i el Jordi han regresat a Lleida
després de mostrar la Seu Vella arreu el planeta.
Foto: Núria García / La Mañana


Jo no tinc memòria de Lo Castell, amiga, ja que quan vaig arribar a Lleida, la Seu Vella era la Seu Vella. Obro parèntesi: Darrerament li he fotut un petit mal de cap a en Joan-Ramon González, el president dels Amics, en preguntar-li quan i qui la va anomenar “vella” per primera vegada. Ho està confirmant. Parèntesi tancat. 

dimarts, 7 de febrer de 2017

El banc dels acusats

Només els encegats en black no voldran veure la diferència entre aquests acusats i Millet o Montull o els jutjats Bárcenas, Urdargarín, Rato i Cristina de Borbón o el condemnat Matas...


Cop a l’independentisme del 3%. Aquesta ha estat, amic, la idea-força de la darrera acció policial, a les portes del judici per l’acció política del 9N, contra una trama investigada per corrupció en la Generalitat. Algú s’ha plantejat alguna vegada titular alguna cosa així com “Cop a l’espanyolisme dels sobres i les targetes negres” per referir-nos a les trames Gürtel, Bankia o Bárcenas?