Translate

dimarts, 17 de juliol de 2018

Postfranquisme

Un dels principis de la biologia també és preservar l'herència



Que alguns milers persones es puguin manifestar fent la salutació feixista davant el monument que enalteix la dictadura, amic, no em retrotreu al franquisme, sinó al què s’ha fet en els darrers 40 anys. És cert que els primers anys de la democràcia es van fer salts per superar el passat, però sota l’atenta mirada dels seguidors d’aquell que ho va deixar tot atado y bien atado. Cal no oblidar-ho i contextualitzar-ho. 

Algú es preguntava quina democràcia manté espais de culte i mitificació de les dictadures feixistes. Jo li contesto: La única en la qual el dictador va morir al seu llit com a cap d’Estat i la societat el va plorar durant 40 dies. Durant 40 anys!, t’esveres... 

Per això parlo del postfranquisme, de com en un moment donat –i segurament coincideix amb el tejerazo del 23-F de 1981, només sis anys després de mort Franco– es prefereix conviure amb els feixistes blanquejats a l’espera que la biologia fes la seva feina, menystenint que un dels principis de la biologia també és preservar l’herència. 

La primera Llei de la Memòria i el reforçament actual posa en dubte la feina iniciada i no acabada en aquests 40 anys, i aquest reconeixement del nou context és un bon inici perquè els hereus no es sentin encara més forts. És dimarts, comencem la setmana amb moguda als partits democràtics;)

Article publicat al diari La Mañana el 17 de juliol de 2018

dimarts, 10 de juliol de 2018

A dues mans

"Que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta"


Extreta dels Evangelis, amiga, es va convertir en frase popular allò de “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Va ser escrita amb voluntat moralitzant i destinada a recomanar no fer publicitat dels actes de caritat, perquè aquell gest íntim perd el seu valor sincer en esbombar-lo. 

dimarts, 3 de juliol de 2018

Diàleg i trampa

Cunillera i Crespín prometen donar-li la volta a l'acció del PP...
Foto: Tony Alcántara / La Mañana


D’estrena a les institucions del govern espanyol a Lleida, amic, la paraula que més s’esbomba és la de “diàleg”, acompanyada d’una crida a la part citada a dialogar a no tornar a portar-se malament. El poden encotillar com vulguin: dins de la Llei, dins el marc de la Constitució, dins de... al temps que posen en valor el fet mateix de dialogar. 

dimarts, 26 de juny de 2018

Les manades

Formar part del sector més privilegiat de la meva societat
no m'obliga a sortir 'en manada' de defensar-me


Després de l’alliberament dels condemnats de La Manada em venen ganes de demanar perdó per ser home, amiga. Després del show muntat amb l’Aquarius, la Unió Europea i les contínues morts a l’estret de Gibraltar, em venen ganes de demanar perdó per ser blanc. Després del suïcidi d’un home a Cornellà quan la comitiva judicial que l’anava a desnonar li entrava per la porta (quatre cases més enllà d’on vaig viure els meus primers 10 anys de vida) em venen ganes de demanar perdó per mantenir la capacitat de pagar la hipoteca. 

dimarts, 19 de juny de 2018

Gestos

El gest de l''Aquarius' posa sobre la taula els grans defectes
humanitaris de la Unió Europea



N’hi ha per tots els gustos, amic, i pocs conciten una certa unanimitat. Tot i que la unanimitat en si mateixa no serveix per a res, sobta el nivell de crítica davant d’alguns. Que l’operació del vaixell Aquarius és un gest, és evident. I entenc que el nivell de credibilitat del mateix s’haurà d’anar confirmant poc a poc. 

dimarts, 12 de juny de 2018

La truita


El líder del PSOE es beneficia de que cap polític no fa res

Com si fos una truita, amiga, Pedro Sánchez li ha donat el tomb a les enquestes en cosa de 48 hores. És per a rumiar-se com es fan els sondejos, com es cuinen, com es titulen i com condicionen l’opinió pública. Els mateixos analistes que fa quinze dies ens explicaven que les tendències a l’alça de Ciutadans estaven més que consolidades són els que ara ens diuen que el seu creixement era feble. I aquells que fa dos setmanes demanaven hora al funerals dels socialistes avui diuen confiar en un canvi de cicle. 

dimarts, 5 de juny de 2018

Terra de ningú

Recordo a Borrell en la presentació de SCC a Lleida al 2014,
aplaudit per diputats i polítics del PP i Cs.
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana



Ens queixàvem que el Govern Torra no té cap conselleria amb un polític lleidatà, amic, i va Pedro Sánchez i ens fot dos tasses amb Josep Borrell! (Aclariment: no parlo dels orígens –jo em presento com a lleidatà nascut a Barcelona– sinó de l’aposta vital; i amb tot el respecte, defenso el dret de la consellera Ester Capella a sentir-se barcelonina nascuda a la Seu d’Urgell i criada a la Pobla de Segur, faltaria més!)