Translate

dimarts, 20 de febrer de 2018

Salmeron

La democristiana Rosa Mari Salmeron va passar-se ahir
del grup de CiU al govern de Ros.
Fotografia: Selena García / La Mañana


Els que tenim memòria perquè ja som vells, amic, associem el binomi Antorn-Arbonès a la nefasta pràctica del transfuguisme. Ahir la seva ombra es va tornar a projectar sobre la Paeria. També un mes de febrer, de 1989, aquests dos –el primer, edil del Grup Independent Freixes i de CiU el segon– van abandonar els seus grups, llavors al govern, per facilitar a Antoni Siurana la recuperació de l’alcaldia a l’abril a través d’una moció de censura en la que va gaudir d’un vot fantasma de més. 

Va ser la primera amb trànsfugues en la història de l’actual democràcia, i va encetar un joc del dominó que va fer perdre setmanes després l’alcaldia de Madrid als socialistes. Rosa Mari Salmeron, que va entrar al grup de Toni Postius com a cinquena regidora sent militant d’Unió, va passar-se ahir al govern socialista d’Àngel Ros. Suma poc, penses... Però intenta restar més. 

Ha pesat el cop al democonvergent per sobre la necessitat de garantir una majoria que ja té estabilitzada amb Cs i PP. Fa més d’un any que ho busca, quan va oferir el pack complert als dos edils democristians, però Paco Cerdà s’hi va negar. El mitjancer que ha fet la feina ara també buscava un paquet de dos per la dreta, però l’altre no pica, de moment. I tampoc no suma, de fet. Antorn (bancari) va ser regidor de Salut –gestionava el cementiri– i Salmeron (advocada), les escoles. És dimarts, comencem la setmana;)


Article publicat al diari La Mañana el 20 de febrer de 2018

dimarts, 13 de febrer de 2018

Dimarts 12+1

De l'època en que el món de la faràndula guiava el pas de la societat,
el groc va quedar tacat de mala sort;
ara el pas el marquen els togats de negre...


Som pocs donats a les supersticions, amiga, però les manies sobre els malastrucs crec que encara no estan en la llista de les 155 coses que et poden portar davant un jutge perseguidor de la modalitat tunejada del delicte d’odi... A no ser que decideixis fer del groc el teu color preferit. De fet, fins ara només estava vetat dalt dels escenaris per allò que Molière va sortir pràcticament en coma de les taules mentre representava El malalt imaginari

dimarts, 6 de febrer de 2018

El verb de l’odi

En la impunitat de les faltes de respecte de les autoritats
està l'origen dels que destil·len odi des del seu mòbil
Foto: 
Shutterstock


Al principi va ser el verb, amic, després verbalitzar el nom en va de l’innombrable i acabem escampant odi escopinant les paraules de les maneres més barroeres que es poden imaginar. D’aquest to bíblic, aclarir que la meva referència sempre és la relectura atea que en fa José Saramago: No cal que ens estimem els uns als altres, és necessari que ens respectem. I fa falta tant de respecte... 

dimarts, 30 de gener de 2018

Periodistes, malgrat tot

El professor Jaume Fabre descriu l'època de la censura prèvia


És del tot impossible llegir alguna cosa del passat sense tenir present tot el que ens envolta, amiga. Fa uns dies, el regidor de la CUP Pau Juvillà deia que és un bon moment per a rellegir les Cròniques de Manuel de Pedrolo, les colonials i les d’una ocupació, que són els articles periodístics dels 80 en què descrivia l’evolució de la Transició amb una llibertat de verb difícil de trobar avui en dia. 

dimarts, 23 de gener de 2018

Dolors Sistac, en la memòria

Va caminar per la vida amb pas ferm però, al temps, procurant no trepitjar l'altre


Ens ha deixat la Dolors Sistac, amic; una notícia que dol en tant Lleida perd un referent i jo una referència personal. Va ser lluitadora perquè li va tocar viure temps de lluita i no volia mirar cap a un altre costat. Dona en un ambient d’homes, defensora del català en un país que tenia prohibit utilitzar-lo i renovadora de l’ensenyament en un moment en què l’adoctrinament era la tècnica imposada. No es va arronsar i va caminar per la vida amb pas ferm però, al temps, procurant no trepitjar l’altre. I tot això combinant l’orgull pel que havia construït amb una estranya modèstia que et deixava palplantat. 

dimarts, 16 de gener de 2018

El club corrupte

El que reparteix juga amb l'avantatge que entre punta i punta
de la canonada sempre hi ha fuites d'aigua.


Formalment, amiga, Convergència ha entrat ja a la lliga dels partits polítics amb sentències condemnatòries per corrupció, un lamentable club que va obrir al seu dia el PSC (amb els cas Filesa) i en la qual va ingressar Unió Democràtica (cas Turisme) i està a la porta esperant el PP –per ara– amb les diferents variants de la Gürtel-Bárcenas. Més enllà dels robatoris personals, aquests comportaments evidencien trames organitzades per a beneficiar una estructura de poder que acaba fagocitant el poder mateix. 

dimarts, 9 de gener de 2018

Tornem a l’inici?

A partir d'aquí comença a créixer el que anomenen suflé...


Ara que dona la impressió que  tot està bloquejat, amic, no ens sobraria fer memòria, tornar als inicis de tot –si volen– i no perdre el context de vista. És en 2005 quan 120 diputats dels 135 del Parlament aproven una proposta de nou Estatut d’Autonomia. El PP, llavors amb 15 escons a l’oposició a Catalunya, i Espanya, vota en contra.