Translate

dimarts, 18 d’abril de 2017

El paper i el bit

Obres impreses sobre paper han resistit 500 anys...


Llegia fa poc –en paper of course– a Umberto Eco (De la estupidez a la locura, Lumen) defensant el paper com a suport tecnològic de transmissió de coneixements enfront la volatilitat del bit informàtic. En diràs, amic, que mirant cap a un altre Sant Jordi surto en defensa del llibre clàssic, però és que sé que t’agradarà el raonament, com sempre brillant, del professor que va morir ara fa poc més d’un any. 

Sabem que les obres impreses sobre paper –amb base de tela– han resistit 500 anys, i que els llibres fets amb paper procedent de la fusta aguanten raonablement bé prop d’una centúria, i des que els impressors utilitzen papers lliures d’àcids la vida d’aquest suport es pot doblar. En canvi, cap enginy informàtic ha pogut demostrar la seva capacitat de resistència al pas del temps. 

Això és una bajanada! recrimines... A veure, podries ara llegir algun document que vas guardar en un floppy? Per començar, cap ordinador té ja lectors de floppys. Una peli en VHS de fa 20 anys es veuria avui –si trobes un d’aquells trastots– amb la mateixa qualitat? 

I tant el CD-ROM com el DVD són ja relíquies davant les memòries USB, que d’aquí tres anys seran estris que també ens destorbaran ocupant els baixos d’estanteries plenes de desfasats llibres en paper que si els obres els pots llegir... És dimarts, comencem la setmana de Sant Jordi;)

Article publicat al diari La Mañana lel 18 d'abril de 2017

dimarts, 11 d’abril de 2017

Les opcions de Ros

Ros ha tallat d'arrel qualsevol debat que es podria
haver posat en marxa al setembre sobre la seva successió.
Fotografia: Selena Garcia (La Mañana)


Creus que Àngel Ros té possibilitats de tornar a ser alcalde? Aquesta és la pregunta, amiga, que des de dimarts passat m’han fet amb una insistència que supera l’interès polític. Fins i tot diumenge, en un dinar familiar, vam fer les postres amb l’interrogant. La primera resposta és massa òbvia: falten dos anys per a les eleccions municipals del maig de 2019, i això, en política, és tota una vida. 

dimarts, 4 d’abril de 2017

Lleida virtual

En la Lleida virtual sospito que fins i tot n'hi ha un Metro...


Ser molt de Lleida, amic, només t’habilita per a saber entrar i sortir en cotxe correctament als ponts Universitat i de Pardinyes, la resta són habilitats més o menys equiparables a qualsevol altra ciutat que té la sort de no patir un Metro. Un Ajuntament complicat? Doncs amb tants grups municipals com a Tarragona i amb una alcaldia en minoria com a Girona. Un entramat social desmobilitzat? Doncs qualsevol ho diria veient les mogudes que s’organitzen cada dues setmanes. 

dimarts, 28 de març de 2017

Propaganda extrema

La batalla 2.0 està contaminant l'acció política


Com que l’actual discurs polític està dominat pel missatge extrem portat al màxim de la propaganda a través de les xarxes socials, amiga, no hi ha debat seriós que aguanti la més mínima reflexió pausada. El cop de propaganda està contaminant l’acció política, convertida en batalla 2.0 a compte de l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica a la ciutat de Lleida

dimarts, 21 de març de 2017

El referèndum


No només cal pactar la pregunta, també un termini
en el qual es pot tornar a repetir

Que fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya és una de les solucions, amic, podria considerar-se una d’aquelles afirmacions més o menys veritables. Totes les enquestes fetes públiques coincideixen en que la consulta –independentment de quin sigui el resultat desitjat– rep suports demoscòpics de fins al 73%. A excepció de l’encarregada per Societat Civil Catalana, contradictòria –curiosament– amb una altra feta per la mateixa empresa però pagada per un diari. (Allà els enquestadors...) 

dimarts, 14 de març de 2017

Corruptes

Per a que el saqueig funcioni és necessari que a banda i banda
de la taula conflueixin la mateixa malsana intenció


“Vostè fuma? –Sí (contesta amb els ulls de sobte il·luminats) –Docs ara surt a fora, es fa un cigarret, torna a entrar, truca a la porta i comencem de zero, perquè crec que fins ara no m’ha entès”. Aquesta conversa, amiga, la vaig mantenir fa uns anys quan jo ocupava un despatx oficial i un industrial que aspirava a que li adjudiqués una feina va portar la conversa cap el relliscós terreny dels beneficis personals a canvi d’encàrrecs més o menys discrecionals.

dimarts, 7 de març de 2017

Cercas, a prop

La última genial novel·la de Cercas en toca d'aprop
en descriure la caiguda de Lleida a mans de l'exercit franquista


Abans que em saltis al coll, amic, aclarir que el títol és un tonto joc de paraules sobre el cognom de l’escriptor Javier Cercas inspirat en una anècdota que ell mateix explica en el seu darrer llibre, El monarca de las sombras (Random House). Explica que 50 anys després d’emigrar de l’extremenya Ibahernando a Girona, la seva mare és incapaç de distingir la catalana “endavant” d’una illetrada castellana “¿Ande vas?”.