Translate

dimarts, 12 de desembre de 2017

Un altre dia de tristor

Cap miracle, cap recurs ni cap moviment de darrera hora
va aturar l'execució del 155 al Museu de Lleida
Foto: Tony Alcántara / La Mañana


A les 00.00 hores comptades d’ahir, amiga, va començar un altre dia de tristor, dels molts que en els darrers mesos estem vivim. Cap miracle no es va produir, cap jutge va atendre cap recurs ni súplica, cap moviment de darrera hora no va servir per aturar l’execució de l’implacable 155 en el Museu de Lleida. De vegades t’has de preguntar qui es beneficia de determinada polèmica i la resposta ajuda a entendre no tant qui està al darrera com perquè alguns permeten que el caos avanci. 

Però en el cas de les obres de Sixena, legítima i legalment custodiades pel Museu de Lleida, no trobo a encertar quin és el beneficiari. La unitat de la col·lecció, amb més passió o fredor, ha estat sempre defensada per totes les forces polítiques a Catalunya i, per tant, cap d’elles pot guanyar res amb les imatges d’ahir. Els vots que alguns perden a Catalunya els multipliquen per quatre a Espanya, sentencies... 

Quins vots es poden arreplegar amb l’ús de la força entrant a mata-degolla en un llarg conflicte que es manté viu encara als tribunals? Els d’aquells que ahir es van anar a dormir amb sensació de victòria per haver imposat la seva llei? Aquests vots ja els tenien. I el mal que fa supera els 155 dies de penediment que es veuen obligats a fer. És dimarts, comença la última setmana de campanya;)

Article publicat al diari La Mañana el 12 de desembre de 2017

dimarts, 5 de desembre de 2017

Campanya en groc

Les tapes de les 'clavegueres', per la llibertat dels presos polítics.
Fotografia: Selena García / La Mañana


El color groc, amic, marcarà els propers dies, setmanes, mesos i –com m’agradaria equivocar-me!– anys. Encara manteníem una certa esperança d’obrir una campanya electoral anormal però maquillada per les fiances que permetrien tornar a casa els consellers i líders cívics empresonats sense sentència. Però no. I no hi confio gaire en què a Brussel·les la justícia es comporti de manera més objectiva amb la realitat dels fets. 

dimarts, 28 de novembre de 2017

Allò que el Procés està tapant

Però tot això continuarà existint, obri o no diaris


La fi del judici de la Trama Gürtel, amic, una altra causa judicial oberta contra Rodrigo Rato, el nou ajornament d’entrada a presó dels feixistes condemnats per assaltar una Diada el Centre Blanquerna a Madrid, l’obertura de judici oral contra el PP per destruir l’ordinador i els discos durs del seu extresorer Luís Bárcenas –el que als seus apunts de comptabilitat extracomptable parlava d’un misteriós M. Rajoy com a receptor de sobres amb diner negre–, la confessió per part del CNI que mantenia contactes amb l’imam de Ripoll que va instigar els atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils, que encara es troba encallada en despatxos i calaixos la investigació sobre la fortuna de la família Pujol, que cap jutge no acaba de redactar la sentència del cas Palau, la sortida de presó de l’expresident de la Comunitat de Madrid després de detectar-li milions amagats a Amèrica, que a uns acusats per violació massiva se’ls vol blanquejar la vida perquè la víctima no ha estat dos anys tancada a casa plorant... 

dimarts, 21 de novembre de 2017

Europa perd una altra oportunitat

Importava poc qui es penjava la medalla si venia,
Europa ha preferit que ens barallem per la merda que ens deixen


Només conèixer la notícia que Barcelona era descartada per acollir l’Agència Europea del Medicament es va obrir una nova batalla mediàtica, amic. Vaig escriure: “Comença una nova tempesta” a Twitter, i la xarxa de l’ocellet blau va començar a tronar! Uns culpen de la decisió “una Generalitat jugant a ser república” i altres als “amics del 155 i la repressió”, comptant amb els que ja feien la pedregada complerta: “Colau i els independentistes van arruïnar les possibilitats”. 

dimarts, 14 de novembre de 2017

La selva i la cadira

No tots els polítics són iguals,
un exemple és l'alcalde trànsfuga de Gimenells


Li diuen post-veritat, però jo continuo anomenant-li mentida o post-mentida, amiga. Perquè l’únic valor que té respecte d’abans és que les xarxes socials fan eternes en el temps les falsedats que –desmentides o no– construeixen relats que es volen disfressar de verídics. Vivim en una selva informativa i a costa del Procés català aquesta encara té la protecció del secret d’Estat, tal i com ha estat declarada la ignominiosa operació político-policial de l’1-O

dimarts, 7 de novembre de 2017

21-D, segur?

Comencem la setmana en què la justícia espanyola
encara podria actuar a la belga amb la Mesa del Parlament


I si el nou pla de Mariano Rajoy és desconvocar les eleccions que ell mateix va convocar per al 21-D, amic? Dis-me paranoic, però llegeixo informes aparentment ben estructurats i documentats que hi apunten. Li donen credibilitat la falta de resposta objectiva a algunes preguntes. Per exemple, què fan encara desplegats a Catalunya uns 12.000 policies fortament armats? 

dimarts, 31 d’octubre de 2017

Urnes i exili

Les eleccions del 21-D tenen com a objectiu
trencar la unitat d'acció dels partits de la independència

Hem de reconèixer, amiga, que ens va sorprendre el conillet de les eleccions autonòmiques per al 21 de desembre que Rajoy es va treure del barret del 155. He llegit especulacions sobre el perquè, que estan a l’alçada de les elucubracions sobre perquè Puigdemont no ho va fer el dia abans. Em quedo amb una pista en funció de l’escoltat a la manifestació unionista de diumenge a Barcelona: estan fent seus els lemes que aquests anys s’entonaven a les manifestacions sobiranistes, com “Votarem” o “Posarem les urnes”. D’altres consignes ja no són comuns, clar...