Translate

dimarts, 24 de setembre del 2019

Últim #foradelloc

He compartit una experiència única amb una bona colla tafanera,
a partir d'ara m'hi sumaré a un altre projecte professional


La d’avui no és una columna, amiga, és un particular punt-i-a-part als cinc anys més intensos de la meva carrera. Acostumo a fer la broma que de LA MAÑANA m’he marxat tres vegades i he tornat quatre, i avui empato aquest particular rànquing per tal d’emprendre d’aquí uns dies un nou projecte professional que, com m’acostuma a passar, també serà un repte de vida. Però d’això ja s’en parlarà. 

Avui toca comunicar que li traspasso les regnes d’aquestes pàgines a un bon amic i millor periodista, en Francesc Guillaumet, que sabrà gaudir tant com jo ho he pogut fer del suport, la comprensió i la implicació d’un equip humà que comença amb na Conxi Romeu –qui us obrirà amb un somriure la porta de la nova seu del diari– i acaba amb en Jordi Solana –qui ocupa el despatx més al fons, el dels mals de cap–. Pel mig, una bona colla tafanera amb ganes d’explicar el millor que sabem tot allò que algunes vegades veiem i altres vegades ens expliquen. 

No crec que el periodisme sigui el millor ofici del món –el meu pare forner i el meu fill mecànic us serien més útils que un plumilla– però no tinc dubtes que m’he fet millor persona gràcies als esforços còmplices que hi ha darrera de cada pàgina cada dia de cada mes de cada any viscuts aquí dins. 

Per la resta, disculpes pels meus errors. És dimarts, comença la última setmana d’aquesta experiència única;)

Article publicat al diari La Mañana el 24 de setembre de 2019

dimarts, 17 de setembre del 2019

Tsunami econòmic

Faríem bé de fer cas els aessessors econòmics de Merkel


Tots els semàfors econòmics són en groc, amic, alertant que se’ns ve a sobre un tsunami econòmic de les dimensions d’aquella primera onada de 2007. Oficialment es parla de “signes de desacceleració”, tot i que a Alemanya –motor econòmic europeu– ja donen per descomptada aquesta fase per parlar “d’auguris de recessió”. 

dimarts, 10 de setembre del 2019

Diada i unitat

Generalitat, Diputació i Paeria van celebrar ahir la Diada a Lleida
Foto: Tony Alcántara / La Mañana



D’entrada, amiga, deixar clar que, més enllà de l’habitual polèmica sobre si el Roser o la Seu Vella, no m’agrada que demà, Onze de Setembre, la ciutat de Lleida no tingui commemoració oficial de la Diada Nacional. Es va decidir fer un acte unitari –de Generalitat, Diputació i Paeria, sense el Consell Comarcal del Segrià– ahir, 9 de setembre, amb la presència del president Quim Torra, i deixar passar l’Onze de Setembre a la capital com si fos un diumenge qualsevol des del punt de vista institucional. 

dimarts, 3 de setembre del 2019

Monocolor

El document que avui presentarà serà més un esborrany
de programa electoral que de govern


Entendries, amic, que després de les Municipals Miquel Pueyo hagués plantejat el govern de la Paeria sense que entressin ni Toni Postius ni Sergi Talamonte? I més tenint present que el republicà tenia garantida l’alcaldia sí o sí, en haver estat la llista més votada, a no ser que altres 14 haguessin proposat un nom alternatiu. 

dimarts, 27 d’agost del 2019

El diàleg i els galls

Posats a escenificar, que pugin a una tarima
i s'enfrontin en una batalla de galls hip-hop



Per a Plató, amiga, el diàleg no era més que una eina, un sistema, per a fer avançar el coneixement mentre que avui en dia està considerat com el punt culminant de qualsevol estratègia. Quan algú amb poder apel·la al diàleg em recorda la dita aquella del savi, el dit i la lluna, i mai com ara hi ha tanta gent pendent d’un dit! 

dimarts, 20 d’agost del 2019

Amb el peu canviat

El govern va de relliscada en relliscada amb la tragèdia de l'Open Arms



Quan perds el pas, amic, després toca fer un salt per recuperar el ritme de la marxa però la resta del camí és una tortura ja que estàs més pendent de no tornar a equivocar-te que compassar-te, i et sents vigilat pels que estaran atents a senyalar-te la següent relliscada. I així no hi ha manera d’anar bé. 

dimarts, 13 d’agost del 2019

Sempre jove

De quan els joves podíem comprar llibres... I discos i vivíem...


La joventut és una malaltia que es cura amb l’edat, em deien, amiga, quan lluïa una incipient barba rossa. Una vegada suposadament guarit de la patologia, vull tornar a ser jove... Però en les condicions aquelles que, vistes a ulls d’ara, van ser de luxe tot i que no ens ho podíem ni imaginar.