Translate

dimarts, 23 de maig de 2017

Ull, que ve el cadastre!!!

Quines fotografies aporten vostès que jo he fet obres pressumptament irregulars?


La cosa va així, amiga: Reps una carta del Cadastre, amb el neguitós segell del Ministerio de Hacienda, que et condemna a pagar una taxa per haver-te ampliat la casa sense informar l’administració. A més, t’avisen que com t’has fet la casa més gran hauràs de pagar més IBI a partir d’ara. Fins aquí, sinó fos pel to incriminatori de la missiva, tot correcte. L’únic detall és que a casa meva no he fet cap ampliació de res. 

Amb tantes inspeccions, segur que és una errada fàcilment esmenable, confio. Que això pot passar, ho assumeix el Cadastre obrint una oficina temporal al poble –Torrefarrera, en el meu cas– per atendre consultes. Una funcionaria puntualíssima i molt amable t’explica quin senzill tràmit de reclamació has de fer a les oficines de Lleida. Et deixa tranquil. I entres a la seu central i sorpresa! Intueixes... 

Espera d’uns minuts, amb el paper ja fet tal i com m’han dit, i aquesta altra funcionària em diu que quines fotografies aporto com a prova de que no he ampliat casa meva. Perdoni??? Quines fotografies aporten vostès que jo he fet les obres presumptament irregulars? On s’ha vist que s’hagi de demostrar la innocència? No es posi així, li poso un segell i ho envio a Madrid, que allà ho miraran. Ara sí que tremolo!  Salutacions al ministre. És dimarts, comencem la setmana cabrejat;)

Article publicat al diari La Mañana el 23 de maig de 2017

dimarts, 16 de maig de 2017

Tota guerra és lletja

Amb 'Banderas en la niebla' he sabut de la massacre de Puente Genil,
la població cordovesa originària de la meva família


Suposo que em falta literatura, amic, però tinc la sensació que avui en dia s’està novel·lant la Guerra Civil espanyola amb més detall, sinceritat i cruesa que mai. Al meu imaginari, Herrumbrosas lanzas, de Juan Benet, era la recreació, a través de la ficció, més detallada que havia llegit d’aquella ignominiosa guerra que durant molt de temps havia associat a l’Homenatge a Catalunya, de Georges Orwell. 

dimarts, 9 de maig de 2017

Els extrems es toquen?

Macron s'ha fet amb la presidència de la V República i Europa respira...



Europa respira, amiga, diuen després de les eleccions franceses. L’exministre amb els socialistes i ara liberal Emmanuel Macron, sense ni disposar tant sols de partit polític, s’ha fet amb la presidència de la V República a molta diferència de l’extremista –per la dreta– Marie Le Pen, que tot i amb això s’ha fet amb uns 10 milions de vots, que no és cosa com per a estar tranquils. 

dimarts, 2 de maig de 2017

Vida Lleidatana

Un magnífic llibre editat per l'IEI, prologat per Josep Vallverdú
i sortit dels tallers de la Impremta de la Diputació


Una de les sorpreses d’aquest Sant Jordi, amic, ha estat la magnífica edició de l’IEI dels facsímils del primer any de la revista Vida lleidatana (1926), sàviament prologada per Josep Vallverdú en un volum acuradament sortit dels tallers de la Impremta de la Diputació de Lleida. La publicació, nascuda sota la pressió de la dictadura de Primo de Rivera, encara va poder resistir fins al 1931. 

dimarts, 25 d’abril de 2017

Les opcions de Postius


Dos anys són tota una vida en política
Foto –de fa dos anys–: Tony Alcántara (La Mañana)

Aquesta vegada, amiga, ningú no m’ha preguntat si Toni Postius té possibilitats de guanyar-li l’alcaldia a Àngel Ros al 2019. Vull interpretar que l’absència d’interrogants no és degut a falta d’interès, sinó a dos factors: Que tothom donava per fet que es presentaria a les primàries del PDeCAT i que –portat per les presses de la comunicació i no per la prudència de la política– ha anunciat la seva voluntat en un article d’opinió publicat al bell mig de Setmana Santa. 

dimarts, 18 d’abril de 2017

El paper i el bit

Obres impreses sobre paper han resistit 500 anys...


Llegia fa poc –en paper of course– a Umberto Eco (De la estupidez a la locura, Lumen) defensant el paper com a suport tecnològic de transmissió de coneixements enfront la volatilitat del bit informàtic. En diràs, amic, que mirant cap a un altre Sant Jordi surto en defensa del llibre clàssic, però és que sé que t’agradarà el raonament, com sempre brillant, del professor que va morir ara fa poc més d’un any. 

dimarts, 11 d’abril de 2017

Les opcions de Ros

Ros ha tallat d'arrel qualsevol debat que es podria
haver posat en marxa al setembre sobre la seva successió.
Fotografia: Selena Garcia (La Mañana)


Creus que Àngel Ros té possibilitats de tornar a ser alcalde? Aquesta és la pregunta, amiga, que des de dimarts passat m’han fet amb una insistència que supera l’interès polític. Fins i tot diumenge, en un dinar familiar, vam fer les postres amb l’interrogant. La primera resposta és massa òbvia: falten dos anys per a les eleccions municipals del maig de 2019, i això, en política, és tota una vida.