Translate

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Garanties...

Aquest cap de setmana han reproduit amb playmobils com Alcarràs
va defensar les urnes dels que ens haurien de garantir la seguretat.
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana


Hi ha qui ha decidit, amic, pervertir les paraules fins al punt que ja ni tant sols signifiquen el contrari, perquè les han buidat de qualsevol contingut. “Garanties” s’exigia per al referèndum de l’1-O i ara es diu que no les va tenir... Oculten –molt conscientment– que les van robar a cop de porra els que ara –més conscientment encara– tenen la barra de dir que les imatges de la brutalitat policial són falses. 

Diuen que no n’hi ha perquè el referèndum es va emparar en un “cop d’estat” al Parlament. Altre concepte que han pervertit els impulsors del 155 i els que els hi permeten avançar amb el seu silenci i les conyetes de mal gust. Oculten –conscientment– que van impedir durant mesos que el Parlament ni tant sols pogués debatre amb totes les garanties sobre el programa electoral de la majoria electa. Només saben que mentir!, t’exaltes... El que fan supera el concepte de la mentida, és pura claveguera pudent. 

El Major Trapero va denunciar davant la jutgessa que “en bona part és fals” l’informe de la Guàrdia Civil sobre el qual s’ha muntat la causa general per sedició contra l’independentisme. A qui li estranya? Els que ens han de garantir la seguretat i no van trobar les urnes només saben crear informes falsos i encara no sabem com van actuar de veritat abans dels atemptats a les Rambles. Amb aquests tindrem ara eleccions amb garanties? És dimarts, comencem la setmana 155;)

Article publicat al diari La Mañana el 24 d'octubre de 2017

dilluns, 16 d’octubre de 2017

#Llibertatjordis!

S'han negat a mirar a la cara una part significativa d'un poble que empeny els polítics i ara es sent represaliat en les persones de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart



“Con buena voluntad, reconociendo el problema y mirándolo de cara”, són, amiga, les darreres paraules de la carta del president Puigdemont al president Rajoy. La resposta de la vicepresidenta: “Que el señor Puigdemont deje de enredar a la gente”. I la de la jutgessa, enviar a la presó els líders de l’ANC i Òmnium, els Jordis, “per promoure l’assetjament als guardies civils el 20-S”. 
Ni bona voluntat, ni reconèixer el problema, ni mirar-lo de cara. 

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Credibilitat


Per tres vegades ens van dir que això ni existiria ni va existir


Que algú et cregui, amic, t’ho has de guanyar amb el temps procurant que la realitat no desmenteixi les teves afirmacions. No crec en la veritat sinó en l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques, independentment de les meves idees. Aquests dies de vertigen no ens deixen temps per analitzar gran cosa, però sí per a contrastar el que es diu amb allò que vivim en viu i en directe. 

dimarts, 3 d’octubre de 2017

El referèndum

El moment que van aparèixer les paperetes i les urnes a Torrefarrera


El moment de l’èxit de l’1-O, amiga, no va ser el resultat, ni el recompte, ni la resistència ciutadana –èpica en molts llocs i moments–, ni les cues per anar a votar i defensar el vot. El moment de la victòria va esdevenir en quan van aparèixer paperetes i urnes, rebatejades com a túpers pels que han fet del menysteniment la seva única acció política. 

dimarts, 26 de setembre de 2017

En mans d’Europa

A Juan Carlos I, també símbol de la unitat de l'Estat,
ni se li va acudir menysprear al republicà i independentista Benach


Un dels molts errors de l’Estat que aquest dies cobra importància, amic, és la forma absurda amb la que es van carregar l’àrbitre entre administracions que contempla la Constitució que tant exhibeixen. Diu l’article 56 que “El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones”.  I va Felipe VI i es nega a rebre oficialment la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, després de les eleccions del 27 de setembre de 2015. 

dimarts, 19 de setembre de 2017

Jo votaria 'No'

A les parets de les Borges ho diuen clar:
"La democràcia ens convoca"



Quan un amic del PSC em diu que estem en costats enfrontats de la trinxeres, amiga, em va sorprendre. Quan un amic de la CUP s’estranya que em critiquin els unionistes perquè aquí som neutrals, em va bocabadar. Quan un amic d’ERC em felicita per valorar l’autocrítica d’un exministre del PP, em va alertar... I així puc continuar passant per tot un espectre ampli d’amistats que aquests dies estan excitats. 

dimarts, 12 de setembre de 2017

I ara, què?

Li agafo prestat a Paco Ermengol el seu acudit sobre la Diada de 2015,
tot continua igual, sense resposta als somriures


Odio aquest titular, amic, però és la pregunta... Avui som al dia després d’una monumental Diada –malgrat el menysteniment dels que tenen calculadores fetes a mida– que també ens va deixar un estremidor minut de silenci en record de les víctimes del 17 d’agost. I som a tres setmanes del referèndum que encara podria ser la millor resposta política al principal problema polític dels darrers 40 anys.