Translate

dimarts, 27 de setembre de 2016

El PSOE voldria tenir a Rajoy


La proposta federal podria ser l’únic fet diferencial,
però de federalistes, els socialistes, es diuen i no ho són.

Sóc el primer que entén, amiga, que Mariano Rajoy no pot ser el candidat del PSOE a la Moncloa. Per això comprenc el “no és no”. Però també sóc dels primers que al·lucino perquè Pedro Sánchez ha estat incapaç de superar el No per convertir-lo en un Sí alternatiu al PP d’entre la majoria del Congrés. 

I aquí trobem la clau del bloqueig de la política espanyola: Que els socialistes –en realitat– aspiren a governar igual que ho fa Rajoy, tal i com passava en les èpoques de l’alternança. I això ja no és possible! Sánchez és el quiero y no puedo de sempre, enraones... O això o ha arribat al limit de la tensió que provoca dir una cosa i fer-ne una altra. 

En un entorn de complicada recuperació, les diferències de receptes econòmiques entre PP i PSOE són de matís. Comparteixen, fins i tot, imputats en algun cas de corrupció. I volen la mateixa Espanya amb un Estat fortament central. La proposta federal podria ser l’únic fet diferencial, però de federalistes, els socialistes, es diuen i no ho són. Massa anys de paraules buides de fets ja no els fan creïbles. 

Un detallet: La transformació en un Estat federal la volen negociar amb els defensors de l’Espanya unificadora? No seria més lògic dialogar-la amb aquells que la volen superar? Però a aquests, ni aigua; igual que Rajoy... És dimarts, comencem la Setmana Gran de Sánchez;)

Article publicat al diari La Mañana el 27 de setembre de 2016

dimarts, 20 de setembre de 2016

Ambient irrespirable

M’he resistit massa temps a allò que tots els polítics són iguals.
Imatge: Forges


On està el límit de la paciència, amic? Barberá, Griñán, Camps, Chaves, Pujol, Matas, fills de Pujol, Bustos, Rato, Crespo, Rus, Gürtel, ITV, ERE, Pokémon, Púnica, Campeón, Pretoria, Clotilde, Palau... Tots aquests noms –més els que omplirien deu columnes el doble de llargues que aquesta– els llegim amb tinta que s’ha fet negra de podrida, i d’aquesta putrefacció emanen gasos que ens ofeguen a cada pàgina de diari que obrim. 

dimarts, 13 de setembre de 2016

La moguda més grossa a Lleida


Allò que és impepinable és que a la capital del Segrià
mai s’havia viscut una mobilització d’aquesta magnitud.
Fotografia: Núria García / La Mañana

Es pot jugar amb la calculadora com cadascú vulgui, amiga, i és normal que davant qualsevol moguda els organitzadors unflin les dades (ho fan els ajuntaments amb els assistents a les fires) i els cossos policials les rebaixin (excepte les que munten els seus alcaldes). Però el joc de despropòsits de diumenge a Lleida és dels que fan més època que la pròpia manifestació, la més gran de la història per molt que es miri amb les partidistes ulleres fosques. 

dimarts, 6 de setembre de 2016

L’Escolar i la vaca ‘Margarida’


Divendres a la nit ens va reunir en un homenatge a la vaca
i tot el que significà aquells anys de lluita

En Manel Escolar, amic, va ser un dels líders agraris més emblemàtics de la dècada dels 90 del segle passat. En la memòria col·lectiva de Lleida fa parella amb la vaca Margarida, autèntica icona de les protestes del sector lleter que lluitava per evitar que la PAC es carregués el que després va enfonsar un bichito anomenat prió, que tornà boges a les vaques i als vaquers en una espècie en extinció. 

dimarts, 30 d’agost de 2016

Punts d’acord i puntets de tírria

No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans.

Tenim assumit, amiga, que les relacions personals marquen sobremanera les polítiques en l’àmbit local. Moltes iniciatives, mocions, pactes o desacords s’expliquen abans per la tírria o simpatia que es poden tenir els actors públics que per estratègies llargament madurades. Això passa a Lleida, Valls, Figueres i Sant Vicenç dels Horts. És a dir, a tot arreu. 

dimarts, 23 d’agost de 2016

Nens en guerra i fotos de nens


14 milions de menuts a l'Orient Mitjà estan patint

Tinc molts dubtes, amic, sobre les fotografies de nens víctimes de les guerres. Dubtes sobre el seu ús, tot i que entenc que aquestes imatges –de les més cruels que poden veure uns pares o uns padrins– poden ser eines potents per a conscienciar en contra de la barbaritat. Però, no estem ja en contra –tu, jo i la immensa majoria dels que ens estan llegint– de tot conflicte bèl·lic? 

dimarts, 16 d’agost de 2016

Ja tenim Govern?


Que siguin ells els primers en ser seriosos, no?

Ha estat, amiga, la pregunta de l’estiu en retrobar familiars i amistats. Bé, la segona, que la primera és sempre aquella de “et veig millor”, afirmació feta amb un escaire interrogatiu d’una certa mala llet... Entre parèntesis: familiars i amistats dels periodistes també es pensen que sabem més del que publiquem i que ho abocarem tot entre clara i clara a peu de la platja.