Translate

dimarts, 30 d’agost de 2016

Punts d’acord i puntets de tírria

No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans.

Tenim assumit, amiga, que les relacions personals marquen sobremanera les polítiques en l’àmbit local. Moltes iniciatives, mocions, pactes o desacords s’expliquen abans per la tírria o simpatia que es poden tenir els actors públics que per estratègies llargament madurades. Això passa a Lleida, Valls, Figueres i Sant Vicenç dels Horts. És a dir, a tot arreu. 

La sorpresa, potser, és que hem descobert que el mateix principi primari d’acció política funciona amb idèntic resultat a la política dita de grans altures, que no és més alta que l’alçada de les escales per entrar al Congrés respecte de la Paeria. No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans. I és que els dos no es poden ni veure. Si tu fossis el socialista i el popular no et va permetre governar fa uns mesos, mantenint 100 punts  programàtics en comú, perquè ho ha de fer ell ara?, em preguntes. 

I estic amb tu, però a tots aquests personatges se’ls suposa –i cobren– una funció representativa que transcendeix, en molt, els seus puntets personals, que tenen dret a tenir-los. El que dubto és si la resta de mortals, plens de filies i fòbies personals com estem, ens hem de guiar per les seves, que són tan subjectives com les meves. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 30 d'agost de 2016

dimarts, 23 d’agost de 2016

Nens en guerra i fotos de nens


14 milions de menuts a l'Orient Mitjà estan patint

Tinc molts dubtes, amic, sobre les fotografies de nens víctimes de les guerres. Dubtes sobre el seu ús, tot i que entenc que aquestes imatges –de les més cruels que poden veure uns pares o uns padrins– poden ser eines potents per a conscienciar en contra de la barbaritat. Però, no estem ja en contra –tu, jo i la immensa majoria dels que ens estan llegint– de tot conflicte bèl·lic? 

dimarts, 16 d’agost de 2016

Ja tenim Govern?


Que siguin ells els primers en ser seriosos, no?

Ha estat, amiga, la pregunta de l’estiu en retrobar familiars i amistats. Bé, la segona, que la primera és sempre aquella de “et veig millor”, afirmació feta amb un escaire interrogatiu d’una certa mala llet... Entre parèntesis: familiars i amistats dels periodistes també es pensen que sabem més del que publiquem i que ho abocarem tot entre clara i clara a peu de la platja. 

dimarts, 9 d’agost de 2016

Sense mesurar el temps


Assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons

Suposo que des d'un punt de vista objectiu, amic, el temps és el que és. Però la seva mesura cronològica la fem en funció de les percepcions personals i et puc assegurar que aquests dies en tinc aquella que et permet assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons; aquella que et permet, fins i tot, donar-li tombs a una frase que superi un tuit o un titular.

dimarts, 2 d’agost de 2016

Quan el llibre és un llibre


En el moment que PP i PSOE es neguen ni tan sols a parlar amb CiU i PNV
 l’equilibri es trenca, i amb ell les pàgines del llibre

No he llegit cap llibre, amiga, que pugui ser interpretat en un únic sentit de ferro. Bé, si traiem als gihadistes amb l’Alcorà i als líders del PP amb la Constitució. Però ves per on, aquesta mateixa rigidesa amb la que et foten el llibre pel cap són capaços de saltar-se-la quan els hi convé. 

dimarts, 26 de juliol de 2016

La memòria traïda a sixena

És prou evident com aquelles peces salvades dels rapinyaires
han estat objecte de la màxima cura i dignificació museística.
Foto: Núria García


Més enllà de disquisicions jurídiques, amic, la insòlita decisió de trencar la unitat de les col·leccions artístiques del MNAC i el Museu de Lleida és una traïció a la memòria històrica. I comparar els esforços per salvar el llegat artístic del passat, de manera transparent i pagant, amb un espoli és una ofensa que només pot estar suportada per les mateixes fosques estructures d’estat que encara es resisteixen a tornar els originals d’aquells documents robats en la guerra per a reprimir persones. 

dimarts, 19 de juliol de 2016

‘Tila’, nova vida per a la ‘Puceta’

 La Puceta, una cadelleta que un desaprensiu va llançar,
juntament amb els seus 5 germanets, en un forat de reg a Fraga


Vaig llegir, amiga, que les ferides de l’ànima es poden recosir, però els forats no es reomplen: Ens toca fer-nos més grans i complerts com a persones i, així, el buit aparentment es fa més petit i és més suportable. Dolguts encara per la sobtada mort de la Kira, ens assabentem de la trista història de la Puceta, una cadelleta que un desaprensiu va llançar, juntament amb els seus 5 germanets, en un forat de reg a Fraga.