Translate

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Com un mitjó

Amb només 100 al càrrec, Crespin és l'atoritat més veterana a Lleida


A lo tonto a lo tonto, amiga, José Crespin s’ha convertit en l’autoritat lleidatana més veterana, complint cent dies en el càrrec de subdelegat del govern espanyol. I és que des de l’estiu, al mitjó institucional de Lleida li han donat la volta total. L’última baixa ha estat el president de la Diputació, Joan Reñé, que plega –no sense oferir resistència– abandonat pels seus davant la gravetat de la investigació judicial que l’amenaça. 

Pel mig, es va restituir a Ramon Farré com a delegat de la Generalitat posant fi al buit que va provocar el 155, i Fèlix Larrosa es va fer amb l’alcaldia després que Àngel Ros acceptés ser ambaixador a Andorra poques setmanes abans d’anunciar que no tornaria a optar a ser Paer en Cap. És una Lleida desconeguda, rumies... Tampoc tant, però sí que introdueix suficients elements d’incertesa com per a que comencin a canviar d’estratègies aquells que les havien dibuixat abans del juny passat. 

En el terreny municipal, per exemple, ahir es va presentar el projecte de Primàries Republicanes que impulsa l’ANC i que interpreto com una eina de pressió en favor de la unitat d’acció dels partits sobiranistes que corre el risc, en realitat, de sumar una sigla més al panorama d’una Paeria que ha estat una excepció accelerada respecte la bugada tranquil·la que era. És dimarts, comencem una setmana més;)

Article publicat al diari La Mañana el 16 d'octubre de 2018

dimarts, 9 d’octubre de 2018

Feixisme

El ressorgiment ultradretà torna a ser global.
Foto: 
Fa 9 h



VOX aplega 10.000 persones a Madrid, amic, el mateix dia que Jair Bolsonaro obté el 46% dels vots al Brasil –país que també va patir una dictadura–, la mateixa setmana que Matteo Salvini acusa la Unió Europea d’arruïnar Itàlia –com deia Mussolini de les democràcies a principis del XX– i el mateix mes que Madeleine Albright (la primera dona que va ser secretària d’estat dels EUA, amb Bill Clinton) publica el seu assaig Feixisme, un advertiment. És com per a estar preocupat, no? 

dimarts, 2 d’octubre de 2018

I ara, què?

Els estudiants de la UdL ahir van commemorar l'1-O
Foto: Tony Alcántara / La Mañana


He evitat aquest titular en el darrer any i mig, amiga, perquè la pregunta –de fet– no respon més que a un estat de desconcert, el mateix que va estar darrera les lamentables imatges de dissabte a Barcelona i la majoria de les accions dels CDR d’ahir. 

dimarts, 25 de setembre de 2018

El referèndum

El boicot dels 'piolins' va impedir el reconeixement
de l'1-O com a referèndum fora de Catalunya


A mi fer un altre referèndum, amic, no em molesta excessivament. Potser el moment per a debatre-ho no és el millor, just quan estem fent memòria –especialment gràfica– del que va ser l’1 d’octubre de 2017, però és gràcies a aquell exercici col·lectiu de radicalitat democràtica que una minoria a Espanya comença a veure’l com una sortida possible, des del reconeixement –amb la boca petita– que l’estratègia de la repressió político-judicial està enverinant les estructures del seu estat. 

dimarts, 18 de setembre de 2018

Europa ‘is different’

Valtònyc ahir, després del nou cop de la justícia europea...
Foto: ACN


Un altre cop a la justícia espanyola, amiga, i ja en van... Que un tribunal belga rebutgi l’extradició del raper Valtònyc per considerar que les lletres de les seves cançons no són cap delicte sinó un exercici de la llibertat d’expressió, hauria d’interpel·lar tots aquells demòcrates espanyols que en el darrer any s’han volgut empassar l’oli de ricí d’uns tribunals rancis per tal d’evitar que Catalunya decideixi si vol marxar o no d’aquesta Espanya. 

dimarts, 11 de setembre de 2018

‘Souvenirs’ al CV

Ahir li va tocar a la ministra de Sanitat: "No tots som iguals"...
Foto: Fernando Alvarado (EFE)



Sort, amic, que només tinc el títol d’una trista llicenciatura –que em va costar 10 anys de treure’m– i que el ritme de la feina mai em va permetre poder cursar cap màster... I ja és trist haver de fer aquesta confessió, perquè evidencia la limitació de la meva formació universitària, però m’alleugera saber que resto lliure de tota investigació sobre el meu currículum si en el futur ocupo un càrrec públic. 

dimarts, 4 de setembre de 2018

Kafkià

La caseta de Franz Kafka al Carreró de l'or, convertida en llibreria kafkiana


A la ciutat de Praga, amiga, cadascú pot trobar el seu raconet i jo aquest estiu vaig anar darrere les petjades de Franz Kafka (1883-1924). Amb una ment torturada pels complexos –dels quals en responsabilitzà l’autoritarisme inflexible del seu pare– i una obra salvada del foc pel seu amic Max Brod –el primer gran kafkià en incomplir les últimes voluntats de l’autor–, Kafka transforma les seves pors en literatura que transcendeix la persona, la ciutat i l’època.