Translate

dimarts, 14 d’agost de 2018

La cara i la creu

Àngel Ros en el darrer ple municipal que va presidir.
Foto: Núria García / La Mañana


Sóc de vacances fora de Lleida, amic, i m’estic perdent uns dies mogudets a la política local, em diuen. En tot cas, tinc la sensació que dec aquest #foradelloc no a l’ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra si no a qui ha estat el darrer alcalde. D’ell, i amb ell, vaig escriure el llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editors), en un moment en el qual –tot i les discrepàncies– podíem compartir una visió ideològica de la ciutat i la nació amb molts nexes comuns. Després va començar a jugar amb les paraules i els conceptes, en aquella època que el vaig batejar com el príncep equilibrista

Qualsevol mirada enrere que fem ara està condicionada pels primers fets que s’et planten a la memòria, i són els arbres plens de creus dels dos darrers anys que amaguen el bosc amb moltes cares dels dotze anteriors. Antoni Siurana, vist en perspectiva ara, guanya molt respecte d’allò que vam dir d’ell quan va marxar, apuntes... El dia a dia ens domina, i en l’època de les xarxes socials és l’últim tuit trending topic el que guanya la batalla del relat. 

Els periodistes en actiu –i no és cap excusa– vivim condicionats per la portada de demà i ens és molt complicat –i tampoc no tenim espai suficient– intentar fer un balanç objectiu. No ha estat mal alcalde, però li ha sobrat un mandat.  És dimarts, començo la setmana amb el mòbil desconnectat:)

Article publicat al diari La Mañana el 14 d'agost de 2018

dimarts, 7 d’agost de 2018

MM no és MB

Montse Mínguez, avui alcaldessa de Lleida en funcions.
Fotos: Selena García / La Mañana



Saps, amiga, que no tinc gaire confiança en aquells que expressen bones paraules i els hi costa molt traslladar-les a fets concrets. Allò dels fets i no paraules no deixa de ser un eslògan publicitari que, manta vegades, la realitat despulla. Una altra falca que m’arriba aquests dies és que Montse Mínguez no és Maria Burgués. 14 anys després, els socialistes de Lleida es troben de nou amb un alcalde (home) que marxa i deixa en funcions a la número dos (dona). 

Burgués, eterna mà dreta d’Antoni Siurana, va renunciar al seu dret a mantenir l’Alcaldia en favor d’Àngel Ros. Però MM no és MB i ja toca que tinguem una dona alcaldessa després de 40 anys, t’hi sumes... Ignoro –sóc ara mateix sota un para-sol–  si algú del PSC li ha demanat a Montse Mínguez que renunciï al dret que li van atorgar els mateixos que la van ubicar en el segon lloc de la llista. 

Que els socialistes del Consejo de Ministras li diguin a una dona que plegui per fer passar al capdavant un home –quan els dos tenen semblants capacitats de gestió– seria com deixar en simple estètica l’ètica de la cremallera de les llistes. Aquí ells perden, de moment, fins a unes properes primàries en igualtat de condicions. MB, a diferència de MM, tenia més ascendència al partit, i aquest és mascle. És dimarts, començo la setmana en xancletes;)

Article publicat al diari La Mañana el 7 d'agost de 2018

dimarts, 31 de juliol de 2018

Va d’enquestes

Les enquestes publicades parlen d'un PP recuperat
de la mà de Pablo Casado
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana


Ha tornat a passar, amic; aquest cap de setmana les enquestes publicades parlen d’un PP recuperat de la mà de Pablo Casado. Si Pedro Sánchez va ressuscitar d’entre els morts electorals el PSOE que acabava de guanyar una moció de censura, el popular fa ara el mateix després de defenestrar Soraya... amb bona part de l’equip ministerial que l’exvicepresidenta comandava en ser censurat. Què ens diuen, doncs, les enquestes? Que qualsevol canvi és ben valorat... mentre no n’hi hagi eleccions convocades a la vista! 

dimarts, 24 de juliol de 2018

L’OPA de la Crida

Fa dies que sóc en guàrdia davant el perill d'un excés de personalismes


Hi ha qui es sent cridat i qui no, amiga, al nou artefacte político-electoral posat en marxa per Carles Puigdemont. Confesso que fa dies que sóc en guàrdia davant el perill d’un excés de personalismes en l’immediat futur polític, i el cas del President cessat pel 155 és el més paradigmàtic, però no l’únic.  

dimarts, 17 de juliol de 2018

Postfranquisme

Un dels principis de la biologia també és preservar l'herència



Que alguns milers persones es puguin manifestar fent la salutació feixista davant el monument que enalteix la dictadura, amic, no em retrotreu al franquisme, sinó al què s’ha fet en els darrers 40 anys. És cert que els primers anys de la democràcia es van fer salts per superar el passat, però sota l’atenta mirada dels seguidors d’aquell que ho va deixar tot atado y bien atado. Cal no oblidar-ho i contextualitzar-ho. 

dimarts, 10 de juliol de 2018

A dues mans

"Que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta"


Extreta dels Evangelis, amiga, es va convertir en frase popular allò de “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Va ser escrita amb voluntat moralitzant i destinada a recomanar no fer publicitat dels actes de caritat, perquè aquell gest íntim perd el seu valor sincer en esbombar-lo. 

dimarts, 3 de juliol de 2018

Diàleg i trampa

Cunillera i Crespín prometen donar-li la volta a l'acció del PP...
Foto: Tony Alcántara / La Mañana


D’estrena a les institucions del govern espanyol a Lleida, amic, la paraula que més s’esbomba és la de “diàleg”, acompanyada d’una crida a la part citada a dialogar a no tornar a portar-se malament. El poden encotillar com vulguin: dins de la Llei, dins el marc de la Constitució, dins de... al temps que posen en valor el fet mateix de dialogar.