Translate

dimarts, 4 de desembre de 2018

La Reconquista

Tenen propostes municipals i tot!


24 hores després de l’inici de la reconquista de Vox, amic, hi ha a qui li tremolen les cames, perquè en la seva intimitat saben que han alimentat la bèstia franquista a base de culpar els altres, que som els nosaltres als que cridaven A por ellos! 

dimarts, 27 de novembre de 2018

Mentides i ‘fakes’

Només Borrell va veure una escopinada que sembla tenir vida pròpia...
Foto: EFE


Amb la mania d’utilitzar anglicismes per ser més moderns, amiga, el ministre Josep Borrell s’ha estalviat que al costat del seu nom aparegui la paraula “mentida”, ja que com a molt hem parlat d’escopinada-fake per a referir-nos a la que es va inventar que li havia fet un diputat. Mentir és lleig i mantenir la fal·làcia es castiga per la gent tot i aquella famosa dita del cap de la propaganda nazi, Joseph Goebbels, que “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”. 

dimarts, 20 de novembre de 2018

43 20enes

Als franquistes a Madrid només els planten cara les activistes de Femen
Foto: EFE


Era massa petit, amic, com per a entendre la importància de la data d’avui fa 43 anys, més enllà de tenir un inesperat dia de festa a l’escola i de despertar un insospitat instint tafaner amb el què vaig aconseguir que els meus pares em compressin unes quantes publicacions al voltant de la vida i obra del general –que llavors no adjectivaven com a colpista ni dictador–. 

dimarts, 13 de novembre de 2018

Espanya sospira

Sobre l'obra del professor Xosé Manoel Núñez Seixas


Suspiros de España, amiga, és l’encertat títol del darrer llibre del gallec Xosé Manoel Núñez Seixas, doctor en Història Contemporània i especialista en els nacionalismes comparats a l’Europa del segle XX. Parteix el seu assaig d’una pregunta incòmoda: “Existeix el nacionalisme espanyol?”, i comença a descriure la història de l’espanyolisme entre 1898 (quan es perden les colònies d’ultramar) i 2018. 

dimarts, 6 de novembre de 2018

Danys col·laterals

Ha faltat la mínima empatia cap els que pateixen la injustícia


Em quedo, amic, amb la reacció de sincera indignació que els escrits acusatoris de l’Estat contra els presos polítics ha provocat entre aquells als que considerem moderats. Tenim al país una sèrie de veus respectables i respectades que en els darrers anys han predicat (al desert, diuen) una aproximació mal entesa com a tercera via al conflicte que sacseja Espanya, que no és altre que l’aspiració independentista a Catalunya. 

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Transversalitat

Divendres a Alcoletge el públic va portar els ponents cap a
la interpretació més positiva del que han de suportar els propers mesos


En qüestió de dues setmanes m’han demanat presentar i moderar dos actes vinculats a l’estat d’ànim de l’independentisme, amiga, i he tingut dues sorpreses: la quantitat de gent que hi han aplegat i la transversalitat dels assistents. D’entrada, interpreto que el famós suflé no s’ha desinflat sinó que més aviat –si hem de seguir amb la comparació gastronòmica– tremola com una gelatina quan algú sacseja el plat: es mou com embogida però manté la fermesa estructural. 

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Montse Oliva

52 anys no és edat per marxar


Diumenge de tristor, amic, en conèixer la mort de Montse Oliva, que els darrers anys exercia de delegada a Madrid d'El Punt Avui. 52 anys no és edat per marxar –tampoc no sé trobar l’edat en la què puguis donar per esmunyida del tot la vida–, però és una dada que t’interpel·la directament quan has compartit joventut i t’has rigut de tot.