Translate

dimarts, 15 d’agost de 2017

Dos dies de pluja a l’agost


Ja és casualitat, amic, que els únics dos dies que m’ha plogut en la primera quinzena d’agost hagi estat en dos cementiris. Dèiem l’últim adéu a Francisco –el iaio Paco pels meus fills– l’1 a Sabadell i el 9 a Agramunt al seu últim germà viu, Alfonso Fernández Rodríguez. Sis anys de vida es portaven i només vuit dies de diferència en la mort, sense poder acomiadar-se l’un de l’altre, posant punt i final a una generació de postguerra. 

dimarts, 8 d’agost de 2017

Refieu-vos del professional


Si hi ha un lloc que visito cada estiu, amiga, és una llibreria, ja sigui a Lleida o en la població en què em pugui amagar uns dies. De casa, en tot cas, vaig sempre ben armat. Enguany, una relectura en honor al recentment desaparegut historiador i novel·lista francès Max Gallo; el seu Napoleón és un monument al rigor històric amb els polsims justos de ficció que ajuden a omplir aquells forats que la documentació no suporta. 

dimarts, 1 d’agost de 2017

Coses de la (falta de) coherència

Primer de tot, amic, gràcies per no felicitar-me ahir. Ja saps que Sant Ignasi de Loiola –contra el qual no en tinc res– uneix en la seva figura dues institucions que no me són molt properes: Església i Exèrcit; però vaja, igualment agraeixo als que ho van fer, que no tenien mala intenció. Són coses de la coherència, que procuro portar de la manera més digna possible. 

dimarts, 25 de juliol de 2017

Els que només es dediquen a mirar

Jo el que vull mirar és com la meva papereta entra en una urna.


Camí de l’1 d’octubre, amiga, encara haurem de veure titulars de tots els colors. En aquest joc del mocador que descrivia fa uns quants #foradellocs, sobiranistes i unionistes van acumulant errades que beneficien l’altre equip, però ara comencen a cobrar un cert protagonisme aquells que han decidit que el seu paper és només mirar com el mocador va canviant de mans. 

dimarts, 18 de juliol de 2017

El 18 de juliol i Primo de Rivera

El magnífic llibre de Josep Varela sobre Felip Solé
conté una potent reflexió sobre el mal de la dictadura de Primo de Rivera


Hauria de parlar d’aquesta data, amic, inici d’una cruenta guerra que va parir el règim feixista més llarg en la història d’Europa i dia en què es presenta una demanda contra la Paeria per mantenir alguns noms als carrers. Però en lloc del general Franco en vull parlar d’altre mal militar, Miguel Primo de Rivera, que va donar un cop d’estat al 1923 –amb l’aquiescència del rei– i va mantenir la seva dictadura fins al 1930. Generals que es revolten contra el poble al qual han de servir!, t’indignes... 

dimarts, 11 de juliol de 2017

L’Eix Gastronòmic


Les franquícies canviarien d'ubicació i es podria intentar una proposta
original en aquell tros de ciutat anomenat ara Eix Comercial.
Foto: Carrefour

Ara em passaré de frenada, amiga, però començo a tenir la intuïció que tampoc no li aniria tan malament a la ciutat la construcció del megaprojecte de Carrefour i la posada en marxa dels altres dos centres comercials previstos a Torre Salses i Vallrufea. Ni a la ciutat ni al comerç local, si entenem aquest com les botigues que encara mantenen la marca i la propietat d’abans de la irrupció de les franquícies. 

dimarts, 4 de juliol de 2017

El joc de “el pañuelo!!!”

Avui ens explicaran els ets i uts del referèndum de l'1O


Ignoro, amic, quina és la denominació en català d’aquest joc infantil, però quan jo el jugava, en una llunyana –en el temps– Cornellà era “El Pañuelo”... La cosa anava així: Al mig es posava un –o una– amb un mocador agafat pels dits de la mà estesa cap endavant. A dreta i esquerra, els dos equips en tensió. Al crit de “Pañuelo!!!” de cada equip sortia un membre corrent cap el mig amb un objectiu molt simple: agafar el mocador i tornar al grup sense que el contrari t’enxampi.