Translate

dimarts, 17 d’abril de 2018

‘Titulitis’

La preparació la dóna un paper timbrat?
Són col·leccionistes de papers adulerats...


L’escàndol del màster de la presidenta Cristina Cifuentes està obligant massa gent a revisar els seus currículums, amiga. I és que lluny de ser un anècdota, amenaça amb fer trontollar la forma com ens mirem els polítics. Molts de la meva generació vam ser els primers de les nostres famílies en accedir a la Universitat i tenir un títol que per als pares representava el somni d’haver encarrilat bé els seus fills, amb molt d’esforç, per uns camins per a ells absolutament impossibles. I només per això no puc suportar qui maquilla els seus mèrits. 

Més tard vam ser presa fàcil de la titulitis, l’ànsia per acumular diplomes que diguin de nosaltres que som més del que no ens pensem. Els polítics han d’estar preparats, pontifiques... La preparació la dóna un paper timbrat? Van fer ministre d’Interior un electricista i sindicalista, José Luis Corcuera, de qui es va fer befa pública per la manca de títols universitaris. Va resultar, finalment, ser un destraler amb la seva llei de la patada en la puerta, que hauria promogut igualment si en tingués quatre màsters de l’univers. 

Però amb ell es va marcar el camí del que no pot ser un polític: Algú sense títols. Segurament està més format qui hagi cursat dues carreres sense acabar-les que tots aquests col·leccionistes de papers adulterats sense haver obert un llibre. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 17 d'abril de 2018

dimarts, 10 d’abril de 2018

Emperadors

Els nous emperadors de la llei apliquen les punyetes
al seu reial interès...


Els imperis, amic, cauen per la força putrefacta de la seva corrupció interna, que els impedeix fer front les colònies que s’afarten de l'ànsia recentralitzadora. Li podríem aplicar aquesta pauta històrica a la boutade de “l’imperi de la llei”, expressió convertida en mantra de qui està més pendent de la propaganda que es fa de la seva realitat inventada –per a res paral·lela– que de la realitat mateixa, amb tots els matisos ideològics que aquesta mateixa té. 

dimarts, 3 d’abril de 2018

Tempesta

Bob Dylan dona sobre l'escenari tot el que valen els seus 76 anys


Escoltar Bob Dylan en directe, amic, és una experiència que vius de manera diferent a qualsevol altre artista. Dissabte a la nit, al Liceu, vaig poder comprovar –una altra vegada– que els crítics dels mitjans encara no han aprés que el seu públic sap al que va, i ni esperen aquelles coses que són normals en d’altres cantants, i en les seves cròniques ressalten com a negatiu: No té empatia amb el públic, ni el saluda, ni li adreça una sola paraula, ni... 

dimarts, 27 de març de 2018

El codi penal

La violència no ajuda a fer repúbliques modernes.
Fotografia: Selena García


Estem retornant al passat, amiga, i no als violents anys 30 com alguns s’estan autoenganyant, sinó al 1978, quan l’objectiu de la ciutadania era recuperar les institucions i forçar la llibertat dels presos polítics... 

dilluns, 19 de març de 2018

Padrines i padrins

El Pacte de Toledo va ser un pegat
i s'han petat la guardiola de les pensions.
Foto: Núria García / La Mañana


Estan revoltats, amic, totes les persones que viuen del sistema de pensions. Lluny del rebuig simple a la missèrima pujada del 0,25% que els hi ha aprovat Rajoy, les seves reivindicacions són un altre front obert que posa en qüestió la qualitat del suposat Estat social i democràtic de dret que propugna l’article primer de la Constitució de 1978. 

dimarts, 13 de març de 2018

Desconcert

La trencada de corda de Salvadó el perseguirà,
donant per vàlida la filtració interessada.


En uns temps de sobreinformació per totes les bandes, amiga, és comprensible l’estat de desconcert generalitzat que traspua la societat. Fent un símil musical segurament molt mal trobat, és lògic que no n’hi hagi concert perquè aquí tothom desafina, hi ha qui toca el violí amb guants de boxa i qui li importa un rave la partitura que se suposa li toca interpretar. 

dimarts, 6 de març de 2018

La vaga és dona

Una vaga és passar de la reivindicació simbòlica
a una acció ideològica...



Com li explico a la nostra amiga comuna de columna, amic, que no necessito dir-me feminista per a no comportar-me com un masclista? Per a demà-passat està convocada una vaga feminista i les veus crítiques s’han aixecat per la banda d’elles, precisament.