Padrines i padrins

El Pacte de Toledo va ser un pegat
i s'han petat la guardiola de les pensions.
Foto: Núria García / La Mañana

Estan revoltats, amic, totes les persones que viuen del sistema de pensions. Lluny del rebuig simple a la missèrima pujada del 0,25% que els hi ha aprovat Rajoy, les seves reivindicacions són un altre front obert que posa en qüestió la qualitat del suposat Estat social i democràtic de dret que propugna l’article primer de la Constitució de 1978. 

Parlant amb un parell d’ells (qui no té pensionistes al cercle familiar?) ets conscient que ja saben que fent un increment equiparable a l’augment de l’IPC en guanyen poc, ja que el problema no és només aquest. Fa anys que el sistema de la Seguretat Social està en fallida, i el Pacte de Toledo va ser un pegat que permetia pactar als partits polítics que no en farien electoralisme amb aquesta franja d’edat, evidentment transversal. 

Però es van petar la guardiola de les pensions!, t’indignes... I tant, amb el silenci còmplice dels primers que van congelar-les i mai han fet bandera contra els regals (perquè no ens els tornaran) a la banca per a que tinguin superàvits milionaris de nou. 

Ignoro si algú està repensant el model més enllà de re-privatitzar els meus estalvis, però mentre l’economia només doni per a nòmines de supervivència el que caldrà serà una (altra) revolució per arribar a ser padrines i padrins que respirin a fin de mes. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 20 de març de 2018