La vaga és dona

Una vaga és passar de la reivindicació simbòlica
a una acció ideològica...

Com li explico a la nostra amiga comuna de columna, amic, que no necessito dir-me feminista per a no comportar-me com un masclista? Per a demà-passat està convocada una vaga feminista i les veus crítiques s’han aixecat per la banda d’elles, precisament. 

La diferència d’una certa unanimitat en la celebració del 8 de març, respecte d’anyades anteriors, és que s’ha passat de la reivindicació únicament simbòlica a la convocatòria d’una aturada, que sent també simbologia sí que suposa afegir una acció ideològica. 

Una vaga, a més de ser una paraula de gènere femení –com la majoria de les que intento escriure avui–, és una declaració d’intencions que xoca amb les estructures mentals de la dreta. Però seria una estupidesa identificar dreta amb masclisme!, mires de corregir-me... Evidentment, les dones de centre-dreta que conec ni rebutgen ni abjuren de les reivindicacions feministes, però la vaga no va amb elles, tot i treballar per a la major visibilitat femenina a les empreses i institucions. 

De fet, històricament, la dreta ha tingut més dones caps de llista electorals, per exemple, que l’esquerra. Una altra cosa són les argumentacions per a oposar-s’hi, però la dialèctica va per barriades i no les condiciona la genètica. És dimarts, comencem la setmana més femenina que mai;)

Article publicat al diari La Mañana el 6 de març de 2018