No és el mateix una bala que una paraula

Els ministres de l'Interior i de Justícia. Fotografia: Republica.com

Puc entendre perfectament l’angoixa, el desassossec i l’emprenyada de les víctimes dels terroristes que ara aniran sortint en llibertat mercès a una decisió tècnico-judicial del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Cap jutge, cap llei ni cap interpretació de les lleis pot retornar el somriure trencat per una bala o una bomba. Ho entenc, sense escletxes! Però sóc incapaç de sentir la mateixa empatia per aquest govern del PP que amaga les seves decisions ideològiques darrera tecnicismes legals. Ara, una altra interpretació tècnica de les mateixes lleis li ha donat una contundent puntada de peu a la seva ideològica manera d’afrontar els conflictes.

El míting més delirant de Max Cahner

Max Cahner ha mort als 76 anys. Fotografia: Cristina Calderer / Diari Ara 

Vaig conèixer Max Cahner l’any 1994 en el decurs del míting probablement més delirant al que els dos, ell com a polític i jo com a periodista, havíem assistit fins a la data. No recordo el poble del Segrià on es feia, però sí que al que fou primer conseller de Cultura de la Generalitat amb Jordi Pujol el va haver de rescatar Víctor Torres d’un públic desconfiat, molt desconfiat. Dos anys després, en Torres es va haver de menjar, amb molt disgust, algunes de les paraules que aquella nit va dir plenament convençut.

Fuck the Police

Una parella de Mossos d’Esquadra van darrera teu durant tres quilòmetres guardant una distància d’uns 50 metres; quan entres en una carretera secundària t’avancen, te paren i et diuen que et multen per no portar cordat el cinturó de seguretat... El xaval s’estira manifestament el cinturó, que porta posat des que va sortir del taller on acabava de reparar el vehicle, fent un gest de no entendre res. L’agent, només, li demana els papers... “És la seva paraula contra la del Mosso”, ens diuen a l’oficina de Defensa Jurídica que ens recomana pagar els 100 euros abans no siguin 200 i donar per perduts els tres punts del carnet de conduir...

Un Museu Morera possible i poc ambiciós?

Imatge del projecte presentat al 2006 del Museu d'Art de Lleida, concepte que unia el Morera i la Panera.
Fotografia: Ajuntament de Lleida

La proposta de l’Ajuntament de Lleida d’ubicar definitivament el Museu Morera a l’edifici de l’antiga Audiència a la Rambla Ferran em sembla, a priori, una solució aparentment possibilista i evidentment amb falta d’ambició de ciutat. Ho llanço així, d’entrada, perquè ningú no es porti a engany i perquè espero, en tot cas, que en els propers mesos algú em convenci que estic equivocat i em faci veure les bondats d’aquest aparentment nou futur de la pinacoteca municipal.

Avui ens donem la mà, ho vull tornar a fer demà

Recullo el testimoni d’en Sergi Monteagudo i el seu Àtoms i lletres, ja que des d’avui i fins el proper dia 12 aquest bloc queda enllaçat per la independència a través d’una original iniciativa d’unes blocaires que permet que ens donem la mà virtual durant la Diada Nacional de Catalunya. Que ningú no es porti a engany, avui ens donem la mà reivindicant una futura Catalunya constituïda en Estat independent. Però això no significa ni que li retiri la mà a qui no pensi com jo ni que vulgui que em comptin en no-sé-quina-facció-específica-de-no-sé-quina-part...

#Diada-13, sí però no

Sembla mentida, però una altra vegada els partits polítics tornen a encarar la Diada Nacional de Catalunya amb el pas canviat. Un any després de la mobilització històrica del 2012, a una setmana de la cadena humana “Via cap a la Independència” convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, només quatre formacions polítiques de les vuit que composen el Parlament de Catalunya tenen clar què fer el proper l’Onze de Setembre. Les altres quatre juguen a un confús sí però no, no sigui que surti bé i jo no aparegui o que surti malament i diguin que hi era...

CUP vs. ...

Cartell de la primera campanya de les CUP a la ciutat de Lleida, l'any 2007

Analitzar els comportaments electorals de la Candidatura d’Unitat Popular a Lleida, entranya un problema de falta de profunditat per la poca experiència acumulada, només s’han presentat en tres conteses i no han complert cap cicle electoral sencer de Municipals, Generals i Parlament. Així que, més aviat, me la jugaré avui amb més opinió que informació... Prepara’t per rebre de tots els costats, eh!