#Diada-13, sí però no

Sembla mentida, però una altra vegada els partits polítics tornen a encarar la Diada Nacional de Catalunya amb el pas canviat. Un any després de la mobilització històrica del 2012, a una setmana de la cadena humana “Via cap a la Independència” convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, només quatre formacions polítiques de les vuit que composen el Parlament de Catalunya tenen clar què fer el proper l’Onze de Setembre. Les altres quatre juguen a un confús sí però no, no sigui que surti bé i jo no aparegui o que surti malament i diguin que hi era...

La clau d’aquesta situació, al meu entendre, és que s’està confonent l’anècdota amb la categoria. La cadena humana (que no és pas anecdòtica) no és el procés ni del dret a decidir ni de la independència de Catalunya, és una acció més declaradament decantada cap a aquest segon final del procés. Però a hores d’ara no deixa de ser un dels finals possibles. És en la mateixa essència del concepte democràtic del dret a decidir on s’ha de trobar el mínim comú denominador d’unes forces polítiques que, una altra vegada, es veuen sobrepassades per l’acció al carrer i no saben com actuar. I aquest mínim comú denominador es demostra al Parlament, en els posicionaments polítics diaris i no només sortint en una foto petita al costat d'una giga-foto de centenars de milers de persones unint part del país.

Em sembla lògic que partits polítics que no tenen la independència en el seu ideari no participin a la convocatòria de l’ANC. I això no diu res en contra dels seus esforços perquè Catalunya es pugui pronunciar sobre el seu futur en una consulta. Aquells que dubten són víctimes d’una deliberada confusió dels termes “dret a decidir”, “sobirania” i “independència”, que fins ara els hi anava bé per nedar, guardar la roba i no perdre el tiquet de la piscina. No ser-hi a la cadena humana no obliga a anar contra ella.

Per una banda, Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya posen la carn a la graella, cada un amb la seva modulació específica, confiats en un èxit de participació que refermi les seves apostes estratègiques en un temps ben definit com de transició política. A l’altre costat, Partit Popular i Ciutadans treballen de valent en l’intent de desinflar el que anomenen manipulat soufflé independentista.

Aquests quatre ho tenen clar: una entitat privada convoca una mobilització independentista i estan a favor o en contra. O es posen al costat o li fan front.

Espectacular portada del Periódico de l'any passat

Els altres? S’agafen al concepte del Dret a Decidir com a un clau roent, naveguen davant la incertesa de no saber què és millor per als seus interessos tàctics, i s’escuden en arguments força complicats per defensar el seu sí però no o no però sí...

Unió Democràtica de Catalunya pretén fer valdre el pes d’un Josep Antoni Duran i Lleida com a pont de connexió amb el Gobierno de Madrid “para lo que pueda pasar” sense estirar massa la corda. Així, com a partit polític no hi participa, ells són confederals, però una part de la seva militància i quadres es deixaran veure.

El Partit dels Socialistes de Catalunya... Ostres! És que no sé quina cosa original poder dir... Diguem-ne que estan dividits entre un Pere Navarro que vol fer pagar l’ANC les hores extres dels Mossos d’Esquadra i un Àngel Ros que demana un racó sense estelades per poder anar a entrellaçar les mans amb un grapat de federalistes. Com a partit no hi van, estan en contra però donen llibertat els militants que ho vulguin per participar. Estan a favor del dret a decidir, però encara és hora que decideixin què han de decidir quan es decideixi si han de decidir alguna cosa...

Iniciativa per Catalunya està en una fase semblant a la dels socialistes, no es pensin, però sense tensions internes ni innecessaris espectacles mediàtics de cara a la galeria donat que es situen prudentment en el punt d’intersecció de tots els finals possibles. Al seu dia es van saber posar en la foto d’inici de Legislatura juntament amb CiU i ERC per liderar aquests temps incerts sense amagar que no són independentistes. Tampoc no han decidit què decidiran, però treballen per a que el resultat final ja els vagi bé. Posant pel davant la bandera de la reivindicació social tenen garantit el seu espai en una futura Catalunya independent, federada, confederada, autonòmica o assimilada.

Finalment, la Candidatura d’Unitat Popular actúa per elevació. Volen la independència dels Països Catalans, no només d’una part, i no la volen dins la Unió Europea, però igualment es mostren en desacord amb l’actual statu quo autonomista vingut a menys. A hores d’ara, intueixo que haurà cupaires a la cadena humana i cupaires en les seves manifestacions pròpies. [Afegit després de publicat: A la cadena de l'ANC participaran els tres diputats al Parlament, mentre els militants estan convocats a encerclar La Caixa, la seva pròpia cadena... El que deia!]

A partir d’aquí, no s’estranyin que el mateix Onze de Setembre per la nit sentim de tot... Algunes coses ja les puc avançar, eh! Populars, Ciutadans, i molt probablement l’aparell del PSC posaran l’accent en què, tots sumats, la cadena humana no la conformen els milions de catalans i catalanes que varem donar per bons que van sortir al carrer l’any passat. CDC i ERC rivalitzaran sobre si cal convocar ja la consulta o esperar una mica més, Unió i ICV es felicitaran pel poder de convocatòria de la societat civil i la CUP procurarà que de les seves mobilitzacions en parli algú.

Només confio en què, al igual que al 2012, cap incident, per petit que sigui, serveixi d’excusa per presentar com una bretolada la que té pinta que serà una magnífica expressió de la voluntat popular catalana, que vol decidir el seu futur com a nació democràticament a les urnes. Fins ara, altres han decidit i, des de fa 300 anys, ho han fet a la contra. Tampoc no es podrà evitar una foto de portada a Madrid que dóni la impressió contrària.

Si al 2012 la Diada va provocar unes eleccions avançades al Parlament de Catalunya, enguany només pot aspirar a definir una data per a la consulta. Això sí, i demostrar que no estem davant una simple moda que es canvia amb una oferta de nou finançament autonòmic!

Jo, en tot cas, estaré enllaçat per la independència a través d’una original iniciativa d’unes joves blocaires que permet que ens donem la mà virtual durant la Diada. Encara hi sou a temps per sumar-vos aquí: http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/