Avui ens donem la mà, ho vull tornar a fer demà

Recullo el testimoni d’en Sergi Monteagudo i el seu Àtoms i lletres, ja que des d’avui i fins el proper dia 12 aquest bloc queda enllaçat per la independència a través d’una original iniciativa d’unes blocaires que permet que ens donem la mà virtual durant la Diada Nacional de Catalunya. Que ningú no es porti a engany, avui ens donem la mà reivindicant una futura Catalunya constituïda en Estat independent. Però això no significa ni que li retiri la mà a qui no pensi com jo ni que vulgui que em comptin en no-sé-quina-facció-específica-de-no-sé-quina-part...

Si vols "fer la cadena" des de l'inici, ves a http://joandemataro.blogspot.com.es/

Com molts altres, vaig arribar a la convicció que Catalunya necessita exercir de manera plena la seva independència política per pur esgotament de l’actual model de l’Estat Espanyol, articulat en base a una transitòria solució mig federalitzant. Ho entenc, eren temps en què el més important era recuperar els anys perduts a tots els pobles d’Espanya sota les botes dels generals. La consolidació de la democràcia, però, ha comportat curiosament el retorn a tics colonialistes. 

De família andalusa, nascut per casualitat a Barcelona i criat en un ambient de lògica enyorança del nadiu Puente Genil (Córdoba), el meu passat no el tinc entroncat amb cap greuge familiar per la llengua prohibida, amb cap vella història de recels locals que encara s’arrossegui per les cantonades del meu poble, ni amb cap significació simbòlica, més enllà del que he anat llegint als llibres d’Història, del que va succeir fa 300 anys.

Però com a pare d’una família catalana formada per casualitat i convicció a Lleida i orgullós de la nostra residència a la tranqui-la Torrefarrera, el futur dels meus fills no el vull pendent que hagin de justificar en quina llengua han après a estimar, ni si els miren d’una manera o una altra per l’origen dels seus pares, ni allunyats de la possibilitat de participar activament en el disseny del seu futur i el dels seus.

Discrepo dels que ens acusen d’enfrontar la societat, de voler aixecar fronteres o de ser egoistes. La frontera, cada dia, se l’estan aixecant els que mostren nul respecte i menyspreu per les idees diferents. I així, al menys per a mi, no hi ha possibilitat de diàleg. M’agradaria estendre-les la mà sense por que me la mosseguin.

Igual demà... De moment, aquest #foradelloc t’anima a seguir aquesta cadena virtual amb en Jordi Segura, un Superguerrer en lluita ll*ll.  

Feliç Diada!