Un Museu Morera possible i poc ambiciós?

Imatge del projecte presentat al 2006 del Museu d'Art de Lleida, concepte que unia el Morera i la Panera.
Fotografia: Ajuntament de Lleida

La proposta de l’Ajuntament de Lleida d’ubicar definitivament el Museu Morera a l’edifici de l’antiga Audiència a la Rambla Ferran em sembla, a priori, una solució aparentment possibilista i evidentment amb falta d’ambició de ciutat. Ho llanço així, d’entrada, perquè ningú no es porti a engany i perquè espero, en tot cas, que en els propers mesos algú em convenci que estic equivocat i em faci veure les bondats d’aquest aparentment nou futur de la pinacoteca municipal.

Com a punt fort primordial d’aquesta aposta s’esmenta la reducció de costos respecte del projecte redactat l’any 2006 i, en temps de crisi, sembla evident que la raó de l’estalvi ha de primar per sobre de tot. Sense haver fet un estudi pressupostari acurat es parla ja que potser aquesta proposta pot reduir en un 50% el cost del Morera previst ara fa set anys i que mai va passar del paper. Permeti’m que ho dubti.

Per vestir-ne la nova ubicació s’esmenta el fet positiu del valor històric de l’edifici que va acollir l’Audiència Provincial i que, des del trasllat de la seu judicial al Canyeret, alberga diferents serveis municipals sempre amb un cert sentit de provisionalitat donades les particularitats i incomoditats arquitectòniques de l’immoble. Incomoditats i particularitats, per cert, no gaire diferents de les que pateix l’actual seu provisional del museu al vell Casino Principal.

Un altre factor ambiental a favor de la nova proposta és el fet que la Paeria té previst remodelar la Rambla Ferran i el Morera es convertiria en un atractiu del nou passeig... Parlem novament d’uns dibuixos i una declaració d’intencions igualment marcades per la falta de disponibilitat econòmica per afrontar aquesta artèria de la ciutat.

Aclarir, pels que ho desconeguin, que sóc part mínimament implicada en el procés que va plantejar al 2006 el projecte de finalització del complex museístic Panera-Morera sota el concepte de Museu d’Art de Lleida (MALL) impulsat pel llavors tinent d’alcalde Xavier Sàez. Ho escric per evitar interpretacions esbiaixades sobre el que dic i estranyes intencions per part meva. Exposo dubtes, precisament, des del coneixement que en tinc d’aquella època.

Reunió de la Comissió de Seguiment del futur Morera.
Fotografia: Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida

La sensació que em queda és que l’alcalde Ros ha tornat a jugar amb un nou cop d’efecte, una ubicació inesperada!, davant la pressió de la comissió pública sobre el futur Museu forçada per entitats que, ara, s’han afanyat a valorar positivament la que consideren una “resposta” a la demanda ciutadana. Però, insisteixo, crec que és una resposta aparentment possibilista i evidentment amb falta d’ambició de ciutat. M’explico.

Des de l’òptica del possibilisme econòmic, recordar que el projecte del MALL de 2006 (que ja no és visitable al web de la Paeria, per cert) va ser redactat per l’arquitecte municipal Ezequiel Usón enlloc d’encomanar-lo a un gabinet extern, com es fa ara.

En aquella època l’edifici es va xifrar en uns 10 milions d’euros, que es van rebaixar als 6,5 en una revisió posterior. I segurament encara ara es podrien retocar molt més els costos d’un projecte redactat en època de vaques grasses, quan el totxo es pagava a preu d’or i que incloïa novetats arquitectòniques que a ben segur podrien ser prescindibles a l’actualitat donada la situació de les arques públiques.

Portar el Morera a la vella Audiència comportarà els costos de rehabilitació i adaptació de l’edifici, inicialment xifrats en uns 4 milions d’euros. Més, i aquí sembla ser que ningú no ha reparat, el que costi també acabar amb la provisionalitat que igualment viu el Centre d’Art la Panera. Un dels grans problemes d’aquest país és que tota provisionalitat sembla condemnada a ser definitiva...

Ubicar el Morera al costat de la Panera no és un caprici qualsevol. La interacció conceptual i física entre ambdós centres artístics es va planificar al seu dia en el Pla de Museus de Lleida de 1996 i, fruit d’això, l’actual Panera és incomplerta, amb oficines provisionals, sense un magatzem com cal, fins i tot sense serveis i amb aquella escala i l’ascensor a l’aire lliure...

L'edifici de la Panera, només una primera fase
que ara no es complertarà?
Fotografia: Jordi V. Pou / Viquipèdia

La rehabilitació de l’antiga llotja medieval que durant anys va ser seu de la Policia Nacional ja es va fer, de manera provisional, a l’espera que l’edifici de nova planta que s’havia de construir al seu costat acollís tota una sèrie de serveis comuns dels quals no disposa l’actual centre de producció d’arts contemporànies. Magatzem pensat en clau de futur, oficines d’administració funcionals, un auditori, cafeteria i botiga eren serveis comuns al Morera i la Panera previstos al projecte de 2006. Perquè, suposo, la Panera no la deixarem com està? O sí?

Si fa no fa, resulta que al final els diners vindrien a ser els mateixos. Financerament parlant, ambdues propostes flaquegen del mateix: És necessària la implicació econòmica d’Estat i Generalitat. Set anys abans, amb governs tripartits a Catalunya i Lleida i l’Estat governat pel PSOE, només aquest va fer efectius els compromisos adquirits, habilitant 1 milió d’euros que es van haver de tornar perquè ni Generalitat ni Paeria van saber moure un sol euro en favor del Museu Morera. Ara, en principi, aquelles sinèrgies ja no existeixen amb Barcelona i Madrid.

Finalment, comparteixo amb l’alcalde Àngel Ros la seva idea que la ciutat de Lleida ha de dotar-se d’equipaments que projectin l’ambició de la ciutat i seva voluntat de ser la capital interior de Catalunya. Podríem discrepar sobre la concreció d’alguna obra específica (sobre gustos, ja saben...), però em sembla evident el plantejament estructural que guia la planificació de l’obra pública.

Per això, veig poca imatge d’ambició de ciutat en renunciar a una proposta com la del MALL (on l’edifici històric acull l’art contemporani i l’edifici contemporani és seu de la pinacoteca històrica), evitant potenciar al màxim aquella gran illa cultural que va dels peus de la Seu Vella al Museu de Lleida a canvi de donar un nou ús a un ranci edifici al mig de Rambla Ferran i mantenir a precari el principal centre de producció artística contemporània de Catalunya després del Centre d’Art Santa Mónica.

Em sumo, així, al debat. Segurament tard i una mica fora de lloc. Agrairia arguments que em convencin que estic equivocat.