 |
| Cartell de la primera campanya de les CUP a la ciutat de Lleida, l'any 2007 |
Analitzar
els comportaments electorals de la Candidatura
d’Unitat Popular a Lleida,
entranya un problema de falta de profunditat per la poca experiència acumulada,
només s’han presentat en tres conteses i no han complert cap cicle electoral
sencer de Municipals, Generals i Parlament. Així que, més aviat, me la jugaré avui amb més opinió que informació...
Prepara’t per rebre de tots els costats, eh!
Les
CUP neixen d’una conjunció de moviments minoritaris amb certa tradició en el
que podríem anomenar l’espai independentista socialista. A la demarcació de Lleida es varen llançar a
la Segarra, obtenint dos regidors a Torà i 53 vots a Biosca ja a les Municipals de 2003.
[Advertit per Josep A. Vilalta de la inconcrecció històrica d'aquest paràgraf anterior, precissar que els dos primers regidors de la CUP a Terres de Lleida van ser electes l'any 1995 a Biosca. Si esteu interessats en els detalls d'aquesta època i zona, aquí podeu llegir les seves autoritzades paraules: Quatre ratlles sobre l’independentisme a la Segarra, CUP Torà: tres, dos un... zero? (I) i CUP Torà: tres, dos un... zero? (II)]
La seva primera aparició electoral a la capital del Segrià data de les Municipals de 2007, aplegant 1.030 vots dels 1.216 a tota la demarcació. Perden un dels regidors de Torà i incideixen en part del desgast d’Esquerra davant les urnes. Quatre anys després, a les Municipals de 2011, es despleguen pel territori amb 2.185 vots, recuperen el segon regidor a Torà, entren al consistori de les Borges Blanques i són la llista més votada a Alfés. En aquest petit municipi del Segrià, amb tres regidors, són la única oposició davant el pacte dels quatre regidors de CiU i ERC.
[Advertit per Josep A. Vilalta de la inconcrecció històrica d'aquest paràgraf anterior, precissar que els dos primers regidors de la CUP a Terres de Lleida van ser electes l'any 1995 a Biosca. Si esteu interessats en els detalls d'aquesta època i zona, aquí podeu llegir les seves autoritzades paraules: Quatre ratlles sobre l’independentisme a la Segarra, CUP Torà: tres, dos un... zero? (I) i CUP Torà: tres, dos un... zero? (II)]
La seva primera aparició electoral a la capital del Segrià data de les Municipals de 2007, aplegant 1.030 vots dels 1.216 a tota la demarcació. Perden un dels regidors de Torà i incideixen en part del desgast d’Esquerra davant les urnes. Quatre anys després, a les Municipals de 2011, es despleguen pel territori amb 2.185 vots, recuperen el segon regidor a Torà, entren al consistori de les Borges Blanques i són la llista més votada a Alfés. En aquest petit municipi del Segrià, amb tres regidors, són la única oposició davant el pacte dels quatre regidors de CiU i ERC.
No
deixa de ser significatiu que tant a les Borges com a Alfés la pujada de les
CUP comporten, especialment en el segon cas, la pèrdua de dues alcaldies d’Esquerra. Com ja vaig
explicar a la trilogia inicial d’aquesta etapa estiuenca
dels #foradelloc, els cupaires van saber captar un vot molt jove i emergent juntament amb votants desencisats d’ERC.
A la
ciutat de Lleida, la candidatura encapçalada per la jove advocada Esther Sancho
creix fins als 1.464 electors aquell maig de 2011. Juntament amb el PP, són la única força política que creix respecte les
eleccions del 2007. En canvi, en arribar la convocatòria al Parlament de Catalunya de novembre de 2012, les
primeres en les quals les CUP obtenen representació parlamentària per
Barcelona, el seu impuls es veu refrenat... 1.560 vots són un magre resultat
per exhibir si hem de parlar d’una etapa de creixement a la capital. I més quan a la resta
del territori de Ponent arriben fins
a la no menyspreable xifra de 6.302 votants, tot i amb això per sota del
resultat de Ciutadans.
 |
| El Roser va centrar els primers discursos de les CUP. |
Què
ha passat? Que ERC està recuperant el seu electorat i ja no és un hort fàcil
on collir. A la ciutat de Lleida, les CUP es varen
organitzar a partir de 2004 al voltant del Casal Ocell Negre i una persistent campanya contra la
conversió del Roser en Parador Nacional que, amb el caldo de cultiu de
l’enfrontament intern a les files republicanes, en aquella època als governs de la Paeria i la Generalitat, afavorí la seva embranzida inicial.
L’atomització d’Esquerra entre Reagrupament
i Solidaritat encara ofereix un coixí de creixement les
CUP a la capital fins al 2011, però comencen a patir aquell mandat els efectes secundaris que els
republicans siguin a l’oposició a la Paeria. Es va diluint la força de presentar-se com a
“més coherents” des de l’esquerra independentista perquè a ERC desapareixen les
contradiccions manifestes d’estar en un govern de coalició.
Conscients, considero, d’aquesta inesperada limitació, els militants o
adherits o simpatitzants de les CUP (no vull que soni a broma, és que desconec
la terminologia interna que utilitzen) es van fent més actius en altres àmbits de mobilització social que, a
més, la crisi afavoreix. No organitzen, però sí recolzen activament plataformes
de reivindicació a les quals també es va apropant cada vegada més Iniciativa, com el moviment 15-M, la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca… I l’entorn
digital de les xarxes socials on l’oposició a l’activitat municipal es
mostra hiperactiva en el darrer any.
Aquest nou escenari, en
tot cas, només és aplicable a la ciutat de Lleida, on el vot és urbà i més
en clau ideològica, on les dinàmiques nacionals adquireixen un pes que pot
arribar a ser determinant també a les eleccions locals. A comarques, mentre
tant, el resultat del Parlament fa albirar una bona campanya d’implantació als pobles
i viles de cara a les Municipals de 2015. Podran presentar candidatures
a totes les capitals de comarca de la Plana de Lleida? És possible! Al seu favor compta el fet que
són presents i actius a qualsevol plataforma de reivindicació i moviment
juvenil local i que al Parlament van fer bons resultats a ciutats com Balaguer i Mollerussa.
 |
| "Acció política"de la CUP davant la Paeria... Fotografia: CUP Lleida |
I a la capital del
Segrià? Sospito que la seva projecció no serà tan consistent com al territori
i, a hores d’ara, no crec que tinguin garantida la seva entrada al Saló de
Plens de la Paeria el 2015. Han centrat els seus esforços en
reivindicacions lloables, com la recuperació de les Basses d’Alpicat i
la dignificació del Museu Morera, però allunyades de les necessitats
diàries i palpables d’una ciutadania que després és cridada a votar.
Des d'una òptica d'estricta tècnica electoral, les CUP, a més de la resposta del cens electoral a les seves propostes, s'hauran de barallar amb la Llei D’Hondt i el sistema de repartiment dels darrers escons. I aquí és molt possible que hagin de competir amb Ciutadans si és que finalment es decideixen a presentar una candidatura municipal amb cara i ulls. Si al 2007, Ciudadanos, van fregar els 1.000 vots a la ciutat de Lleida, al 2011 es van enfonsar a 400, però al novembre de 2012, al Parlament, van obtenir 3.692 vots (doblant les CUP) que fan disparar les alarmes tant a PSC com a PP, el seu niu original de votants amb un discurs gens local i exclusivament basat en l’anticatalanisme més visceral que li fabriquen a Barcelona. Al total de les comarques de Lleida, el seu últim rècord és de 6.881 electors, uns 500 més que els cupaires.
M’aventuraré a esmentar alguns dels factors que juguen “a la contra” de les CUP a dos anys vista de les Eleccions Municipals de 2015. Cupaires, no us prengueu com una crítica feroç, sinó com reptes a superar.
Des d'una òptica d'estricta tècnica electoral, les CUP, a més de la resposta del cens electoral a les seves propostes, s'hauran de barallar amb la Llei D’Hondt i el sistema de repartiment dels darrers escons. I aquí és molt possible que hagin de competir amb Ciutadans si és que finalment es decideixen a presentar una candidatura municipal amb cara i ulls. Si al 2007, Ciudadanos, van fregar els 1.000 vots a la ciutat de Lleida, al 2011 es van enfonsar a 400, però al novembre de 2012, al Parlament, van obtenir 3.692 vots (doblant les CUP) que fan disparar les alarmes tant a PSC com a PP, el seu niu original de votants amb un discurs gens local i exclusivament basat en l’anticatalanisme més visceral que li fabriquen a Barcelona. Al total de les comarques de Lleida, el seu últim rècord és de 6.881 electors, uns 500 més que els cupaires.
M’aventuraré a esmentar alguns dels factors que juguen “a la contra” de les CUP a dos anys vista de les Eleccions Municipals de 2015. Cupaires, no us prengueu com una crítica feroç, sinó com reptes a superar.
La basculació que intueixo de
les seves prioritats, de l’eix nacional (que no abandonen, però) cap a l’eix
social (que tampoc abans no tenien oblidat, eh!) els farà xocar també amb Iniciativa,
que com ERC es troba en fase de recuperació de l’electorat. A més, aquesta confrontació
es desenvolupa en un context diferent al que estaven acostumats fins ara. Els
anomenats moviments socials es mouen en una clau ideològica d’esquerres
on el factor independentista no és determinant i molts dels seus referents, de
fet, són externs a la dinàmica política catalana. Aquí Iniciativa es
podrà beneficiar de l’efecte de representar el trencament del bipartidisme
espanyol en favor d’Izquierda Unida...
 |
| David Fernàndez, portaveu parlamentari. |
Les CUP han d’evolucionar
la seva posició institucional. Ja els va costar assumir la seva
participació al joc presentant-se al Parlament de Catalunya i una vegada que hi
són sembla ser que els hi dol. David Fernàndez,
portaveu parlamentari i, per tant, la cara de la formació per al gran públic, no
l’he vist per la ciutat de Lleida! S’ha de tenir present que són els polítics d’àmbit
nacional i estatal els que copen portades, espais de TV i ràdio, servint d’efecte
ganxo per donar a conèixer els activistes locals.
Clar que no es tracta
només de coses d’imatge, sinó també d’estructures internes de funcionament.
La voluntat de respectar al màxim el moviment assembleari com a únic òrgan de
pressa de decisions encotilla els moviments dels representants d’aquesta
assemblea fins al punt que, en el cas del Dret a decidir, mostren una
posició difícil de seguir a través de les actes del propi Parlament, ja que
fins i tot van arribar a dividir el vot dels tres diputats de manera confusa.
Encara més, tot i ser una força política amb curta història potser ja acumulen algunes "tradicions" que haurien de trencar, com la de no repetir candidats. Una cosa és advocar per la limitació de mandats dels electes i una altra no fixar un cartell electoral més o menys estable davant la ciutadania.
Encara més, tot i ser una força política amb curta història potser ja acumulen algunes "tradicions" que haurien de trencar, com la de no repetir candidats. Una cosa és advocar per la limitació de mandats dels electes i una altra no fixar un cartell electoral més o menys estable davant la ciutadania.
El
segon sentit és menys anecdòtic. Mostren amb orgull la seva joventut, també com
a estratègia política, però tot i ser més joves que la resta de polítics, la
majoria dels dirigents de les CUP ja encarrilen els 40... I aquesta és una
dècada on les prioritats personals i socials també es mouen. Tenen discurs i imatge
atractiva per a la gent que ja fa temps que ha abandonat la Universitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada