Fuck the Police

Una parella de Mossos d’Esquadra van darrera teu durant tres quilòmetres guardant una distància d’uns 50 metres; quan entres en una carretera secundària t’avancen, te paren i et diuen que et multen per no portar cordat el cinturó de seguretat... El xaval s’estira manifestament el cinturó, que porta posat des que va sortir del taller on acabava de reparar el vehicle, fent un gest de no entendre res. L’agent, només, li demana els papers... “És la seva paraula contra la del Mosso”, ens diuen a l’oficina de Defensa Jurídica que ens recomana pagar els 100 euros abans no siguin 200 i donar per perduts els tres punts del carnet de conduir...

El noi multat té 22 anys i és d’aquells pocs joves que trenca les estadístiques perquè té feina. Dur de neurona amb els estudis, al seu dia es va formar com a mecànic en un centre de Lleida en el qual entren aspirants a ni-nis i en surten paios responsables que es rifen els tallers de la ciutat. Se’ls rifen perquè han estat formats en un clima de rígida disciplina professional, on les errades no es paguen amb punts sinó amb el risc de pèrdua de la feina.

Paraula contra paraula! Què val la paraula d’un jove?

Amb jornades laborals que s’allarguen com el xicle, cada matí es porta la carmanyola a la feina i dina sota l’ombra d’uns arbres en algun parc. Fa poques setmanes, mentre donava compte d’uns macarrons freds, se li apropa un agent de la Guardia Urbana: “Qué, fumando un porrito?”. “No, dino”, li diu el noi mentre li ensenya els macarrons. L’agent se’l mira amb cara de pocs amics i dóna mitja volta. Quant li costava esgrimir una petita disculpa de l’estil “molt bé xaval, que aprofiti”?

Quin valor li atorga una placa a la paraula?

Fa temps que no protesta davant els uniformats. Ja varem tastar el que val la paraula d’un noi (evidentment, sempre sospitós) davant d’un agent de l’ordre. En aquella ocasió, ara fa cinc anys, no només li varen llançar la cavalleria a sobre multant-lo per no portar el casc posat, per no estar homologat i perquè a la moto li faltava un intermitent. Aquesta era la única multa que acceptàvem pagar sense xistar, era veritat!

A més, el van denunciar davant la Fiscalia de Menors perquè s’havia pintat al casc la frase “Fuck the police”. Deien els agents que era un “desacato y ofensa a la autoridad”.

Passat el temps ho puc explicar. Em vaig trobar l’escena per casualitat quan tornava cap a casa. Com que ell era llavors menor d’edat me’l van deixar en custòdia (!!!).

En tot cas és només la meva paraula... Això sí, la paraula d’un adult que vestia corbata en aquell moment i va detectar, d’entrada, el canvi d’actitud dels agents, minuts abans a soles amb el noi.

“Desacato y ofensa a la autoridad” posava en una denúncia de tres paràgrafs escrits en castellà. Quan a l’agent de la Urbana de Lleida li demano perquè no ha redactat els papers en català se’m queda mirant amb cara de sorpresa, sense saber per on sortir.

“La vol en català?”, em pregunta finalment. “Vostè mateix”, li contesto. Vaig notar l’angoixa de l’urbà per haver de tornar a fer tota la paperassa, però a mi ja m’havien espifiat el dia i la única cosa que em quedava era demostrar-li al jovenet enrabiat que la resistència passiva també pot ser efectiva. Ruc de mi!

Mentre torna a redactar la denúncia, el seu company d’uniforme s’adreça a mi: “Sàpiga que li està fent de nou perque vol, eh! El castellà és també idioma oficial a Lleida”. Me’l quedo mirant (ara sí que estic convençut que el noi no mentia quan deia que portava el casc posat i sobre les coses que li havien dit abans d'arribar jo) i li contesto: “Crec que encara no heu entès res del que està passant aquí, no? Primer de tot, ho he demanat amb educació, i en segon lloc resulta que sou agents de la Guàrdia Urbana de Lleida que redacteu una denúncia en castellà per unes paraules escrites en anglès. Igual, la llengua sí és important en aquest cas”...

A Fiscalia es van treure la denúncia de sobre sorpresos d’haver de perdre el temps en coses així. Quan vam al·legar la resta de sancions davant la Paeria, i després a través del Síndic de Greuges, la Regidoria pertinent es va limitar a ratificar la versió dels agents, sense atendre ni una de les línies de defensa que esgrimíem, com que el casc tenia l’homologació genèrica europea, de protecció superior a l’espanyola, i coses així...

La paraula de l’uniformat que es ratifica en ella segur que val el doble?

Pagàrem i no anàrem més enllà. Bons amics ja em van aconsellar: Si tireu milles, el noi ja pot sortir de casa cada dia amb els calçotets com una patena! Li tornaran a buscar les pessigolles. Tu ets gran, una “persona d’ordre”, i pots aguantar aquesta pressió, però ell?

Ell es fa gran, procura guardar les formes i ha après la pena que és tenir uns pares que no estan disposats a fer aquelles trucades que se suposa que poden fer en casos així.

Aquestes paraules, evidentment, van adreçades a una minoria de polis, però aquella minoria a la que el xaval ha hagut d’aguantar majoritàriament: Ja teniu els 100 euros pagats, els que estalviava per un canvi de rodes, mentre per sota el nas no hem pogut evitar de dir-nos: fuck the police...